dilluns, d’abril 23, 2007

Dos anys perpetrant faltes d'ortografia en públic


A tots els amics i amigues de la Perifèria.

Aunque el éxito es siempre inevitable,
procúrate un buen fracaso de vez en cuando
para que tus amigos se entristezcan.

Monterroso, Augusto.

***


23 d'abril de 2005

Freddie Hobbard, First Light
First light, 1974

powered by ODEO

***



—Subal, deixa de tocar-te l'entrecuix i vine a seure a la falda del teu amo.
—Bup-bup! Ja sóc aquí. Què vols, amo?
—T'explicaré el dia en què vas néixer.
—Ai, autor, repapieges que t'hi cagues. Tothom ho pot saber anant aquí. Quins temps aquells, eh, lladre?
—Parla amb més respecte al teu creador, Subal. No has aprés res en tres anys.
—Nyeeeeeeeeec: Errata. No són tres anys sinó dos.
—Subal. T'he de dir una cosa.
—M'espantes i m'horroritzes.
—Ta mare no és Blogger, sinó Relats en Català, el teu aniversari no és avui i tu fa tres anys que voltes.
—Q... Què?!
—Per combatre l'avorriment i el buit hipermodern després d'un fracàs, l'Autor, o sia, jo, es va posar a escriure. Va escriure alguna merdeta que va publicar en una gran escola de relataires. De sobte, Subal, vas aparèixer a la ment del creador.
—Tal Javhè que s'apareix a Abraham, eh, tio?
—Et tens en gran estima, i practiques comparacions certament grandiloqüents, però sí.
—I què va passar després?
—Tot i res. Vaig continuar escrivin-te.
—Dona'm un cigarret, i explica'm com va anar la cosa...
—Doncs el primer cop que et vaig escriure, la cosa va anar així...



LITERADURA

La gola li cremava i sentia les dents mortes, que li ballaven. De la boca de l'estómac li pujava un inquietant regust de querosè.

Malgrat el seu lamentable estat, va agafar el primer bloc de notes que va trobar escampat per la taula i el va obrir per una pàgina incongruent; les llibretes es comencen pel principi, no per on et dóna la gana. Va escriure una línia; El vols sacrificar? Sí, el vull sacrificar [1], i se la va esnifar. I després una altra; Eso es lo maravilloso de ti; te gusta dar placer [2], i una altra; La poesia que feia era una merda [3], fins que es va bufar l'equivalent a un paràgraf sencer de frases inconnexes.

Li agradava la literadura; sembla obvi dir-ho a aquestes alçades, però així era. Era un ionqui addicte a la drogaïna més letal. Esnifava tota frase, tot relat, assaig, manuscrit, tota novel·la que li caigués a les mans. No tocava, emperò, ni enciclopèdies ni novel·la rosa.

Tenia el septe nassal destrossat i la vista cansada. Els ulls vermells, injectats de sang, vidriosos, cada cop més sovint.

I parlava estrany; amb subordinades, notes al peu, epítets, al·literacions, en alexandrins, o sextets, a voltes en rimes falses, vés a saber.

Aquell matí gris i brut, en Subal va decidir que intentaria cultivar ell mateix la matèria prima de la literadura. N'extrauria químicament l'essència, rebaixaria la puresa del producte resultant a base de ficció i mentides, i finalment esnifaria gratis tota la drogaïna literària que li vingués de gust.

En Subal, torbat per l'amargor de les sentències esnifades que li corrien fosses nasals avall, no es va estranyar —ni tan sols se'n va adonar— que la primera frase pròpia que escrivia, que manufacturava, era ni més ni menys que un epíleg; una necrològica; unes exèquies per la seva òpera prima, que naixia morta. Fixeu-vos-hi, si no;

"No necessito cobrir el buit vital. Trobo veritable inspiració en aquest estat de la vida, encara que després la inspiració no pugui fluir; precissament perqué neix del buit i mor a la primera sospita d'activitat."

—Snifff! —va fer en Subal, alçant el cap i centrant-se en un punt indefinit del sostre.



__________


[1] Coeetze, Desgràcia.


[2] Houellebecq, Plataforma.


[3] Delillo, Cosmòpolis.
__________________



Quinina, Subal, Relatsencatalà.com. Recull dels millors relats. Versió 1.0, La Quadriga.




—Autor.
—Subal.
—La teva escriptura no ha millorat amb el temps.
—Subal.
—Autor.
—Plaffff! [Calbot].
—Aix. Cabró. Però ma mare adoptiva és Blogger, no? I avui fa dos anys que vas actualitzar per primer cop aquest putu blog, no?
—Afirmatiu.
—O sigui que avui és el meu aniversari glamurós, oi?
—Felicitats, imbècil.
—Ei, ei, ei. I no em fas cap regal? Jo què sé; una puteta per quan m'oblides i no em fas sortir a L2P, per exemple...
—Vale. Et presento la Subala.



—Guapaaaaaa!

15 comentaris:

ferrancab ha dit...

Moltes felicitats i per molts anys!

leanan ha dit...

!! felicitats

Buk ha dit...

Hahaha...Felicitats, Subal! I també a l'autor, per la part que li toca :-)

Una abraçada!

Palimp ha dit...

¡Muchas felicidades! Y además en fecha señalada.

quirky ha dit...

felicitats i gràcies per ser-hi i continuar!
(ei! la subala té un polvo eh?)

perdedor ha dit...

Per molts anys, senyor Subal!

miquel ha dit...

per molts claus, Subal!

subal ha dit...

D'això... ara en Subal no s'hi pot posar... Però l'Autor us agraeix que hi sigueu, i us desitja una excel·lent Diada de Sant jordi.

Apagueu les vostres màquines i sortiu al carrer!!

Una abraçada a tots.

Tina ha dit...

I que duri aquest blog il·legítim! ;-P

Un petó gros a l'Autor!

J. Söldner ha dit...

Felicitats! Jo també vaig començar a Relats ;) Bé, més o menys alhora que al bloc...

Herr Direktor ha dit...

Amic Subal, com ja li he dit via un altre mitjà de comunicació: felicitats i endavant!

Portnoy ha dit...

Els ulls vermells, injectats de sang, vidriosos, cada cop més sovint.


Hasta que se nos caigan los ojos seguiremos por aquí leyéndote.
Un saludo y felicidades

ea! ha dit...

doncs demà en sé una que també en farà tres, merci per la visita

subal ha dit...

Doncs avui ja és demà; felicitats de tot cor, Ea!!!

Amigo Portnoy, Procure que no se le caigan los ojos, que lo necesitamos escribiendo.

Herr direktor; un plaer.

Senyor Söldner, RC era molt divertit. Cal reconèixer la seva tasca.

Tina, durarà el que hagi de durar i prou m'agradaria acabar de la manera tan elegant com vostè.

I a la resta d'am,ics i amigues, un plaer enorme tenir-los per aquí. Un honor que dubto que mereixi, però en fi.

el llibreter ha dit...

Amb retard, en plena síndrome postsantjordianesca, enhorabona i gràcies per les bones estones que em fas passar.