dijous, d’abril 12, 2007

Aquest post conté desordre i caos

A voltes hom naufraga per la xarxa. A voltes hom se sent lleuger i tocat per la mà de déu i agafa una onada d'esquerres collonuda i surfeja i surfeja i no fa més que trobar noticies hil·larants, irritants, comentaris aguts, blogs desconeguts. O. A voltes hom agafa una pedra plana —còdol— i la llença furiosament contra l'estany i el roc rebota, rebota, rebota. I vas a petar a una riba desconeguda. En moments com aquests, veus que el món es torna petit-petit fins a poder acariciar-lo amb les teves pròpies mans.



Addenda. Odio com pensa aquesta terra. Trobo que l'encega un odi irracional. Va de patricida, però no s'ho creu ni ell. Ara, això sí; escriu collonudament bé. Em recorda molt a Vallejo. Cuba li fa mal, i el seu odi visceral, quan no m'apunta a mi, m'encanta, no per l'odi, sinó per visceral. Emanaciones.


***

Això per una banda. Per l'altra hi ha Bolaño, que em fa estar parat alegrement a l'estació del metro, desitjant no arribar mai a casa. La meva biblioteca la posa el Transport Metropolità de Barcelona; llarga vida a l'avaria! Estic francament entusiasmat amb El secreto del mal. Tenia reticències sobre aquest llibre de relats, bé prou que ho saben; no és un llibre alçat sota la voluntat expressa de l'autor, doncs l'autor fa temps que és mort. Però hi ha relats tan eficients, tant de la casa, tan brillants, que no em puc estar de donar-los a vostès la vara i equivocar-me gargotejant bits de blog. Un dels relats mereix la meva atenció; Playa. Un altre —Laberinto— l'he trobat avorridíssim i, déu em perdoni: me l'he saltat sense contemplacions. Facin el mateix; si un llibre o un relat els fastigueja, deixin-lo, es faran un favor immens.



Espero amb candeletes la valoració dels experts, que encara no arriba. Però aquest llibre per mi té gran valor, perquè està composat per relats potser inacabats, potser exercicis d'escalfament que practiquen els escriptors i que no solen sortir a la llum. Fetus. Per què... com s'ho fan els escriptors per alçar les estructures d'una novel·la, assaig o relat? Creguin que és un tema que m'obsessiona. Quin és el secret del mal que em consumeix, com domesticar les ànsies de posar-me a escriure llarg? El secreto del mal és una porta mig oberta, per on es pot imaginar, ni que sigui una mica, quin és el procés emprat per Bolaño per construir el Caos.


Ara parlaré de Playa, que m'ha entusiasmat. M'hi jugo un pèsol a que l'amic Portnoy està o estarà aviat entusiasmat amb un altre relat; El hijo del coronel. Però el meu relat és Playa. Un relat curt —sis pàgines— on només hi ha una pausa, que és el punt final. El relat descriu els dies de mono d'un ionqui que podria ser Bolaño, o podria ser jo o podria ser algú que sap què és l'angoixa i intueix un final, i on estrictament no passa res, però està escrit amb fúria, amb desesperació, com rascar-se compulsivament el braç fins a treure's la pell, fins a esgarrar un múscul, fins a gratar os, com aferrar-se a una vida que se'n va, com, malgrat això, cridar de ràbia que vol dir vida, una vida que se'n va, la de Bolaño (?), la del ionqui, la teva o la meva, i on una imatge col·losal m'ha fet tremolar d'emoció, allà al metro; y en el cielo, junto a las estrellas, brillaba un sol negro, un enorme sol negro y silencioso [...]


4 comentaris:

el llibreter ha dit...

Discrepo rotundament: Laberinto és brutal. Com El hijo del coronel. Com Muerte de Ulises. Com...

Salutacions cordials.

Buk ha dit...

Un cop passat l'entusiasme inicial, a mi també em va envair l'escepticisme respecta a aquest llibre, més que res perquè mai m'han fet gràcia les obres pòstumes, però si el llibreter i tu ho avaleu, doncs anirem a per ell.
Potser avui mateix...Aquest temps plujós convida a llegir al Bolaño.

Una abraçada
Buk

subal ha dit...

Senyor Buk, llegeixi-se'l. No se'n penedirà.

Però ara mateix torno d'una llibreria amiga on no trobo mai a la persona de confiança en qüestió, però és igual; he adquirit La Universidad Desconocida. De nou al metro, he entès que el llibre ESSENCIAL, veritablement ESSENCIAL, no és El secreto del Mal, sinó La Universidad Desconocida.

Senyor Llibreter, mai podré llegir els clàssics russos sense fer-me una llisteta amb els noms dels múltiples personatges de les monumentals novel·les. A escala reduïa, m'ha passat el mateix amb el conte del qual jo discrepo.

Amb tot; estic d'acord; molts dels relats són BRUTALS!!!!

[estic realment efervescent, amb els dos Bolaños que m'he comprat. Sóc notablement feliç]

Portnoy ha dit...

Como Buk soy escéptico ante este tipo recuperación de textos post-mortem pero empiezo a decantarme por la admiración cuando llevo leído más o menos la mitad de El secreto del mal.
Y, claro, ¿cómo no iba a fascinarme un relato de zombies escrito por Bolaño?
Un saludo