Amenaces literàries i agenda pel cap de setmana

M'acollona. No dormo per les nits. Em fan mal els costats i noto punxades arreu. El fetge no em funciona. Pixo sang. Vegin el meu historial.

De: Subal Quinina
A: Francesc Bononad.

Benvolgut amic B.
T'imagino intranquil, nerviós i amb atacs d'ira per culpa de la meva manca de notícies. Ho lamento molt. Darrerament tinc una feina ingent; Laertes, Icaria, trasllat, problemes amb el gas, problemes amb internet. Amb tot, els problemes els tinc jo, i no pas la maquetadora, de la qual rebo ara les primeres proves. Deixa'm explicar-te algunes decisions que hem pres.

El divendres em vaig reunir amb la maquetadora i la meva cap. Elles tenen molta més experiència que no pas jo. Vam veure que no quedava prou excels el fet de posar les fotografies darrera del text, i tampoc ens feia el pes posar-les en alguna pàgina apart. Féssim com ho féssim, sempre donava una sensació de dislocació, de divorci entre el text i la imatge; unes vegades el text d'un relat es confonia amb la foto de l'altre relat. La solució a què hem optat, que als tres ens ha semblat la més convincent i la més estètica, és la següent;

A la primera pàgina de cada relat;

TÍTOL DEL RELAT

OFTALMOCONTE (FOTO)

INICI DEL TEXT

Així aconseguim una sensació d'unitat, i em sembla que queda molt i molt maco.

De primeres, vam decidir fer el llibre amb la nostra mida petita (que més o menys és la mida normal que tenen les novel·les). Em sembla que són les mateixes mides que el llibre que et vaig donar de la Teresa folladora. Però vet ací que ara ho trobem massa petit; la fotografia fa que hi hagi poc text a la primera pàgina de cada relat. Així que ara estem esperant les proves amb el mateix esquema però en format gran (format com el llibre La muerte del cine). Creiem que així el llibre assolirà un grau més que acceptable de bellesa material, de llibre-objecte. La bellesa textual queda fora de tot dubte, car són les teves paraules.

Bé, espero que m'hagi sortit un mail comprensible. Per a qualsevol dubte, truca'm.

Sàpigues també que t'enviarem les proves per al teu vist-i-plau, així que no pateixis que tindràs el fill a les mans abans de parir.

Buenu, nen, vaig a currar en altres coses.

-----------------

De: Francesc Bononad
A: Subal Quinina

Amic Subiralta:

Intranquil, nerviós i irat, no; però ara ja puc llevar el teu ninot de dins del congelador i tornar-li les agulles de cosir a ma mare... O potser encara no: tal vegada he de mantindre els atifells de vodú casolà en espera de veure el fill nonat. La solució triada és la que us sembla més adient, no? Doncs esperarem a veure-la, i si al cap no ens convenç, sempre podré sentir-me com una sort de Peckinpah de la literatura catalana (per a mi seria tot un honor).

Altra cosa, sobre La cosa 2.0. Magnífica idea la del bloc fosc (bosc fosc) de Laertes (també, és clar, el d'Icaria). Finalment, un obrer --és curiós-- ha vençut els seus caps ludites.

I altra, tot i que precipitada, ho sé. Demà dissabte a Tavernes (al meu poble) lacasacalba ha programat el següent cartell:

Dissabte 9 a les 23.03 hores, festa-presentació del 3r Pop al carrer [20 de juliol-platja de Tavernes] amb les actuacions de Transportes Hernández y Sanjurjo, projecte paral·lel de Julián Hernández, líder de Siniestro Total, i Rómulo Sanjurjo, acordionista dels desapareguts Os Diplomáticos de Montealto; el trio de l'Alcúdia, Les Mãedéus (cançó reverent-reverberent-verbenera); i la propina final de La petita orquestra peiotaire. Abans de tot aquest soroll es projectarà el documental realizat per Barret Films al voltant de la segona edició del festival. Tot açò en el carrer de LaCasaCalba, carrer Cervantes 6 de Tavernes de la Valldigna.

Si t'abelleix, si us abelleix (acceptem companyia, sobretot femenina), estàs-esteu convidat-s. Allotjament i manutenció a càrrec de l'erari valencià.
Salut.

Evidentment, no hi penso anar, jo. Davant de tals amenaces prefereixo quedar-me al Principat i fruir de;

DIVENDRES:

Agustín Fernández Mallo y Eloy Fernández Porta (autor de Afterpop) comparten mesa y charlan, con Jordi Carrión como moderador, sobre sus libros y sobre los nuevos rumbos de la narrativa actual. Lugar: Llibreria Robafaves (Carrer Nou, 9, Mataró. Hora: 19,30)

i

DISSABTE:

A les 22.00 hores, EN/DOLL presenta el seu primer disc a l'Auditori, sala 3. Més info aquí i aquí. Olé, Pedrals, amb posat rumberu i llengua mordaç plena de rimes!

Explicació

No recuerdo el nombre del narrador japonés encargado de comentar las películas mudas, pero comentar que él era la estrella y era un reconocido artista del mismo nivel que los actores de teatro o los luchadores de sumo. Podría incluso reinventar la trama de una película. El espectáculo no era la proyección, sino su interpretación de las imágenes. Cine y literatura.

Portnoy

El cas, amic I., és que volia copiar l'estructura narrativa de Nocilla dreams. Nocilla dreams està composat de 107 relats millors que l'abocat sense preavís a la Perifa. Era un experiment, què vol. Llegida una sola unitat, sembla una història banal, potser inacabada, però que reuneix diverses característiques que volia copsar bo i escrivint jo alguna coseta, a saber; que els relats aporten informació real però inútil i curiosa que fàcilment pot semblar inversemblant (en el meu cas, un cine de poble on les pelis les doblava una sola veu impersonal). Aquí podríem parlar d'una de les deu lleis del bon contista que Ribeyro ens va regalar;

La historia del cuento debe ser real o inventada. Si es real debe parecer inventada y si es inventada real.

Una altra caraterística dels relats de Nocilla dream és que en moltes ocasions els relats es desenvolupen en territoris de ningú, o no man's land o perifèries; deserts, aeroports, pobles del mid-west, pisets de rodalies.

Nocilla dreams es construeix partint de relats aparentment inconnexes però amb estrets lligams capciosos que aporten un concepte innovador d'unitat que podem trobar a Los detectives salvajes de Bolaño o a Mantra de Fresán o a La muerte del cine de Cherchi, i les històries es van connectant de manera misteriosa. També hi ha, en els relats de N.D., cert aire científic barrejat amb poesia... o postpoesia, en paraules de Fernández Mallo.

Per continuar amb l'experiment, s'hauria d'escriure un relat totalment diferent, que per exemple passi a Nagoya, Japó. En aquest poble balener hi ha un tímid funcionari japonès que ocupa el seu temps donant veu a les pelis de cinema mut. Un dels films —rodat en súper 8— passa en un poble ex-mariner proper al mar Aral, que com ja deu saber està en seriós perill d'extinció. Com que les pelis són mudes, el tímid japonès té molt terreny per a la improvisació, i visualitzant el súper 8 s'inventa la vida d'un excombatent soviètic que es passa el dia bevent vodka i netejant un kalashnikov que va endur-se'n de les muntanyes terroses d'Afganistan, record del primer mujaidí que va liquidar.

Em segueix?

Nocilla dream és perfecte per a tipus que, com jo, no tenen capacitat d'inventiva suficient per a escriure una novel·la, però sí que té idees disperses que aboca en un blog.

No cal que li recomani la seva lectura, oi?

:-)

El pati japonès / L'importància de Nocilla dream

Está bien estudiado que en el cine europeo el horizonte significa pérdida o melancolía, en el cine norteamericano, esperanza, imán de pioneros, y en el cine chino o japonés significa muerte.

Fernández Mallo, Agustín. Nocilla Dream, Candaya.

***

Aviat, des de la finestra podré veure l'horitzó. Els picapedrers s'enfilen a les teulades i amb les seves maces esbotzen parets i sostres. Alguna via hipermoderna travessarà les despulles de les cases baixes que m'han fet companyia. Ara ja només hi ha rates. Rrrrrraaaaateeeeeeeees. Okupes que remenen les destrosses esperant trobar qui sap què. Aquí baix hi vivia una família equatoriana. Tenien un gos que a l'estiu buscava el tacte fred del ciment. Jo, en broma, li llençava aigua des de la finestra. De nit el gos plorava.

***

Vaig entrar en contacte amb l'editor de Candaya, Paco Robles, per casualitat. Després de llegir-me el primer Bolaño de la meva vida, a la platja de Choroní, Veneçuela. Vaig tornar a Caracas, on podia disposar d'una connexió a internet. Papa Google i vaig a petar a la millor revista digital sobre literatura llatinoamericana. Emocionat, busco alguna adreça de contacte i dirigeixo un missatge de felicitació i agraïment. No esperava cap resposta, però va arribar. Era el director de la revista, que, segons em deia, intentava tirar endavant una editorial a Canet de Mar. Candaya. D'ençà, rebo informació de les seves novetats. En aquells moments estaven especialitzats en poesia llatinoamericana, i més concretament, en poesia veneçolana. Des de fa un temps, publiquen narrativa i assaig. També, en el seu missatge, descobreixo que ell i la seva companya van escriure un pròleg a una guia de Guatemala que va editar l'editorial que m'alimenta. Vés per on.

***

El divendres, al sortir de la feina, em dirigeixo a una llibreria petita petita del barri de Gràcia. Li demano Nocilla dream, de Fernández Mallo. El tenen i l'adquireixo. Nocilla dream ha estat proclamada la millor novel·la del 2006 per la revista Quimera. Jo no me les he llegit totes, per descomptat, però cal no saber llegir per afirmar que s'equivoquen; és una novel·la potent com poques, un referent per a la neoliteratura fragmentària que comença amb Rayuela, continua amb Los detectives salvajes i de moment, amb Nocilla dream. Caldrà parlar extensament sobre aquesta novel·la. Si mai s'han guiat pels meus gustos, facin-me confiança un altre cop. Comprin-se-la. Llegeixin-la. I compartim les nostres opinions. Aquí podran intuir l'importància cabdal d'aquesta novel·la (que promet ser trilogia) i la gran quantitat de portes que s'obren amb ella.