El furgatori de Josep Pedrals

A causa d'un avaria en la línia, el metro que em condueix al meu Bronx es queda barat en una estació. Curull de felicitat agraeixo la nostrada incompetència que em permet avançar febrilment per les planes de El furgatori. Què gran és El furgatori! Tinc tantes opinions a emetre que no sé si ho sabré fer. Anem a pams.

Gràcies Pardals, per no escometre una altra Escola italiana. Me'l vaig llegir de cap a peus, embriagat pel seu lèxic atraient i festívol, mes no vaig entendre massa res. Ara, emperò, entenc un vuitanta per cent dels mots emprats per bastir El furgatori. I és que Pedrals ens ajuda, ens dóna la benvinguda a la seva poesia i no escatima a l'hora de posar-nos-ho tot claret-claret. Com a mostra un botó.

El dia que trobí (vaig trobar) "la font de les avivades", en proví (vaig provar-ne) l'aigua, que diuen que atia i esperona la virilitat.[...]

No és un llibre, per tant, escrit per als elits cortesans, sinó per al poble bromista.

A més, l'amic Drals opta per la prosa poètica totalment llegible per a presentar els seus poemes. És a dir, Quim Porta, el protagonista que va a parar a la vila de Bolló en recerca de l'erotisme amb denominació d'origen, tal Coromines cercava mots, ens explica de forma novel·lada diferents costums eròtiques i sexuals dels natius introduint-nos al costumari pornogràfic del llogarret, composat per diverses cançons populars (poemes) que encara sobreviuen a la vila.

Digne d'esment és el sentit de l'humor que transpira El furgatori, tan característic d'en Pedrals. Com a mostra, un altre botó, i ja en van dos;

El gentilici de Bolló és bollenc o bollenca, però als pobles del rodal els anomenen bollers i bolleres, fet que fa sospitar que l'enveja els carrega; enlloc tenen una vida sexual tan satisfactòria com aquí.

Deixeu-me explicar-vos una anècdota real com la vida mateixa. Un bon dia hom vagava per un poble anomenat Creta, a la franja de Ponent. El veïnat els anomena cretins i cretines, però el gentilici, com no, és cretenc o cretenca. Continuem, doncs, el nostre camí.

Una de les característiques que més aprecio en la poesia oral o recitada és el feedback que hom pot establir amb el poeta que malda per fer-se entendre dalt de l'escenari. Aquest ens pot explicar la història que hi ha al darrera de cada vers. La història en qüestió pot ser real o inventada, tal com ja va demostrar Pedrals quan recitava l'Escola italiana una feliç vetllada d'anys ha a l'Orinal, quan, amb l'amic Cingollani, ens van fer creure a tots que Escola Italiana era una traducció prostituïda pel pas dels anys i aleshores es van dedicar a refer-la, a reciclar-la o restaurar-la. Malgrat l'engany, només aleshores vaig entendre el sentit últim d'aquell poemari. Bé doncs, en El furgatori, una de les coses que més em captiva, és que la explicació -suposem fictícia- als poemes que el llibre conté (no oblidem que és un llibre de poesia) formen part del llibre, d'aquí que la lectura i els lectors potencials es dupliquin; un amant de la novel·la trobarà també grat refugi en aquest poemari.

Per acabar, dues cosetes.

La primera, i per això ho deixo per al final, Pedrals gasta un llenguatge elegant i cordial, gens ampulós, que em fa recordar immediatament certes entrades de El canvi de Bauçà. Sé que aquesta percepció meva és cosa de la forquilla poètica que duc clavada a l'ull esquerra, doncs els entesos segur que em portarien la contraria. Però i què. Això és el meu estimat teatre buit i em pixo en les parets que m'abelleix.

I de regal, i amb el permís tàcit de l'autor (sí? no?) em permeto transcriure un poema de El furgatori per obrir boca i empènyer al lector d'aquest humil blog a sortir de casa i intentar cercar el llibre a la llibreria més propera.

Hom que no saps i desitges

só jo, que, en alba enutjosa

fugí prest, ombra confosa,

deixant-te l'amor a mitges.

No despotriquis de mi

entre els braços del gelós,

que tornaré, sigil·lós,

i et tornaré a seduir.

Mes no em preguis nom, Midons,

que l'orella sempre hi és

dels molestos lausengiers.

Ama'm sense condicions!

Festa major de Nagoya (Japó), poble agermanat des de 1989 amb la vila de Bolló.