—Hummm?
—Això.
—Pufff!
—Autor, sispli. Per la teva dignitat; parla'n.
—No.
—I doncs?
Ahir vaig anar a una llibreria de barri i em vaig comprar El secreto del mal. És el primer llibre de Bolaño que em compro de novetat. De sobte, vaig trobar molt a faltar la presència del seu autor. En fi. Llegeixo la Nota preliminar del llibre, que firma Ignacio Echevarría. Echevarría fou amic de B. Fins i tot surt com a personatge que es bat en duel amb Belano, en una platja de Blanes, a Los detectives salvajes. Al morir B, Echevarría es va cuidar de rescatar textos del pc de B. Vaig llegir no sé a on que B escrivia en un ordenador molt antic. Pantalla de color verd? Un ordenador com aquest? Imaginin-se en la pell d'Echevarría per un moment. L'emoció i la tristesa. No?
Otros archivos contienen abundantes poemas y esbozos o fragmentos narrativos en diverso grado de elaboración; a veces sueltos, más a menudo arracimados e inventariados en lo que parecen libros en proyecto, alos que el propio Roberto solía adjudicar muy tempranamente un título provisional y, en ocasiones, hasta una dedicatoria. Éste es el caso del archivo que lleva la etiqueta "BAIRES" y que ha servido para armar el presente volumen.
[...]
De las restante piezas recogidas en este volumen, las tituladas "No sé leer", "Laberinto", "Daniela", "Muerte de Ulises", "Bronceado", "La colonia Lindavista", "Playa", "El viejo de la montaña", "Las jornadas del Caos" y "Crímenes" proceden de un archivo que lleva la etiqueta "STORIX".
[...]
De un archivo que lleva la etiqueta "STOREC" procede la pieza —sin duda incompleta— titulada "Sabios de Sodoma"
[...]
El extenso relato titulado "Músculos", probable arranque de una novela inacabada, quizá un borrador primitivo de Una novelita lumpen (Barcelona, Mondadori, 2002), está contenido él solo en un archivo independiente que lleva la etiqueta "MUSCLE".
Echevarría, Ignacio, "Nota preliminar", El secreto del mal, Bolaño, Anagrama
*
Ahir vaig descobrir un gran blog, que farà les delícies de tots els aprenents d'editor que pul·lulen pel teatre buit.
*
L'altre dia vaig veure que no podem, definitivament no podem, per la nostra salut mental, fer cas de l'estupidesa imperant. Cal fixar-se amb la gent de bé. Aleshores, la llengua en què s'expressin m'importa un carall. Hi vaig arribar per aquí, però la totalitat del blog és d'una qualitat que ja m'agradaria per L2P
*
D'altra banda, quan més llegeixo el blog d'en Drals, més certa trobo aquesta frase.
4 comentaris:
Gracias por la parte que me toca. No soy amigo de estas recopilaciones postumas que aprovechan hasta la última servilleta, pero mi admiración por Bolaño es tal que yo también compraré el libro. Y por que me fío de Echevarría.
Perdó per escriure en castellà, però el meu català es molt dolent parlat i encara pitjor escrit.
Gràcies a vostè, senyor Palimp. Jo també recelo d'aquest tipus de recopilacions, però pel que vaig llegint, es tracta d'un bon llibre de contes, Bolaño en estat pur, puríssim. No es perdi, per exemple, el conte El secreto del mal, o El hijo del coronel... Per altra banda, també recordo alguna declaració d'Echevarría dient que ja no hi havia material en l'orenador... potser ho vaig llegir a Entre paréntesis? No ho recordo...
I, per favor, no es disculpi per expressar-se en castellà! Aquí l'entenem tots. tan de bo sapiguéssim també francès, anglès, etc...
Benvingut a la Perifèria.
Posar nom a les carpetes on es van agrupant els diversos arxius és tot un art. Els noms que esmentes em recorden els noms de carpetes d'un poeta que conec que també es lluïa en batejar-les.
Trobaré a faltar el seu somriure.
Ummm, a qui et referixes, home de déu?
A en Roure?
Publica un comentari a l'entrada