dilluns, de març 06, 2006

Solipsista com ell sol

Solipsista: Partidari del solipsisme
Solipsisme: Doctrina segons la qual l'únic existent és la pròpia consciència i els seus continguts, i aquesta manca de tota possibilitat de transcendir el seu àmbit. M'agrada més la definició de la RAE; Forma radical de subjetivismo según la cual solo existe o solo puede ser conocido el propio yo.


Tarda espantosa la d'ahir. Febreta i vòmits. Vòmits cabalosos, marejos de força 5/6 i sensació d'estar a la vora d'un precipici. Amb tot, diàfan com un nen que sap que l'endemà no anirà a l'escola, em preparo un còctel Bolaño; ara un relat de Putas asesinas, ara una asseveració literària de Entre paréntesis.
En aquest punt, al deliri físic produït per ingesta massiva de dolços veneçolans (i rom, també veneçolà) li he d'afegir el deliri mental que em suscita la lectura de Bolaño (d'aquí, d'allà).
Subratllo un paràgraf que ens afecta a tots i totes, individus que escrivim blogs, i faig un intent de somriure. Endebades. L'acidesa de Bolaño em fa riure. La del vòmit m'ho prohibeix.


Como la literatura solipsista, tan en boga en Europa, hoy que el joven Henry James vuelve a cabalgar a sus anchas. Una literatura del yo, de la subjetividad extrema, claro que tiene que existir i debe existir. Pero si sólo existieran literatos solipsistas toda la literatura terminaría convirtiéndose en un servicio militar obligatorio del mini-yo o en un río de autobiografías, de libros de memorias, de diarios personales, que no tardarían en debenir cloaca, y la literatura también dejaría de existir. Porque a quien demonios le interesan las idas y venidas sentimentales de un profesor? ¿Quién puede decir, sin mentir como un verraco, que es más interesante el día a día de un triste profesor madrileño, por muy atildado que sea, que las pesadillas y los sueños y las ambiciones del insigne y ridículo Carlos Argentino Daneri? [qui coi és Carlos Argentino Daneri?] Nadie con tres dedos de frente. Ojo: no tengo nada en contra de las autobiografías, siempre y cuando el que la escriba tenga un pene en erección de treinta centímetros. Siempre y cuando la escritora haya sido una puta y a la vejez sea moderadamente rica. Siempre y cuando el pergeñador de semejante artefacto haya tenido una vida singular.[...]

Derivas de la pesada, Entre paréntesis, Bolaño, Roberto, Anagrama.


-Bé, jo us diré que sí tinc trenta centímetres d'extensió quan m'ho proposo. En canvi, a l'Autor, ni se li aixeca de bon matí. He estat puta i moderadament rica. No pas com l'Autor, que ha crescut entre mil cotons com a bon exemplar de classe mitja. La meva literatura és collonuda, i la de l'Autor és literatura de cloaca. La meva vida és tan singular, com la de l'autor és pura lletania...
-Para, para, para Subal. Ets un pretensiós. No et puc deixar el teclat ni un instant, que ja em putinejes el blog.
-...ei, tio, que si no defenses tu al Vila-Matas ho he de fer jo, capici?
-No veig que mencionis al Vila-Matas per enlloc, en aquest post.
-Perquè m'ho acabes d'esborrar, cabró!
-Mira, Subal, no cal defensar al Vila-Matas en blog d'altri. És més, m'hi jugo un pèsol que aquests comentaris els ha fet un vell conegut que li volia gastar una broma al llibreter.
-Ah, sí? A veure, qui?
-jo aposto pel de la llum.
-Tu ets molt valent, Autor, a l'hora de difamar. Jo no penso respondre els comentaris irats.
-Ja ho faré jo, Subal. Tu sobretot no et moguis de l'hamaca.
*

4 comentaris:

El llibreter ha dit...

La veritat és que la discusió solipsista sobre Vila-Matas és força entretinguda. No m'hi fico per no espatllar-la. En qualsevol cas, no crec que el polièdric anònim que l'alimenta sigui qui tu dius que podria ser.

ea! ha dit...

de tota manera la vida de la puta aquella, o aquesta, no han de ser forçosament interessants i la vida griseta pot donar molt de sí, recordem "Una solitud massa sorollosa", i cuidi's noi de l' hamaca febrós.

la chica del siglo pasado ha dit...

Un pretextazo para hacerme puta...
Que es cuidi molt, des de Tenochtitlan li enviem un remei azteca volàtil per que desapareguin el pervers vòmit i el malèvol mareig.

subal ha dit...

Ah, Chica del siglo pasado, ja em trobo millor. Però no es preocupi; vaig pujar a la piràmide de la Luna i a la del Sol, al poblet veí de Tehuotihuacán, amb el cigarret a la boca. Això, segons els meus càlculs, em dóna llarga vida... quants anys eren; 10 anys per piràmide pujada?

salutacions transatlàntiques.

pd.- ja ha visitat la línia de metro literària de Technotitlán?
vagi, vagi; http://omegar.blogspot.com/2006/02/metro-literario-y-metro-anagrama.html