L'examen de Cuernavaca (un altre que va per nota)

Via Wimbledon

El senyor de Cuernavaca ha respost a la nostra humil crida i ens ha manufacturat un escrit interessantíssim que inscriu el text d'en Serés en una llarga tradició literària. Transcric només una petita part de l'examen, que vostès, àvids de coneixement, podran llegir en la seva totalitat a ca Cuernavaca.

Un incís. Un individu ha garlat. Han descobert la nostra conspiració i el senyor Serés ens vigila i ens llegeix, doncs algú li ha passat els nostres enllaços. No estem segurs ni a casa nostra. Gràcies, senyor C., gràcies senyor Serés. Si vol, per reblar el clau, senyor Serés, està convidat a presentar-se a l'examen i fer un comentari de text sobre el seu propi text, i així arribarem a estats d'esquizofrènia mai vistos des de Francisco Umbral i el seu he venido aquí a hablar de mi libro.


Examen de les PAU de literatura catalana: Llegiu aquest text [1 i 2] i feu-ne un breu comentari. [300 paraules aprox.]

Alumne: Senyor de Cuernavaca

El transeünt de Serés, l’home sol, deu haver llegit aquell conte de Poe: L’home de les multituds. És aquell conte en el qual el narrador s’asseu en un cafè de Londres i es distreu mirant els transeünts fins que un home d’uns seixanta o setanta anys atrau la seva atenció per la “absoluta idiosincràsia de la seva expressió”. El narrador es posa a perseguir l’home i el persegueix durant gairebé 24 hores durant les quals l’home de les multituds no fa res més que vagarejar entre la gent pels bulevards i per les avingudes. El narrador del conte de Poe conclou que aquest vell “es nega a estar sol”, però es diria que el transeünt de Serés ha entès alguna cosa més d’aquest home, d’aquest artista de la dissolució que ha aconseguit ser un transeünt per a si mateix, ell mateix com un dels desconeguts amb els qui es creua al carrer...

[CONTINUAR LLEGINT...]

L'examen d'en Bononad. Aquest va a per nota

Via Wimbledon

Examen de les PAU de literatura catalana: Llegiu aquest text [1 i 2] i feu-ne un breu comentari. [300 paraules aprox.]


Pseudoexamen de Perifèria Quinina
Pseudonom: F. Bononad
Pseudodata: 13-06-07

El transeünt del text de Serés està de pas en aquest lloc que és la vida. Aquest vianant, i per extensió, qualsevol mortal, fa vi(d)a no sols cap endavant, sempre en present ‘cara per cara’ amb allò ignot, sinó que també ho fa d’esquenes, tot esguardant un punt però allunyant-se d’ell. ‘Hom’ s’atura un instant i, des d’on està ara, sia la redacció d’un periòdic a la ciutat, sia el centre de la gran urbs, deixa anar la vista enrere: què veu? La seua adolescència. Arribats ací, ja podem dir-ho sense embuts: l’hom(e) sol, el transeünt, és la primera persona de Francesc Serés. L’hom(e) és un ens fet de temps i de paraula, temps i paraula que ‘agònicament’ (d’una manera ‘combativa’) s’hi troben en ell. Mai l’oblit no pot véncer la mirada que detura el camí un instant ja per sempre; mai el temps no pot véncer la paraula que deté el camí un moment ja per sempre. Serés és caminador i escriptor ensems.(*) Serés és un solitari, “un home sol”. Amb els ulls hom llig i tresca per corriols. La solitud és una dissolució que es practica a través de la mirada; els ulls: per a deixar el sòl i emprendre el vol; els ulls: per a volatilitzar-se. Amb els ulls ens aprimem els peus fins a fer-los desaparéixer en l’apetència d’afegir-nos al cel; enlloc està escrit que per a caminar hom haja de tenir contacte amb el terra. Quan un vagareja (imagina, toca de peus en els núvols) calciga, deixa el seu propi rastre, petjades de boira, “com si es deixés ell mateix, com si es perdés”. Dubta algú encara que l’home sol no és Francesc Serés en tercera persona?

----------------------------
(*)Vegem no sols els seus textos, sinó també les seues fotografies a www.francescseres.net

En Subal treu un zero a la selectivitat

Via Wimbledon

A veure, centra’t Subal, tio, que falta poc per acabar l’examen i no has escrit res. Adéu a la primera opció, adéu a la segona, adéu a la tercera. Encara m’hauré de matricular de filologia catalana, aquella opció-lumpen que vaig escollir com a última, mig en broma, en un excés de confiança en les meves possibilitats d’assolir sense problemes la nota de tall de les altres opcions. Tira, nen, tu tira, però no, no pensis en micos ni en fèmurs, pensa en l’examen i en aquell rellotge clavat a la paret, que corre que se les pela.

Examen de les PAU de literatura catalana: Llegiu aquest text i feu-ne un breu comentari. [300 paraules aprox.]

Alumne: Subal Quinina

Perdoni professor, però removent-me en el meu seient i mastegant el tap del boli, m’ha vingut al cap el mico de 2001: a space odyssey, quan entoma un fèmur i el fa picar contra els rocs, contra el fang, contra altres ossos. No sap per a què serveix aquell os, però sembla una arma poderosa. Això! Ja ho té, aquell os que pica té una utilitat! Partir cranis enemics! És una arma poderosa!

[

m

o

n

ò

l

i

t

]

Crec que a l’Home sol de’n Serés li passa alguna cosa semblant. No, no, abstingui’s encara de puntuar-me amb un zero, que per res del món vull fer filologia, jo!

De jove, l’Home sol, amargat de tanta mirada inquisitorial, de tanta veïna que tot-ho-veu darrera els porticons, es refugia en la lectura, per llegir, clar, però no només. La principal raó és que llegir i escriure requereixen d’intimitat i solitud, i el nostre teen desitja, abans que res, intimitat i solitud. No sap encara per què. I llegeix llibres com qui es fabrica una coartada; sap que si el troben llegint les possibilitats de ser importunat tendeixen a zero. No sap què té entre mans, encara, i no sap tan sols que la literatura és una arma poderosa. Amb el temps se li acaba la paciència en aquella terra esgotada. I fuig, vol veure món. Viatja i llegeix, n’ha adquirit el costum. Hi ha un salt temporal. Un monòlit. I ves que, entre la massa i l’aglomeració de la gran ciutat per on ara es passeja, ell descobreix la solitud i l’anonimat. Es descobreix estranger i, com a estranger lluny de la pàtria xica, se sent encoratjat i legitimat per a explicar-se davant del món que l’envolta (un món que potser no està interessat en escoltar-lo, altrament). Abans al poble no calia; se sabien tots de memòria.

I ara el transeünt sap per a què serveix el viatge, el silenci, l’anonimat, la lectura, l’escriptura. Per partir cranis, potser? No li negaré que un volum de mil pàgines bé pot servir per a tals menesters. Serveix, tot plegat, per tenir ànima d’escriptor, encara que no se'n sigui. Crec, sincerament, que l’Home sol que descriu Serés és un escriptor. Només un escriptor té aquesta relació tan íntima amb si mateix i amb l’escriptura. I ja sé que diu que treballa en un diari. Però l'Home sol de'n Serés bé ha de guanyar-se la vida. De per què un escriptor no es guanya la vida escrivint li explico en la repesca de setembre.

I ara ja pot posar-me el zero, que no en posarà cap de tan merescut.

... potser em vulguin a Econòmiques?

Subal a la selectivitat

Via Wimbledon

Com que no tinc res millor a fer i em va el risc absolut de caure en el descrèdit i el més rotund dels ridículs, li he demanat a Entrellum que m'examini del text de Serés, que ha aparegut a la Selectivitat d'avui. Molt amablement, en Toni Ibàñez m'ha passat el text. Em suen els dits, que rellisquen per sobre el treclkyoita, el teclat.

El text és aquest; [1 i 2].

Ara me'l llegeixo, espero les últimes instruccions i a l'hora del House, que ja se'm fa pesat, m'hi poso.

Com que sóc un filldeputa, faré un meme d'això; comentin amb menys de 300 paraules el text de'n Serés. Passo aquest meme-filldeputa a El Llibreter, al mateix Entrellum, al meu amic Bononad —ull, que és metafísic—, al senyor Pedrals —que segurament ignorarà la meva súplica—, al senyor de Cuernavaca i a tot aquell que s'hi avingui.

Sort a tots.

Demà o demà passat, els textos sobre la meva taula. Res de Google.