Benvolguts contertulians, ja ho diu la Tina, però jo sóc com un martell pneumàtic; us taladro, us taladro, us taladro. Llegiu aquesta revista, que és collonuda, fresca, innovad
-Para, para, para, Subal. Tu estàs content del teu article? Realment pots estar-ne content?
-Tio, no massa. Vaig patir molt, no em va sortir bé.
-I doncs?
-M'agrada que em faci aquesta pregunta. [malparit]. Passava aleshores per una mala temporada a nivell personal, i sense voler-ho, el senyor Bauçà i la seva bauçanita em van conduir a un estat de silenci i de deixadesa que es veu reflectit en el meu lamentable article.
-Per ser un escriptor ets força sincer, Subal.
-No.
-Sí.
-No.
-Vale, el que tu vulguis.
-Però Autor, Autor, tu ejes mu malo. Un majúscul egocèntric. Cada cop t'assembles més a mi, que sóc producte de la teva imaginació malalta. Ho diu la Tina, però jo repeteixo perquè sóc un martell pneumàtic; l'entrevista al Garriga és excel.lent, hi ha productes d'en Todó, de la Irene Tarrés, hi ha la declaració d'intencions d'Alabatre, de la qual ja en parlava jo aquí, hi ha la Ea... hi ha coses excelses, paio. El meu fracàs no enfosqueix la revista, cretí.
-Sí, bé, esperem que el senyor director renovi la seva confiança en tu, encara que jo et deixaria en guaret uns quants centenars de números.
-Ves al carall.
*
Senyors, senyores, PdV, i el seu número 36, la revista digital i no digital més arriscada del panorama literari català.
*
5 comentaris:
Benvolgut Sr. Quinina,
Li demanem disculpes públicament pel greuge d'emparentar-lo amb l'excantant de la sopa que ara fa sintonies de telesèries ensucrades.
Ara mateix acabem de corregir l'errada.
Sempre als seus peus, que esperem que es renti sovint,
L'equip de Qüestions.
PD: Espero que no se sentint de fons les cleques del maquetista, que està literalment cargolat a la cadira sacsejant-se espasmòdicament mentre repeteix "Quiiiinta-jajajaja!".
Un dia d'aquest, encara que no m'ho proposeu, em dignaré a escriure alguna cosa per aquesta revista imprescindible. Ho prometo.
Excelsa Tina, la meva única i estimada aliada i vostè s'haurien de conèixer i parlar de la fortor que emanen els meus peus. m'els amputaré algun dia d'aquests ;-P
Senyor Ibàñez, cal que es dirigeixi al senyor director per tals efectes, jo sóc un simple subaltern. Ho veu, com el cito a vostè i al senyor Vila-Matas? La pregunta que va deixar vostè a l'aire em va donar molt de que pensar.
Amic Subal, moltes felicitats per l'article. L'he disfrutat de veritat. Espero que la teva col.laboració amb paper de vidre vagi per llarg. Ets un dels culpables de la meva addicció a aquesta revista. Ja m'estic descarregant els números anteriors.
Salut
Buk
Antidot contra la bauçanita = Mª de la Pau Janer = Meta-Dona? jajajajaja...Ahhhh....impagable
Subalita: se li agraeix la citació del meu nom al costat de Don Enrique en el seu demencial articlet "Bauçanita", molt en la seva línia literàriament incongruent i prometedora. Vostè ha perpetrat el somni de tot escriptor: que el seu cognom algun dia esdevingui adjectiu... dantesc, kafkià, dalinià, maquivèlic,etc. De Bauçà, bauçanita. Molt rebé.
NB. Bauçà escriví i publicà PER A NOSALTRES.
Molt ibanyesc-ament,
T
Publica un comentari a l'entrada