dijous, de març 02, 2006

Precarietat cultural

Querido diario.

Ahir agradable conversa amb una agent literària bona. Si, querido diario, ja sé que tu saps que a mi em fan por les agents literàries; tenen espurnes de foc als ulls, la majoria. Pell de metacril·lat i contraxapat. No fou el cas de la meva nova amiga.

Ahir, però, cervesa i tabac i Baghdad Burning em van agermanar amb el llop bo. Tenim visions del món de la edició convergents, afins... La edició... Un ofici de cavallers... O ¿un ofici de cavallers?...

Vaig aprendre moltes coses amb pocs minuts. Si no fos un subaltern estaria avergonyit de la meva manca d'informació sobre el món real de la edició. Jo em baso en la patafísica. Caldrà corregir aquest extrem i llegir més premsa especialitzada. Sabeu què em va dir, estimats lectors i lectores, la meva nova amiga? Que en molts països del nord d'Europa funciona el preu lliure del llibre i no passa res! Que la gent llegeix tant i tant (i compren tants i tants llibres) que als llibreters se'ls hi en fot si hi ha preu únic o preu de lliure mercat. Que els llibres surten amb tapa dura, tova i de butxaca al mateix temps, doncs hi ha taaaaants lectors i de tantes tipologies que les editorials es poden permetre tal extrem.
Parlem dels drets de traducció que diferents països han amoquinat per Baghdad Burning. Quantitats de diners força superiors a la que aquí paguem. I no és perquè siguem uns hàbils negociadors napoleònics, sinó perquè, malgrat publicar el llibre en castellà (i per tant tenir també el mercat llatinoamericà), el número de lectors és paupèrrim si el comparem per exemple amb el número de lectors escandinaus.

Pensem'hi, pensem-hi, i avergonyim-nos... o no, no ens avergonyim, explotem la nostra capacitat de riure'ns de nosaltres mateixos, tal i com proposa l'amic Gelonch, que ens convida a una boutade poètica al Prat del Llobregat que portarà el títol de Contra la precarietat cultural. Suggereixo a una professora de llengua catalana que corria ahir per l'Orinal que porti un llistat de notes dels seus alumnes i el reciti al Prat;

Abdul: dos amb dos
Aguilar: zero i mig
Antón: tres
Barroeta: quatre
Bartolomé: dos i mig
Caballé: u
Carballo: no presentat
(...)

2 comentaris:

Archimboldi ha dit...

a mi també em fan por les agents literàries (hi ha agents literaris?), però m'agradaria tenir-ne una. la duria a la butxaca i cada cop que hagués d'exercir d'escriptor davant d'algú, en cas que jo fos escriptor, la treuria de la butxaca i la deixaria fer mentre jo m'amagaria rera una cortina de grisor i boira. així seria tot molt més fàcil, collons.

Anònim ha dit...

això del Prat portarà un títol ben altre: El sopar dels poetes. No cal confondre l'argumentació amb la nomenclatura, Subal, i, en aquest cas, la ironia amb la gastronomia. Salut!