dissabte, de març 18, 2006

Credo

Fa temps que no sé res d'en Mingu. El meu gran amic. No, no sóc homosexual, però crec en l'amistat més que en l'amor. No sóc esquizofrènic, però crec que la bogeria és el camí dels escollits dels déus. Crec en els cops de sort. No crec en els títols universitaris. Crec que cal creure en un mateix. També crec que el fracàs és el camí de l'èxit. Crec en tenir 50 miserables visites en els caps de setmana. Crec en Justeriny & Brooks. Crec que el futbol ens fa tirar endavant. Crec en la lletra impresa. Crec en la divagació com a única via per arribar a enlloc. Crec que estic construint el meu credo. Crec que el futur s'acaba en una tomba farcida de flors seques. Crec en la fenixologia, l'art de renéixer de les pròpies cendres. Crec, sense cap mena de dubte, en els Dire Straits. I en la melangia de Ziggy Stardust. També crec que mereixo estar sol. Crec en la inutilitat i en els murs de contenció. Crec que aquest post és incomprensible. Incomprensible post crec que aquest és. Crec en les batusses i en les pèrdues de temps. Crec que sóc un petitburgés que es llepa ferides inexistents. Crec que no m'entens. Crec que no m'explico. No m'explico per què no m'entens. Crec que els cotxes que cremen a la cuneta han de produir escalfor per fina força. Crec en la quinta forca i en la segona perifèria. Crec en les onades que esclaten contra el penya-segat (tard o d'hora esdevindran platja). Crec que no crec en les revolucions ni en els intel·lectuals que tiren la pedra i amaguen la mà. Definitivament no crec en el màrqueting. Crec que la felicitat és una pastanaga lligada a un bastó. Crec en la línia ADSL. No crec en la cuina. Crec en aquest i aquest altre. I tal i qual. No crec en els homínids. Ni en la teoria de la relativitat, car tot és relatiu. Crec en els encenedors Clipper. I la marihuana i el haixix. Crec que si has arribat fins aquí és que tens un problema en la gestió del teu temps lliure. Crec en l'estranya calma d'una biblioteca buida, de matinada. Crec en París-Texas i les Confessions del doctor Sachs. Crec en José Gregorio, santificat pel poble de Veneçuela. Crec que crec. Grill. Crec que si et rasques és que et pica. Crec que mai seré del tot ric. Ric i em fumo un cigarret. No crec en la inacció, malgrat tot. Crec que l'Osasuna no guanyarà la lliga. Crec que els psiquiatres haurien d'anar al psiquiatra i deixar en pau als seus pacients. Crec en la llagrimeta que provoquen els badalls. Crec que no arribaré mai enlloc, i que el camí no val la pena. Crec en Joan Miquel Oliver i la cançó que segueix.

Dins aquest iglú, Antònia Font
Alegria, 2002


Powered by Castpost

2 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Així que encara teniu fe?

tonibanez ha dit...

gran cançó!