Via WimbledonExamen de les PAU de literatura catalana: Llegiu aquest text [1 i 2] i feu-ne un breu comentari. [300 paraules aprox.]
Pseudoexamen de Perifèria Quinina
Pseudonom: F. Bononad
Pseudodata: 13-06-07
Pseudoexamen de Perifèria Quinina
Pseudonom: F. Bononad
Pseudodata: 13-06-07
El transeünt del text de Serés està de pas en aquest lloc que és la vida. Aquest vianant, i per extensió, qualsevol mortal, fa vi(d)a no sols cap endavant, sempre en present ‘cara per cara’ amb allò ignot, sinó que també ho fa d’esquenes, tot esguardant un punt però allunyant-se d’ell. ‘Hom’ s’atura un instant i, des d’on està ara, sia la redacció d’un periòdic a la ciutat, sia el centre de la gran urbs, deixa anar la vista enrere: què veu? La seua adolescència. Arribats ací, ja podem dir-ho sense embuts: l’hom(e) sol, el transeünt, és la primera persona de Francesc Serés. L’hom(e) és un ens fet de temps i de paraula, temps i paraula que ‘agònicament’ (d’una manera ‘combativa’) s’hi troben en ell. Mai l’oblit no pot véncer la mirada que detura el camí un instant ja per sempre; mai el temps no pot véncer la paraula que deté el camí un moment ja per sempre. Serés és caminador i escriptor ensems.(*) Serés és un solitari, “un home sol”. Amb els ulls hom llig i tresca per corriols. La solitud és una dissolució que es practica a través de la mirada; els ulls: per a deixar el sòl i emprendre el vol; els ulls: per a volatilitzar-se. Amb els ulls ens aprimem els peus fins a fer-los desaparéixer en l’apetència d’afegir-nos al cel; enlloc està escrit que per a caminar hom haja de tenir contacte amb el terra. Quan un vagareja (imagina, toca de peus en els núvols) calciga, deixa el seu propi rastre, petjades de boira, “com si es deixés ell mateix, com si es perdés”. Dubta algú encara que l’home sol no és Francesc Serés en tercera persona?
----------------------------
(*)Vegem no sols els seus textos, sinó també les seues fotografies a www.francescseres.net
4 comentaris:
Subal, és bonic i barat això de copiar els comentaris de text que et posen als comentaris de post, però no et salvarà de l'estomacada descomunal que et fotrà el Serés de seguida que et trobi, i tots sabem on trobar-te.
Si has llegit La Vanguardia d'avui, Culturas, ressenya del senyor Guillamon, fill de tortero, ja deus saber que en Serés és un "duro fajador". Pateixo pels teus ossos, francament.
¡Salut i punts!
Senyor Carles, si amb prou feines entenc què vaig escriure ahir en el meu examen, menys entenc el sentit del seu comentari d'avui. El senyor Bononad era un dels alumnes convocats a respondre l'examen, i no puc fer menys que publicar-lo, per enfrentar-lo al judici despietat del lector. És un exercici malsà, però necessari.
Per altra banda, si el senyor Serés hagués de perseguir a tots els alumnes que hauran suspés el comentari del seu text, va arreglat; no per manca de qualitat literària del seu text, entengui'm, sinó per la nulitat intel·lectual de l'alumnat.
Potser hauré de baixar del meu palau per anar a comprar La Vang d'avui (que no m'he llegit), però aquest matí he sentit una declaració de Sánchez Piñol que deia que "La fira de Frankfurt és un Construmat, però de llibres", i he pensat; ja no cal que compris el Cultura/s ni res, avui. Per avui la teva ànima està salva.
Mea culpa, perquè he escrit el comentari abans de llegir-me completament tota la cosa anterior (comentaris inclosos). Mea culpa que pixo fora de test.
Això no obsta perquè el digne Serés et faci (jo et tracto de tu, car hi ha familiaritat) una cara nova. No perquè t'ho mereixis --que ja sabem que sí-- sinó per mantenir (ell) la fama d'home contundent.
El Culturas no s'ha de comprar mai, però hom ha de freqüentar la lectura de certes plomes seves; els últims articles del Guillamon i del Galves (que fa dies que calla massa) són imprescindibles en qualsevol parafarmàcia.
Em consta que l'esmentat escriptor està massa enfeinat. La primavera, que tot ho altera, li ha omplert la teulada de nius d'ocells. Això vol dir que, si hi ha tronada, tindrà més degoters que cals Delicatessen. D'altra banda, que hi hagi ocells és bo, perquè ha desaparegut aquell vesper enorme que es instal·lar sense cap mena de permís, però, és clar, després de fer fora els escorpins (tasca no del tot aconseguida) i de tapar els forats dels nius de serp, hi ha excessos que impedeixen que l'esmentat personatge tingui gaire esma de trencar-li la cara a dingú.
A canvi, poden fer una anàlisi sintàctica de la darrera oració. Des de "D'altra..." fins a "...dingú." I després, responguin a la pregunta sobre els usos i els significats de "dingú".
PS: com es pot comprovar per la quantitat de temps que els traductors dediquen a pentinar els gats (ah, els gats...), és una de les millors feines que es pot trobar al país.
Publica un comentari a l'entrada