dijous, de juny 21, 2007

Mi vidre sin mí (PdV, 43)

Senyors, estic trist perquè no em podré llegir a mi mateix al Paper de Vidre pre-vacacional que aquests dies recorre la xarxa. Mil problemes em van segrestar la poca inspiració; que si un trasllat, que si en Bill... però el problema principal, jo ho sé, vostès ho saben, és que no tinc fusta d'escriptor. Un escriptor escriu sobre qualsevol cosa, un escriptor estima la pàgina en blanc (a la pàgina en blanc, pel seu suport incondicional, Bononad dixit), un escriptor és un valent. Tan és així, que l'amic Herr Direktor i la molt recordada Tina Vallès em van escriure un mail preventiu donan-me ànims per avançat. I malgrat que a voltes sóc tocat per la mà de déu, aquest cop he fracassat.



Per això, estic orgullós de presentar-los-hi aquests supervivents que van arriscar-se a dibuixar el futur, en aquest Paper de vidre número 43. Jo sóc tant de mirar-me el melic que em veig impedit per mirar el futur. Impossible. El futur em paralitza. A més, jo, com Newton, sé que el 2084 no existirà mai.


I si no, mirin, mirin;

Amb el permís de l'amic Ferrer i The Jewish National and University library



Senyors, L2P desitja a l'equip de PdV un molt feliç estiu i un grapat de vots per guanyar el Premi Lletra que, com la Lliga, no se'ns podia escapar... I ara, a currar, que a mi no em paguen per fer blogs. O sí.

2 comentaris:

Tina ha dit...

Benvolgudíssim senyor Quinina,

Descansi aquest estiu, carregui piles, resolgui tots els problemes que li impedeixen escriure (trasllats i bills), que comptem amb vostè per encetar el nou curs papervidrer el 23 de setembre.

M'atreviria a dir que sense un text seu el número 44 no surt al carrer, i punt! (Pressió? Coacció? I ara!)

Esperem que Herr Direktor no em toqui el crostó per dir aquestes coses sense encomanar-me a ningú.

Bon estiu!

Tina

Anònim ha dit...

I ara, faltaria més, Tina, Herr Direktor, està per això precisament!

Recordo un dia a l'Horiginal que un servidor comentava, en presència del senyor Subal i d'un insigne articulista d'un diari comtal molt taurí darrerament, que el senyor Subal mai em feia cas i que, a l'hora de redactar el seu article, tirava pel dret sense fer gaire cas a les nostres instruccions. Tal assenyat articulista de tan taurí diari va dir: "Home, ja es tracta d'això". I jo li vaig contestar: "Sí, però és que llavors em diu Herr Direktor". I l'apreciat articulista de tan taurí i comtal diari em digué "Esclar, precisament per això!". Doncs això. Ai, com estan les coses, s'ha perdut el respecte per aquella figura mítica. Herr Direktors dels mons, unim-nos!

Una abraçada ben forta i sentida als dos! I subscric les paraules de la Tina, Subal, fes-t'ho com vulguis, però de setembre no te n'escapes!!!!!

HD