Usos de la llengua

Dos vins fan quaranta
—anònim—

Primer ús de la llengua.

A quarts de tres de la tarda, amb la sang no al cervell sinó a l'estómac fent tasques digestives, intento falcar la persiana que no acaba de baixar del tot bé amb dos volums enciclopèdics i estudiar el seu mecanisme obturat. A saber, els dos volums eren; Diccionario Panhispánico de dudas, editat per la RAE, i el Diccionari avançat Català-Castellà Castellano-Catalán, editat per VOX. No aconsegueixo arreglar la persiana i decideixo refrigerar-me bo i anant a la cuina a prendre un got d'aigua.

Des de la cuina sento un soroll sord que prové del carrer. Una llumeta s'encén. Corro esperitat al despatx, m'aboco per la finestra i contemplo amb horror que els dos volums han seguit els capriciosos designis de la llei de la gravetat i s'han estavellat contra la vorera, a pocs centímetres d'una terrassa plena de gent que alça el cap i em mira a mi. Penso en saludar de manera presidencial per la finestra, però el sentit comú em fa assajar un posat pàl·lid, d'enorme preocupació, car podria haver matat algú amb el meu primer ús de la llengua. Al judici, hagués dit quelcom semblant a;

—No he estat jo qui ha mort a la senyora que passava per sota de casa meva; ha estat en Pompeu Fabra o Víctor García de la Concha.

No he matat a ningú, i això em fa pensar que avui és un dia de sort. Molta sort. Música maestro.

Carefree Country Day, Buffalo Springfield
Last Time Around, 1968

powered by ODEO

Segon ús de la llengua.

Més tard, li explico l'incident a la meva Única i Estimada Aliada, tot caminant cap a discos Castelló. Ens interessaven dos discos; el primer, el d'En/Doll, el segon, el de Calle 13. Tant En/Doll com Calle 13 prostitueixen llengües i estils. La meva Aliada s'ha enamorat de Calle 13, que és un fill bastard del hip-hop i del (atenció) reggaeton més immund. Però sonen bé. Molt bé.

Fixin-se bé en aquesta estrofa, del tema Tango del pecado (un tema prou mediocre, val a dir)

Llegó la araña que el idioma daña
La Real Academia se la dejo a España

No hem trobat cap dels dos discs que ens interessaven, però crec que a la meva Aliada li agradarà que pengi aquest tema, molt divertit, i amb unes imatges que paguen la pena de veure. Estúpido.



Tercer ús de la llengua.

Arribem suats a la Gran Bodega Salto, al Poble Sec. Recital de Martí Sales (nebot-nét de Joan Sales, entre d'altres coses), Eduard Escoffet, Max Besora i Xavier Tero. Grandiosos els quatre. Quin ús cacofònic de la llengua, quin ús afterpop de la llengua, quin ús nietszcheà de la llengua, quin ús més enginyós de la llengua! Fa uns dies vaig demanar a Jordi/Jorge Carrión y a Eloy Fernández Porta quins autors en català coneixien que poguessin emmarcar en el confús i excitant concepte Afterpop que es van inventar aquestes noves generacions. Només em van poder dir uns poquíssims noms. De fet, només el del Pedrals i el d'algú altre que no recordo, que va desapàreixer de l'escena després d'editar un volum amb en Vallcorba. Bé, jo avui he vist quatre individus que poden portar els usos de la llengua catalana molt enllà. Entre el públic també hi havia un bon grapat de noms pre-il·lustres, a saber; Pedrals, Joan Todó (ningunejat per la premsa però boníssim poeta), Francesc Gelonch, Jordi Boldú, Jordi Nopca, ...i el grandiós senyor Garriga, que no ha estat convidat al festí frankfurtès i se li'n fot.

És impossible quedar-se amb un o dos poemes dels que ens han regalat els poetes aquesta nit. Impossible. Tots quatre han recitat poemes memorables, us ho juro, memorables. Ara mateix emperò, em ve al cap un poema del desaparegut Felipe Boso, que recita des de fa temps Eduard Escoffet, i és una autèntica meravella. No en sé el títol, però sospito que es diu "Casa de campo". M'agradaria molt poder-lo reproduir aquí. Si algú se'l sap, li agrairé moltíssim que me'l faci arribar d'alguna o altra manera. Es guanyarà el meu etern agraïment.

Bona nit i bona sort.