divendres, de març 31, 2006

Bagdad en llamas

Querido diario,

Faig un recés de la tasca encomanda; corregir galerades de la flamant traducció de Baghdad Burning, a la qual hem batejat provisionalment Bagdad en llamas. És un llibre que em motiva enormement. I no només a mi; la oposició a la guerra de l'Iraq sempre ha estat com una conjura. Em poso en contacte amb aquest senyor i aquesta senyora, i accepten de bon grat escriure unes notes per a l'edició en castellà del llibre. Una altra eminent senyora també ha acceptat, i esperem amb ànsia el seu text. La maquetadora, per la seva banda, ens diu que és un llibre pistonut. No és la única que així ho estima. Lettre Ulysses Award. BBC-4.

M'espera un cap de setmana de consultar diccionaris i llegir amb sentit crític el text, per introduir millores a l'estil (confio que en el meu afany no l'acabi per destrossar.) No, no m'agrada potinejar massa un text, però donat que és una traducció, cal estar atent per si a la traductora se li ha colat alguna traducció literal incomprensible i coses així. És la feina anònima del picapedrer. Estimo aquesta feina, cony. Editar, del grec edere, donar a conèixer. Ara convé convèncer de la virtuositat del llibre als distribuïdors i a la premsa, feina no gens fàcil, donades les regles actuals del joc. Però aquest llibre té vida, ha de tenir futur per fina força. M'apago el cigarret a l'avantbraç a manera de jurament i compromís. Que s'aparti Planeta, que s'aparti Anagrama! Aquí teniu la Riverbend, furiosa, que clama llibertat i que els deixin en pau!

Oh, ah! Faig un recés del recés i observo la Tina, que sembla que trenca el seu silenci per anunciar una altra bona nova. Faig un glop de cerveseta a la seva salut!

I embriagat d'eufòria primaveral, m'arrisco a una estirada d'orelles i us avanço en primícia, per a vosaltres, gairebé sempre muts lectors, part de la introducció del llibre, que va a càrrec de James Ridgeway;

Las noticias de Riverbend no tienen nada que ver con los movimientos de tropas, las cifras de bajas o lo último sobre la Zona Verde[...]. Para Riverbend, la guerra es algo que se vive todos los días -y todas las noches. Ella y su hermano, "E", se sientan en el techo de su casa para contemplar su Bagdad en llamas y han aprendido a identificar los diferentes tipos de armas automáticas por el sonido de las descargas. La ocupación es una forma de vida. Significa reunir a los suficientes hombres armados amables para poder llevar a los niños a la tienda a comprar lápices de colores. Significa intentar enterrar a una tía anciana en una ciudad en la que hay un exceso de contratación de funerales en las mezquitas y los cementerios están llenos. Significa levantarte de un salto en medio de la noche, cuando la electricidad regresa brevemente, para poner una lavadora -o trabajar en tu blog. [...]

Siempre que Riverbend y su familia viajan fuera de su barrio con motivo de una reunión familiar, tú viajas con ella mientras va describiendo cada giro que da el coche, la tensión al dar la vuelta a una esquina, esperando que no haya un tanque estadounidense en esa calle. Si no escribe durante varios días, quizás durante una semana o más, temes lo peor -un bombardeo, una incursión con tanques, un encarcelamiento. Entonces reaparece, explicando que han estado sin electricidad, o a veces la situación era tan deprimente que simplemente no tenía ánimo de escribir. [...]




Learn geostrategy with George