Apart per parlar del fenomen bici urbana.
Agafo la bici i miro victoriós els carrers que fan baixada. La brisa suau. Al fons s'albira la mostra gratuïta de mar que ofereix la ciutat quadriculada. M'apujo el seient fins que amb prou feines els peus toquen a terra. I cagant llets pedalo, pedalo, pedalo, i passo a un mil·límetre de la senyora i em venen ganes d'estirar-li la bossa, i passo a un mil·límetre de la nena guai i penso en acariciar-li lleument el culet, i passo al costat de'n Sostres i calculo etzibar-li una puntada de peu als ronyons. Sóc un perill, senyors, no respecto semàfors ni senyals, preferències amb prou feines, els municipals s'alcen la gorra i es graten el cap davant la meva supersònica velocitat. Sostres, aquí estic. Mira, em pico el pit en senyal de desafiament.
I aparco davant la sala que el Gremi d'Editors ha llogat per l'ocasió. Transpiro i m'és igual. La conferència la imparteix un gurú de les comunicacions culturals 2.0, Javier Celaya, que gestiona la revista cultural dosdoce.com, amb blog incorporat. Parla de blogs a gent que amb prou feines sap que és un e-mail [exagero, això és literatura, vostès segueixin-me el joc i prou]. M'excito per moments. Saben quan hom assisteix a una conferència i es veu en cor de fer-la ell mateix? Aquells nervis infantils, aquell yo lo sé señu, yo lo sé.
I tant interessant és això de la comunicació via blog de les novetats editorials i notícies relacionades, que he parlat amb les dues editorials que m'alimenten i m'he posat com un boig a treballar en respectius canals de comunicació. La mera perspectiva de no haver de fer mailings massius mai més em posa, tu. Internet és EL canal per on la petita i mitjana editorial poden competir de tu a tu amb els arrogants mega-grups de comunicació que tenen editorials per amarar-se de certa respectabilitat. Aquesta és la meva esperança.
I és per això que em plau presentar els dos blogs-sales de premsa d'Icaria Editorial i de Laertes Editorial, dues editorials que m'estimo [i a més em paguen]. No són més que projectes, encara falten moltes coses, polir-les, dotar-les de més personalitat, establir un rumb més o menys reconeixible. Calen hores de feina, encara, però no em puc resistir a ensenyar-vos-les. Aquí Laertes. Aquí Icaria. Saludeu, nenes.
2 comentaris:
completament d'acord amb l'apunt sobre la bici urbana, subal! (ahir en vaig fer un de similar)).
i també comparetixo l'excitació en les conferències sobre la cosa 2.0 i sovint penso el poc partit que n'hem tret de tot això que sabem!
Benvolguda Flaneuse, el tema de la bici, se'm va acudir tot llegint el teu darrer apunt. Com que és molt lleig, això de no parlar d'on treus les ides, et demano disculpes, i enllaço el teu post al meu. Cal fer-ho i és de justícia.
Reconc que, abans de la conferència, tenia un grau elevat d'escepticisme en aquesta via de comunicació 2.0. Sembla contradictori dir això, fent blog cada dia. Però en el fons no són les maneres sinó el fons. El marquéting, sigui 1.0 o 2.0, no és una cosa que m'agradi massa. En el meu món ideal el màrqueting no tindria raó de ser. Però com que aquest món del què parlo no existeix, ens arramanguem i fem blogs bo i recordant una frase de Celaya; "l'espai que té una petita editorial i un megagrup de comunicació, en internet és el mateix; el rectangle que conforma la panatalla del teu ordenador."
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada