dijous, de març 23, 2006

Relataires a galeres

Em trobo amb un amic davant del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Ens fumem un cigarret i accedim a l'edifici. La raó aquí. Seiem, aquí i allà. L'any passat Subal va ser premiat en sortir publicat en el primer recull de relats de Relats en Català. Aquest cop, vatua l'olla, no hi ha hagut tanta sort. El relat que enguany Subal va presentar als editors de la Quadriga, tanmateix, li agrada, no li sembla pas dolent. El relat comença amb una petita i innocent venjança, doncs Subal es permet fotre una amable estirada d'orelles al corrector d'estil que es va menjar unes notes al peu de pàgina essencials per al bon devenir del relat que aparegué al llibre relatsencatalà.com. Versió 1.0. Em seguiu?

-Tira milles, Subal, que avui em sembla que estàs pol·lèmic.
-Vaig, oh, Autor, creador dels meus dies i les meves nits.


Seiem, aquí i allà. Comença l'speech. L'editor sua. Il·luminació excessiva? Pànic de parlar en públic? Ambdues són conjectures vàlides. Diu que hi ha bones notícies i males notícies. Primer les bones; ens hem reunit aquí, doncs ja tenim el segon llibre de relats, i ens congratulem, vam sortir a la tele, a la ràdio, a la premsa escrita. Molt rebé. Les bones notícies es poleixen ràpid. Ara toquen les males notícies. Hem [han] venut poc. Res, una puta misèria. L'administració no s'enrotlla. Ni un exemplar del llibre Versió 1.0 estava a les paradetes de Sant Jordi, les llibreries ens marginen, ergo, relataires a galeres; feu promoció dels llibres, ordeneu a amics i parents que es comprin exemplars, distribuïu el llibre pels vostres àmbits, però per l'amor de déu, feu el fotut favor de vendre molts llibres...
El seu to és queixós, fins i tot, per què no, irat. Odiós. Una presentació d'un llibre ha de ser una festa, cal parlar bé dels relats, dels autors; més, amics, allò semblava una reunió de la directiva de Planeta foten canya a uns comercials ganduls.


-Ahhhh, ja veig per on vas, Subal Quinina, a tu et corrou l'enveja i la frustració. No t'han publicat i ara mossegues la mà que t'alimenta, ets un degenerat merdós!
-Autor; ets un miserable desinformat. O es que no et vas llegir el contracte d'edició que et van fer firmar? Deia; 5% de drets d'autor, a repartir entre els cinquanta autors...
-Una bossa de pipes, sagal.
-¿Tú eges tonto? Ja ho sabia això! A més, part dels beneficis van a parar als creadors de la pàgina web, que considero una desició molt afortunada. Però si més no, rebre una liquidació, negatifa o positifa, a final d'any, tal com manen els cànons establerts, seria un detall per part de l'editor. També seria un detall que l'autor no hagués d'amoquinar pel seu exemplar del llibre, tal com jo i tots els altres il·lusionats autors van haver de fer en el seu dia, i han fet en la nova versió. T'ho diré clar; no es pot jugar a ser professional si no ho ets. Cal informar a l'autor sobre la quantitat exacta de llibres que s'han liquidat al cap de l'any. Si no ho fas, com a mínim, no vagis plorant que el primer llibre no ha funcionat prou bé, i SOBRETOT, no publiquis una nova versió. Que pots despertar suspicàcies. No cal ser llicenciat en economia, ni molt llest i perspicaç. Hom pot entendre perfectament que hi ha algú que no vol pagar drets d'autor, si no demostra amb números que les vendes han estat negatives.
-Hosti, però i l'amor a l'art? I l'amor a la llengua?
-Em sembla molt rebé. Però hi ha una cosa per sobre de tot això tan abstracte que tu em poses damunt la taula. Els drets morals de l'autor. El dret a estar informat. Els comptes clars. No lucrar-te (fins que els freds números no demostrin el contrari) a costa de les il·lusions d'una gent que, bé o malament, escriu. He dit. Que comenci la festa. No censuris comentaris.
-T'oblides d'una cosa, Subal.
-Sí, tio, no sé com ho fas, que em llegeixes constantment el pensament. Subal Quinina, l'Autor, i la Segona Perifèria feliciten fervorosament a tots els relataires que han estat publicats. Sincerament. Sense cap mena de dubte alguns d'ells s'ho mereixen.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Òndia, a mi també em van publicar un relat al primer llibre, sóc jcoco, allà. Fa temps que no envio relats a la web, així que no m'estranya que no me n'hagin triat cap. He publicat alguns llibres i això dels drets morals dels autors, sobretot dels autors poc coneguts -i fins i tot dels més famosos- sovint se'ls passen pel folre, la veritat.

Buk ha dit...

Plas, plas, plas! (Aplaudiments pel post)
Collons Subal, em deixes abrumat per la part final de l'article. Moltíssimes gràcies per mencionar-me. Que tu diguis que em mereixo la publicació m'omple d'orgull i satisfacció (començo a parlar com un monarca campechano qualsevol).
Em vaig quedar amb les ganes de saludar-te a tu i al teu amic Max Besora, però el no saber ben bé quina cara feies i la sensació d'alienació que m'omplia en aquells moments van ser massa fortes i i van augmentar la meva timidesa, ja de per si excessiva.
A mi també em va decebre tot l'acte en si.

Una abraçada
Buk

Anònim ha dit...

Ostres, no sabia que fossis per allà...
m'hauria agradat saludar-te. Dir-te "ei hola, com va", ni que sigui.
Però la calor em va fer marxar aviat, l'estretor no em permetia moure'm gaire en busca de ningú, i el no saber quina cara fas (i que hi eres), ho van acabar de complicar.

Ho faig ara, doncs.
"Ei hola, com va".

Anònim ha dit...

benvolgut subal: estem al país del lazarillo, més que no pas al de funes el memorioso. què hi farem...

subal ha dit...

m'agrada trobar-me compoanys de batalles; j´ñulia, buk, leanan.

Leanan no sé si ha estat publicadaç, però el seu blog em deixa sempre atònit.

jt, prepara'm un jb!

Anònim ha dit...

sí sí, he estat publicada (sota el nom de Tiamat, però és que tinc personalitat múltiple+1)