dimecres, de març 08, 2006

La palla subjectiva

A resultes d'aquest post m'adono que la lectura del Furgatori va esser truncada per una misteriosa i ràpida malaltia que em va reconduir a l'abisme de Bolaño. Doncs el Llibreter diu que hi ha sang, després del sexe, en el Furgatori de'n Pedrals. La segona part, vatua l'olla, m'havia deixat la segona part. Ja la he començat, querido diario. Però prou de parlar del Furgatori com a andròmina o artefacte en ell mateix! Parlem ara del Furgatori com a estri per avançar en la fantaciència i la patafísica.

M'ha colpit molt la picabaralla dialèctica a can llibreter. Més de trenta comentaris, que donen per molt.

La coincidència va voler que jo m'estigués llegint això que us explico aquí sobre el solipsisme [Forma radical de subjetivismo según la cual solo existe o solo puede ser conocido el propio yo] mentres tot allò succeïa en blog d'altri. Però ara en Quim Porta de'n Pedrals, com qui no vol la cosa, m'encén una llumeta i relaciono un pensament de Porta amb aquesta nova línia d'investigació que el post del Llibreter va encetar i que no vull acabar de tancar encara.

Guaiteu aquesta observació que escriu Quim Porta, a la pàgina 61 del Furgatori;

Les aventures que explico no deixen de ser certes encara que no es basin en fets reals. Tota semblança amb la coincidència és pura realitat!

I, a més, tinc molta traça explicant-les!

Quin mal hi ha en desitjar de reviure allò que encara no ha estat viscut? No et fot!

Si la invenció resulta i fa la seva aportació a la consecució dels fets, no acabo d'entendre tanta queixa. On hi ha el problema?



Exacte. És la ficció en el solipsisme, el fer volar coloms. No és això ficció? Què és això? Que algú em doni el telèfon dels filòlegs d'urgència, o de Filòlegs Anònims per a que em guiïn pel laberint!

Un comentari es queixava que no l'interessen les "històries d'escriptor". Corre el risc de no veure i apreciar la possible ficció que amaguen certs paratges de les "històries d'escriptors", o no podrà jugar mai a destriar el gra objectiu de la palla subjectiva...[...]... M'ha agradat, això de la palla subjectiva, ja tinc títol. El text de Bolaño, que us torno a penjar aquí, era una estafa, no ho veieu?

Como la literatura solipsista, tan en boga en Europa, hoy que el joven Henry James vuelve a cabalgar a sus anchas. Una literatura del yo, de la subjetividad extrema, claro que tiene que existir i debe existir. Pero si sólo existieran literatos solipsistas toda la literatura terminaría convirtiéndose en un servicio militar obligatorio del mini-yo o en un río de autobiografías, de libros de memorias, de diarios personales, que no tardarían en debenir cloaca, y la literatura también dejaría de existir. Porque a quien demonios le interesan las idas y venidas sentimentales de un profesor? ¿Quién puede decir, sin mentir como un verraco, que es más interesante el día a día de un triste profesor madrileño, por muy atildado que sea, que las pesadillas y los sueños y las ambiciones del insigne y ridículo Carlos Argentino Daneri? [qui coi és Carlos Argentino Daneri?] Nadie con tres dedos de frente. Ojo: no tengo nada en contra de las autobiografías, siempre y cuando el que la escriba tenga un pene en erección de treinta centímetros. Siempre y cuando la escritora haya sido una puta y a la vejez sea moderadamente rica. Siempre y cuando el pergeñador de semejante artefacto haya tenido una vida singular.[...]


Crec que ja ho vaig dir un dia, i si no ho va mentar Portnoy; Bolaño era un mentider! Ho tenia tot planejat! Tota la seva obra és vasa en la seva pròpia vida (i mort), o amb possibilitats o futuribles o reminicències probables a la seva pròpia vida. No s'inventa res, en Bolaño. Només imagina.

Ah, però podem filar més prim, podem flipar més prim. Potser recordeu aquesta frase, del mateix Bolaño;

Los únicos escritores viables son los que provienen del lumpen o de la aristocracia. El escritor proletario o burgués [...] son sólo figuras decorativas.
Roberto Bolaño, 2666.



Sí, és molt radical, però és molt estètica, aquesta frase. Em mola, encara que m'exclou. Primer perquè, vatua l'olla, molt al meu pesar no sóc escriptor. Si de cas, si de cas, narrador. Narrador Subalterno Quinina, para servirle a usté y a España.

-Te'n vas, Quinina, te'n vas.
-Gràcies, Autor, ho lamento.
-Tranqui, que m'ho estic passant bé. Segueix.

Com deia, Bolaño en aquesta frase salva de la crema, i sempre en la meva consideració, a una sèrie d'autors que a mi m'agraden, començant pel Vila-Matas, i la seva figura i estil aristocràtic. V-M solipsista? No, ell va més lluny.

-Home, potser et titllaran d'agosarat...
-Autor, ja sé que és una aposta. Jo aposto per aquest sentit de la frase. Si tu en veus un altre, et prego que escriguis el pertinent comentari al fons a la dreta o, en sentit contrari, que em deixis desenvolupar el meu discurs de manera ordenada i sense interrupcions.
-collooooons, com està al pati...

Vila-Matas va més lluny perquè és un remolí que es fa cada cop més estret fins a desaparèixer pel forat de la pica. La repetició hi juga un paper important en V-M, deixem-ho així, en una repetició en espiral, un logaritme, que també té la seva gràcia.




Bolaño, com ja s'ha repetit n vegades, és un triangle, que jo vull imaginar tridimensional;



Ho veieu?

-Què, em de veure, cretí? Què vas fumat?
-No... no sé... se m'ha anat el sant al cel.
-Òstia tu, no anem bé per aquest camí.
-Bé, no deies que t'ho passaves bé? A més, mira, una cosa hem tret clara de tot aquest assumpte.
-Sóc tot orelles.
-Que el Furgatori fa parlar d'altres llibres, que es nota una connexió, una carretera que dóna a l'autopista de les grans obres.
-Què estàs a sou de Labreu, Subal?
-No. Però algun dia t'explicaré una connexió que he trobat entre el Furgatori de Pedrals i El Aleph de Borges, i cauràs d'esquena, i aleshores presentaré un curriculum a la editorial esmentada.

9 comentaris:

todó ha dit...

juas juas, amb tant d'esquema això sembla el troiacord!!!

Vogelfrei ha dit...

Un post, un sol post, no ha de contenir necessàriament TOT, l'univers sencer, la teva cosmovisió, els lligams que uneixen totes les obres literàries, supòsits i supositoris, citacions més o menys sinaptitzades... No, amic meu, un post, un miserable post, no ha ser tan ambiciós, perquè sinó es fa tope llarg, cansa el lector, esdevé confús, pretenciós, i trenca la màgia de l'escriptura bloguera, per tant, i mira que escrius bé i promets, et pregaria que fossis més concís, et limitessis a exposar una idea o idea i mitja, controlessis la teva grafomania hiperbòlica i hiperestèsica, i tinguessis pietat dels fans que et llegim, val, però servidor no és ningú per a demanar res, ja ho sé, i seguiràs fent el que et surti dels dalllonses, potser perquè no pots ni saps fer res més, tu mateix, amic subal quinina, de bon rotllo t'ho dic, i a més a més "connexió" porta dues putes enas.

Sempre teu,

Vogelfrei

pretensiós ha dit...

Pretensiós va amb una puta essa.

subal ha dit...

Vogelfrei, accepto les teves crítiques com accepto els teus desmesurats elogis. Ahir, tan jo com l'autor ens ho vam passar molt bé escribint aquest post, i malgrat saber que corríem el risc de que sortís nyap, com em temo que ha sortit, calia arriscar-se a donar-nos el gust. Sempre cal arriscar-se. De fet, una de les coses maques que té un blog és la possibilitat d'errar. Si et surt un post que és un a merda, aleshores intentes tapar-te les vergonyes escrivint més post que enterrin en l'oblit dels arxius als post que a un no li agraden. Ningú es pot sentir del tot estafat, perquè ningú s'ha deixat calers comprant res.
Dius que jo prometo. Discrepo afablement. Quan un escriu un blog, s'acostuma a escriure format-blog, i això castra les habilitats de poder escriure més llarg, i per tant de prometre res que més un post de tant en quant. A mi almenys així em passa, i em consta que a l'Autor també. Cal lluitar també contra això.

Amb tot, t'agraeixo l'esforç de comentar, i que senyalis, escrutador, les faltes ortogràfiques que llauren de brossa el paisatge, que passaré a netejar tot seguit.

Bé, salut.

Buk ha dit...

Amic Subal, sé que no ve gaire al cas, però sabent com n'és de fan vosté d'en Bolaño (gust que compartim), he pensat que potser l'interessaria aquest enllaç on parlen d'ell:
El infrarealista Bolaño

Salut
Buk

PD: A mi m'ha agradat, el seu article

subal ha dit...

Benvolgut Buk, gràcies infinites!! Quina foto! quins links! (has clicat la font en la què és vasa JorgeLetralia? És la d'un blog que segur penjaré al costat del veïnat.

gràcies de nou, B!!

Buk ha dit...

Res a agraïr, Subal. I si senyor, he clickat sobre cada un dels links del post. El blog al que fas referència és tota una troballa. Ara m'he descarregat els seus posts, que aniré llegint amb calma. La cosa promet. Molt.

ea! ha dit...

nota frívola: hi ha palles objectives??

seguiré meditant.avui penso fer una temeritat:comprae un llibre que ningú m'hagi recomenat, amb només el cop d' ull a la coberta, com feia abans de tots vosaltres. amén.

òstia...tu ha dit...

En un espectre pretesa,
com a fantasma volguda,
se'm fa present la bellesa
quan el vent ve i estarrufa
la robeta que hi ha estesa
i una presència es camufla
dintre d'una samarreta.

En "El furgatori" millora, no?