dilluns, de març 27, 2006

¡El autor, el autor!

-Què vols de mi, Subaltern?
-No res, amo i senyor.
-I doncs, per què clames per la meva aparició?
-Paio, vas molt desinformat respecte les meves activitats, uh? ¡El autor, el autor! és el darrer llibre que m'he llegit de cap a peus, i em plau fer-ne un post per aquests senyors i senyores que s'esperen a l'altra banda de la pantalla.
-Et deixo fer, doncs. No em facis quedar malament i no m'insultis el senyor James.
-Tranqui-tronco.


Bé, en plena efervescència solipsista vaig llegir una misteriosa sentència de Bolaño referent al senyor James, Henry James. Deia el màster del universo B.; Como la literatura solipsista, tan en boga en Europa, hoy que el joven Henry James vuelve a cabalgar a sus anchas. [...] James, James, em sona el nom, però no tinc ni escadussera idea de què escrivia...
-Molt bo, això d'emprar el mot escadusser, enlloc de l'habitual ni puta o punyetera idea, molt bo, Subal!
-Shut your fuckin' mouth up, Autor, que em desconcentres la clientela.

Perdoneu el meu amo, que la primavera me'l fa abjecte i indecorós. Continuo. Com que Bolaño en aquesta casa va a missa, vaig adquirir una novetat que novel·la detalladament parts de la vida del senyor James. Observeu la meva valentia, doncs vaig adquirir en ple ús de raó un totxo de cinc-centes pàgines d'un autor que desconeixia (Lodge) que va sobre la vida d'un literat que mai m'he llegit (James). Cal tenir pebrots, i un els té, allà baix, petits i arrugadets, però pebrots al cap i al fi.
El cas és que és un llibre que no sé perquè m'he llegit, doncs tampoc mata i la vida es curta i els llibres són molts, però revatua l'olla que aquesta tarda m'he trobat que se m'han acabat les seves pàgines als dits i m'he dit, company, si te l'has fulminat serà que t'ha agradat, i si t'ha agradat serà que has de fer el típic post perceptiu. [nota de Subal: no aplaçar més la visita a l'especialista en matèria de salut mental].

-Per què t'ha agradat i t'ha desagradat al mateix temps, Subalillu?
M'ha agradat perquè explicava coses punyents del senyor James (no si era marica o deixava de ser-ho, això aquí ens és d'interès igual a zero), com ara l'enveja que sentia pel seu amic Du Marier, que es veu que va ser la primera víctima d'un best-seller. Explica la frustració de l'home de lletres James davant l'èxit fulminant d'un passerell que aconsegueix vendre centenars de milers d'exemplars del seu harrypotter o el seu codigodavinci passant per sobre dels escassos centenars de vendes que s'apuntava l'amic James. És interessant llegir la reacció de James davant del novedós fenomen Bestseller, quan ningú sabia què era un bestseller. Una reacció de nen petit, davant d'un boom editorial aleshores tant estrany com les armes de destrucció massiva o el clembuterol. Explica la frustració de l'home de lletres James davant els seus rotunds fracassos teatrals. I com Wilde li passava la mà per la cara a cada estrena... Explica, explica, explica, i no fa més que explicar, el llibre de Lodge. Potser és això el que m'ha desagradat d'aquesta obra. Recordeu que hi ha qui opina que l'art és la imminència d'una revelació que no s'arriba a produir. Sí, sí, és això, feu cas al vostre Subal. Acabo de trobar la raó del meu lleuger desencant davant dels vostres nassos; massa cantarella, massa lletania victoriana. Us en dono les gràcies.

Tanmateix, calia explicar-ho tot. Hi han obres excelses, collonudes, que no estan fetes per a que hom les llegeixi. Sospito que Lodge, a part de relatar-nos les peripècies del senyor James també ha volgut homenatjar el seu estil, i creieu-me, el senyor James i el seu estil descriptiu no està fet pel Segle de les Presses.
Cal dir, en benefici del llibre, que m'ha portat a reflexionar sobre coses que ja sabia;
1) l'autor bo és l'autor mort
2) que sóc un vouyeur obsessionat amb la vida dels escriptors i les seves misèries.
3) que James no és Subal i la seva afició malaltissa al fracàs com a modus operandi. El fracàs és la merda on neix la millor verdura, o el núvol negre d'on neix l'aigua més pura.
Bé, no m'allargo perquè el senyor de les llums s'emprenya i em diu que trenco la màgia de la literatura-post (o post-literatura). En definitiva; no és ¡El autor, el autor! un llibre que recomanaria a un amic meu, però sí a un conegut o saludat.

Ah, i l'estructura del llibre és impecable, i hi ha un hubiera escrit ubiera. I love this game.

Més informació: Henry James quan feia dos metres vint i era negre.

3 comentaris:

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| ha dit...

jo també em pregunto sovint què se'n fa del meu amic subal.
i et llegeixo.
i et segueixo.
aviat sabrem l'un de l'altre.

abraç.

subal ha dit...

Vatua Cielo de madrid!! quina gran alegria! quina joia!!! tens un blog i no m'ho havies dit!! quina sorpresa!! Apartir d'ara seré jo qui et llegeixi a tu també!!

Buk ha dit...

Com que Bolaño en aquesta casa va a missa...
Jejeje...Algo semblant em passa a mi. Jo vaig llegir a Entre paréntesis, del mestre Bolaño, que un dels seus autors preferits era el Phillip K. Dick. Deia d'ell que era bó fins i tot quan escrivia malament i que era l'escriptor yankee més imitat de la història. I jo, que sempre he odiat la ciencia ficció, en quan vaig llegir allò, vaig llançar-me a devorar l'obra completa del senyor K. Avui tot just he acabat amb "Dr. Bloodmoney" i ja hem preparo per començar el següent llibre.