Querido diario,
ahir vaig assistir a la presentació de les noves línies de subvencions i ajudes de l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) per l'any 2006. Vaig prendre moltes notes i apunts, vaig subratllar alguna paraula clau i em vaig avorrir en desmesura en certs moments.
La mà que m'alimenta, on treballo, publica majoritàriament en castellà. No me n'avergonyeixo en absolut, encara que somio en fer més cosetes en català, querido diario.
A risc de que em classifiqueu com un acòlit del Clark Ken del periodisme i ara la política espanyola, us diré que no m'agrada massa com funciona el tema dels ajuts i subvencions que practiquem a la Perifèria. No hi ha cap línia d'ajut per a publicacions en castellà. Catalan only. Ohhhh, ahhhhh, vade retro, no et queixis, botifler!!! [feu un copy-paste d'aquesta última frase i penjeu-la als comentaris, si voleu, al fons a la dreta].
Entenc perfectament que cal ajudar la nostra llengua. Però avui no parlo de llengua; parlo d'indústria, nens. No parlo de castellà vs. català, sinó de Madrid vs. Barcelona. La indústria editorial catalana ha estat la més potent en llengua castellana, ja ho sabeu. Ara, bona part d'aquesta indústria -la que publica en castellà- no pot optar a les suculentes ajudes institucionals. Us recordo que el castellà no és un bé o un mal únicament espanyol; hi ha un continent, allà, a les amèriques... per què deixar-los a mans d'editors que no viuen i treballen a Catalunya, i que sí reben les seves subvencions?
Barna era el París de la parla hispànica. Jo mateix, fins fa poc, vivia a prop d'on Gabriel García Márquez i Vargas Llosa s'estomacaven de valent durant els anys setanta. El boom llatinoamericà es va gestar a Barcelona, no pas a Madrid. No n'esteu orgullosos? Jo sí. Encara que Barral va menystenir a un dels millors latins, al meu admirat Julio Ramón Ribeyro, perquè Barral no publicava relats curts. En fi. Però ara tota aquesta gent formen part d'una fotografia esgrogueïda que es desfà a les nostres mans. Ara, Barcelona ja no és la capital de les lletres hispàniques. Barna perd pes específic en l'edició en castellà. Els joves escriptors latins no tenen perquè venir a la nostra ciutat per intentar triomfar.
Barna era el París de la parla hispànica. Jo mateix, fins fa poc, vivia a prop d'on Gabriel García Márquez i Vargas Llosa s'estomacaven de valent durant els anys setanta. El boom llatinoamericà es va gestar a Barcelona, no pas a Madrid. No n'esteu orgullosos? Jo sí. Encara que Barral va menystenir a un dels millors latins, al meu admirat Julio Ramón Ribeyro, perquè Barral no publicava relats curts. En fi. Però ara tota aquesta gent formen part d'una fotografia esgrogueïda que es desfà a les nostres mans. Ara, Barcelona ja no és la capital de les lletres hispàniques. Barna perd pes específic en l'edició en castellà. Els joves escriptors latins no tenen perquè venir a la nostra ciutat per intentar triomfar.
Ahir, al torn de preguntes de l'acte de l'ICIC, una pregunta em cremava per dins;
-Hola senyors de l'ICIC, sóc Subal Quinina i tinc una pregunta. Els preocupa el fet que la indústria editorial en castellà es desplaci lentament i inexorable cap a punts aliens a la nostra geografia, de la nostra catalana pàtria?
No la vaig fer, i me'n vaig anar a casa.
Notes esparses: de 8.000 llibres editats en català, 1.600 obtenen algun tipus d'ajuda. Un de cada cinc. Malaltia. Déu m'agafi confessat.
4 comentaris:
Crec que aquest és un debat important.
No fa pas massa al programa Àgora, l'editor d'angle editorial, l'historiador i excel.lent articulista Agustí Colomies, deia que ell s'oposava a què les editorials de llengües castellanes rebessin ajuts de la Generalitat, simplement perquè les catalanes no rebien diners del govern central.
És un motiu demolidor.
D'altra banda sé que no ets economista, però s'agrairia potser algunes dades més. Herralde i Barral mantenen Barcelona com una plaça important. Anagrama és la primera editorial hispànica del món. I Planeta no té pinta de perdre pistonada.
Potser un bon problema és que destino ha marxat a Madrid.
Amic Pedro, ara et sorpendré; no sóc economista, però sí sóc pseudoeconomista. Tinc un paper que diu que sóc llicenciat d'ADE. Shame on me.
Crec que has caigut en el parany de parlar de llengua i no d'indústria. Jo no m'hi fico, si les editorials en llengua castellana reben ajuts de l'estat i les catalanes no. Sens dubte, això també és una discriminació en tota regla.
Fixa't en una cosa. per rebre ajudes "automàtiques" sobre llibres en català, t'obliguen a tenir deu llibres publicats en català l'any anterior. Si una editorial publica una mitjana de vint llibres l'any, la majoria en castellà i 3-5 llibres en català, no pot optar a les ajudes institucionals. Què implica això? Que un es plantegi deixar de publicar en català.
Pedro, jo parlo del que conec; les petites editorials que no sobreviurien si ho publiquessin tot en català. En aquestes ningú hi pensa. I crec que la gene fa malament en menystenir les editorials petites que publiquen, ni que sigui una mica, en català, és una industria abocada a la decrepitut. Com si subvencionessin al corte inglés i no pas a la botigueta d'ultramars de la cantonada.
M'has venút, no m'estranya, tu t'hi dediques. D'altra banda interessant article d'ahir sobre editors petits a la vanguardia. Cap en català. I tots bastant espanyolitzadors. Parlen d'acantilado i no de crema.
amic Pedro; noticieta del País del dissabte; títols publicats a Madrid: 21.763. a Barcelona: 17.899 títols. La pèrdua de pes especific és evident.
Publica un comentari a l'entrada