Vostès recorden aquest post prehistòric que vaig batejar com "Estas navidades no me compres un reloj"?
Instrucciones para dar cuerda a un reloj,
Restos de un incendio, Migala, 2001
Restos de un incendio, Migala, 2001
llibre relacionat:
Historias de famas y cronopios, Cortázar, Julio
Doncs ara llegeixin, si ho volen, la meva col·laboració al número especial, especialíssim, espectacular, emotiu, que acaba de treure Paper de Vidre en el seu cinquè aniversari. Felicitats a tot l'equip. Ens van demanar l'impossible; reescriure en sis línies una obra literària i com que aquí a la Perifèria som uns retorçats, vam reescriure el que ja havia estat reescrit.
PREÁMBULO A ESTAMPAR TU SEAT LEÓN
PREÁMBULO A ESTAMPAR TU SEAT LEÓN
Piensa en esto, quan et deixen un llibre, no et deixen un llibre, sinó l'obligació de llegir-te un llibre, et regalen —no ho saben— hores d'abominable avorriment, et regalen hores d'angoixa enverinades amb milers de suposicions a l'entorn de per què et deixen aquest llibre i no aquell altre, et regalen la prohibició de doblegar pàgines, de subratllar errates o frases lapidàries, et regalen l'obligació de tornar-lo a la persona que te l'ha deixat, et regalen l'esclavatge de l'excusa; que si avui se m'ha oblidat, que si encara no l'he acabat, quan el que passa és que l'has perdut, cretí miserable, i a les llibreries està exhaurit. Ah no, per favor, no em deixis el teu llibre, dona'm les claus del teu Seat León i no pateixis, que jo ni corro ni bec.
7 comentaris:
Gràcies a vostè, senyor Subal. Deu haver vist que li hem posat l'enllaç a l'anunci i tot, oi? No ens estem de res, que cinc anys no es fan tan fàcilment i estem contentíssims! Ens veiem el 25, oi?
No, no, no, gràcies a vostès! Recordo amb molta joia el primer mail que em va enviar Herr Direktor, convidant-me a participar en el projecte. Quina alegria!
I doncs, clar que ens veurem el 25! Si no abans, car avui toca Orinal.
salutacions!!
Amic Subal, no em demani el perquè d'aquesta decisió que acabo de prendre i que escriuré en les properes línies. Miri, m'ha emocionat molt el seu post, i he decidit, embargat per una irracionalitat que m'ha fet perdre el senderi, que, resolent un dubte que teníem fa unes setmanes, el dimecres a l'Horinal jo el convido a una cervesa (almenys). Però sobretot, no ho digui a ningú, sobretot, que si els seus il·lustres lectors se n'assabenten tindré una corrua interminable de gent demanant que els convidi, i això no seria seriós, escolti, una cosa és convidar la gent a escriure i l'altra portar-los pel mal camí del vici. En el seu cas, com que ja hi té posat els dos peus en aquest camí viciós, no hi tinc res a perdre. Salut!
Mi querido Subal. El preámbulo de la intrucciones para dar cuerda a un reloj me parece uno de los textos más hermosos de mi viejo amor. Gracias por esta grabación. Lástima que en algún momento la música arropa la voz, pero igual suena mágica, envolvente.
Un abrazo.
quines ganes de veure els papervidrencs al complet. sr.subal no sé si segueix cremat, rostit o incinerat. només dir que les ressenyes s'ofereixen però no sempre es fan i que l'amor a l'art pot tenir límits com cobrir despeses. l'oferta és a l'aire, i de moment, vola per la ciutat, a contrallum.sure.
Clap, clap, clap. Fantàstic!
Molt bo! Avui haig de deixar un llibre, m'estic pensant d'imprimir la teva reescriptura i posar-la entre les pàgines del llibre...
Felicitats a tots els col·laboradors de Paper de Vidre!
Publica un comentari a l'entrada