dijous, de juny 14, 2007

Fantaciència laketana

Que aquest senyor tenia uns interessos singulars jo ja ho sabia de fa temps. Gràcies a ell sé que Manresa ve de Minorisa, i que corre el rumor que una ciutat romana importantíssima reposa sota la terra cremada del Bages, però ningú la sap situar en el mapa. També sé, gràcies a ell, que els manresans solen ser lladres, pillos i gormands, que van robar els cossos sants, Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici, i que les bones persones caminen sense moure excessivament els braços.

Ara, m'envia un correu que explica, sui generis, l'origen del nom d'aquesta no man's land anomenada Catalunya. Jo tenia entès que Catalunya venia de Castell Llunyà. Jo li donava credibilitat a aquesta tesi per tot el rotllo de la reconquesta contra el moro, i tal. Però no.

Sembla ser que aquest home d'interessos singulars s'ha llegit un llibre d'un autor local, d'aquells que publiquen els municipis i solen tenir interès zero si no ets del mateix poble de l'autor en qüestió. No m'ha dit ni el nom de l'autor ni el títol del seu llibre, però el descobrirem, el descobrirem. Sigui com sigui, a que no saben d'on és aquest autor local? Transcric l'e-mail que mon pare m'ha fet arribar. Com mola, últimament no escric ni una línia; tinc els meus negres literaris que ho fan per mi (just joking).



Vet ací, Subal, la teoria del meu autor solsoní sobre l'origen del nom Catalunya i el seu significat:

—El nom antic de Solsona es Setelsis que és una contracció de "Sita-in-excelsis", que vol dir "Situada a dalt del cel".
—O també Xelsa, que prové d' "excelsa", que vol dir "enlairada dalt del cel".
—El gentilici dels habitants de Xelsa era "celsetans".
—Amb el pas dels segles, de "celsetans" es va passar a "lacetans".
—De "lacetans" a "laketans".
—Del país dels "laketans" se'n va dir Laketania.
—Laketania va degenerar en Katelania, i més tard en Catelonia.
—De Catelonia ja en va sortir el nom actual Catalunya.

Per tant la seva conclusió és que dir CATALUNYA és el mateix que dir SOLSONA, i que per tant CATALUNYA vol dir "enlairada dalt del cel".

(Val a dir que el nom "Setelsis" està documentat per un historiador romà i que al costat mateix de Solsona hi ha una muntanya que en escrits altmedievals encara surt com "Mons Lacetanus" = Muntanya dels Lacetans)

Així doncs estic content perquè un problema que sempre he llegit que estava irresolt pels historiadors i lingüistes més prestigiosos i sobre el qual hi ha muntanyes d'estudis, m'ha quedat desvelat per un humil escriptor local.

Per a mi la veritat sobre el nom CATALUNYA ja per sempre serà aquesta. ¿Quina és la veritat? A mi ja no em fan falta més proves, em satisfà la conclusió de l'autor solsoní.

El pare.



L'home dels interessos singulars ha exposat els seus quadres en la ciutat enlairada dalt del cel i n'ha venut vuit. Ha amortitzat el cost dels marcs. Llarga vida per a ell i la seva senyora esposa, que és ma mare uh-uh! Visquin també els imaginatius escriptors locals paracientífics, que són la sal de la vida!

8 comentaris:

bq ha dit...

Doncs jo també assumiré aquesta veritat com a definitiva. Anirà molt bé per explicar aquella frase pujolsiana segons la qual: "Mentre els altres pobles canten la llibertat de la terra, Catalunya canta la llibertat del cel"

Josep ha dit...

Sobre l'etimologia de Catalunya, n'hi ha moltes versions. A l'Alcover-Moll n'hi ha un bon grapat, inclosa aquesta de Laketans.

En tot cas, la que més m'ha agradat de totes és una que va sortir a la contra de l'Avui antic, en una entrevista de l'Enric Vila. Aquí tens l'adreça:
http://cargolins.org/arxius/Kathalans.org

Vinga, salut

Anònim ha dit...

http://cargolins.org/arxius/Kathalans.pdf

perdona

subal ha dit...

Molt interessant, aquesta teoria de l'Enric Vila.

Moltes gàcies!!

i jroñe-que-jroñe

joan ha dit...

va, va, no exageri. certs autors locals, igual que certs autors no locals, tenen més interès del que vostè els adjudica...

subal ha dit...

Té vostè tota la raó, Joan. M'he permés una llicencia un tant injusta. Ah, el gust per pol.lemitzar em perdrà...

info ha dit...

Jo també tenia asumida aquesta teoria, d´ aqui vaig crear laketania.com. Peró el cert, es que des de fa un temps s´ha donat per bona la que diu que Catalunya be de "terra de castlans". Es castlans erán els encarregats de guardar el castell mentre els nobles es dedicaban a anar a repartir llenya. Ja ho sento.

Morell ha dit...

he legit el llibre de Joan Vallvé sobre el nom de Catalunya.la meva opinió es la seguent:
ja en el neolític els autoctons o lígurs,tenien la costum de ficar el nom del jefe fundador al seus poblaments.segons Pidal els lígurs feien servir el subfixe ONA i ONIA:Barcelona Solsona Osona,etc ,a partir del nom del senyor
està documentat que hi va haver un regul que va manar sobre tot el territori: GOT CATALO = Catalonia