Geo-literatures

Encantat d'haver-se conegut, amb cent trenta quilos d'orgull a sobre i una maleta, Subal Quinina es prepara per anar a la Fira del Llibre de Londres, on mirarà de passar desapercebut allunyat de la fama, allunyat de les càmeres que l'assetgen. Retrobarà allà la seva mediocritat. Abans de ficar-se al llit i fer nah-nah, Subal recordarà amb un lleu somriure dues anècdotes que Baixauli explicà en aquella taverna post-moderna plena d'asiàtics i ampolles de whisky de cinquanta anys, després del programa.

L'una diu que un periodista que el va entrevistar va escriure en la seva crònica que Baixauli era suec. No: se sap que Baixauli és mexicà. Nascut a Sueca, però mexicà. Així com els habitants de Creta no són necessàriament uns cretins, els nascuts a Sueca no tenen perquè ser necessàriament suecs.

L'altra anècdota conta que uns grans magatzems de la ciutat de València que comencen amb F i acaben amb NAC, van rebutjar el llibre de Baixauli perquè estava escrit en mallorquí. Així doncs, tenim que Baixauli és un estrany exemplar de sueco-mexicà afincat a Sueca que escriu en mallorquí.

I per acabar, una cançoneta i un petonet per a l'individu que es va vendre el blog per un plat de llenties graduades.

What's the Ugliest Part of Your Body, We're Only in it for the Money (1968)

Frank Zappa and the Mothers of Invention

Powered by Castpost

Quina és la part més execrable del teu cos?

Quina és la part més execrable del teu cos?

Uns diuen que és el teu nas

D'altres diuen que els dits dels teus peus

Però jo crec que és

LA TEVA PENSA
Jo crec que és la teva pensa, woo-hoo

Tots els teus cadells son

pobres i desafortunades

víctimes d'un sistema

més enllà del seu control

una plaga sobre la teva ignorància

i el gris devenir de la teva vida

On va anar l'Annie quan va baixar a la ciutat?

Qui eren aquella xusma que atreia sempre al seu voltant?

Tots els teus cadells són

pobres i desafortunades

víctimes de les mentides

que tu et creus

Una plaga sobre la teva ignorància

que manté allunyats als joves

del futur que els espera...

Let Me Entertain You

Esperando a B.

Benvolguts amiguets. Un post breu. El post coral i oral d'ahir, en format televisiu, va generar sis o set missatges de mòbil i uns quants mails de felicitació i alegria d'alguns de vosaltres, ombres que passejeu pel Teatre Buit de La Segona Perifèria. Us dono les gràcies més sinceres. Sou grans, amiguets!

D'altra banda, és d'una justícia infinita atorgar aquest XVII Premi Espectacular de l'Assumpte, el premi més arbitrari i gratuït però el que amb més amor s'entrega, a tot l'equip de L'Hora del Lector i a Manuel Baixauli, que em van fer sentir com a casa, o com a dintre d'un blog, durant tot el vespre i tota la nit d'ahir. Un notable augment d'audiència i lectors per a ells! Amics, gràcies. La crònica pertinent, demà o ves a saber quan. Les feines, que no em deixen viure.

XVII Premi Espectacular de l'Assumpte

a l'equip de l'Hora del Lector i a Manuel Baixauli

Hipòtesis televisives

Subal i l'Autor escoltant Emili Manzano

Davant del tribunal de l'audiència declamaria les meves tesis amb passió, àdhuc vehemència. M'aixecaria del sofà de color vermell i passejaria pel voltant del plató, xumant-me el dit gros de la mà esquerra, pensant en veu alta, cap cot, desplegant pensaments a tota velocitat. Enunciaria un seguit de relacions entre Manuel Baixauli i altres escriptors o artistes, si les hagués. Enunciaria David Lynch, Juan Rulfo, Borges. Parlaria de laberints, de túnels metaliteraris, de destrucció del paisatge i l'adveniment del passat en forma de realitat paralel·la o imaginaria o al·lucinada. Parlaria també de llunyania mexicana i gosaria citar Octavio Paz i el seu El laberinto de la soledad; "... entre la realidad y su persona establece una muralla, no por invisible menos infranqueable, de impasibilidad y lejanía. El mexicano siempre está lejos, lejos del mundo y de los demás. Lejos, también, de sí mismo." Acte seguit deixaria uns segons per a que la frase s'expandís per les ones i esclatés davant l'última casa de l'últim poble on arribés la senyal de l'últim repetidor. Es faria un silenci que recorreria les valls i les muntanyes, els núvols. I en el silenci sepulcral, en ple clímax antitelevisiu, anunciaria lentament que Baixauli és mexicà i que pertany a la parcel·la del Terreny de la Col·lisió i el Desastre que molts coneixem amb el nom de País Valencià.

Parlaria de les reflexions sobre el fet d'escriure, parlaria de novel·les i relats dedicats a la desaparició de l'Escriptor: Bartlevy, o al simulacre de la desaparició de l'Escriptor: Wakefield.

Potser Josep Palacios és un Bartlevy i Manuel Baixauli un Wakefield, si ens atenem al [atenció, aquests enllaços contenen detalls de l'argument] famós final de L'home manuscrit? Hem de parlar de Julio Ramón Ribeyro, que era un home obssesionat en el fracàs de la seva literatura mentre escrivia eternament una obra mestra , el seu diari personal. ¿Se l'ha llegit, al Ribeyro, el senyor Baixauli? Cal preguntar-li això. I volem que parli del seu relat Botiga, d'Espiral, que és endimoniadament premonitori del que podria ser la seva carrera com escriptor.

Mentre dedicava les vacances de Nadal a preparar el text m'assabentí, via premsa, que es convocava a Barcelona un premi literari d'estimable dotació pecuniària. Botiga s'acoblava perfectament al que exigien les bases. No ho vaig pensar dues voltes.[...] Botiga guanyà el primer premi i fou publicada [...] La novel·la obtingué un èxit de vendes que jo no hauria pogut mai presagiar, i no tardaren gens a ploure'm encàrregs de diversos editors [...]

A mesura que passaven els anys, la meua obra, que inicialment, amb Botiga, era de caràcter bastant popular i accessible a un bast públic, anà esdevenint més minoritaria, al temps que el seu prestigi augmentava entre els entesos. Els premis, les distincions, els reconeixements van acudir a mi sense treva. Ara, als meus ben exprimits setanta-tres anys ja no em queden forces ni ganes per a seguir combinant paraules. Jo no vaig escriure "Botiga", l'últim llibre que ha eixit de les meues mans, és una mena de confessió, una explicació detallada del que ací he sintetitzat, amb tota classe de proves que pretenen confirmar l'autenticitat del que conte.

Baixauli, del conte Botiga, d'Espiral, Columna, 1998

Senyor Baixauli, ¿algun dia escriurà un llibre que porti per títol Jo no vaig escriure "L'home manuscrit"? Confessi!! No, no m'aturi ara, senyor Manzano! Volem saber! Volem saber si la seva obra es regeix per un pla, volem que parli del seu relat Botiga, deixi'm estar, guarda de seguretat, volem saber, no em faci fora...! Aquí hay tomate...!

L'hora del lector,
dijous 10 d'abril,
23.05 h, C33,
Guest star Manuel Baixauli
Mal star (habitual), Subal Quinina

Agitació i propaganda

Aquí dins, el dilluns que ve a les 19.00h, Marc Romera, entre d'altres coses editor suïcida, explicarà com autoinmolar-se davant del mercat editorial, en el marc de la Setmana del Llibre en català. Al seu costat, el poeta Jordi Vintró farà crits petits. S'ho faran en un sofà.

A la Setmana del Llibre en català també hi trobaran exemplars de colorets de Labreu edicions, pa'l nene y pa la nena.

Més informació aquí.

***

En un altre ordre de coses, aquest petit blog vol fer arribar la més sincera felicitació a Manuel Baixauli, flamant guanyador del premi Salambó en llengua catalana. Un bon premi, d'aquells que no donden un duro però que tothom vol guanyar. Tan bon premi com aquest Espectacular de l'Assumpte, que tampoc dóna ni un ral, i que avui volem atorgar al senyor Puig, de Blanes, que ha descobert que l'estat de Texas no es lugar para viejos, sino terra d'inútils. A més, també ha trobat un tresor, peça clau per a qualsevol Pla B que es venti de ser-ho.

XVI Premi Espectacular de l'Assumpte

Bolaño prohibit a les presons de Texas, un post de Nau Argós

[CAT] Go, Baixauli, go! / [CAST] Go, Vila-Matas, go!

PREMIOS SALAMBÓ 2007
CONVOCATORIA
GRÁFICOS Y RUEDA DE PRENSA

El lunes 25 y el martes 26 de febrero tendrá lugar el fallo de la cuarta edición del Premi Salambó de narrativa en catalán y de la séptima edición del Premio Salambó de narrativa en castellano, respectivamente.

VII Premio Salambó de narrativa en castellano.- El jurado formado por Lola Beccaria, José Manuel Caballero Bonald, Álvaro del Amo, Luis del Val, Verónica Fernández Muro, Agustín Fernández Mallo, Vicente Molina Foix, Antonio Rabinad, Rafael Reig, Eugenia Rico, Santiago Roncagliolo, Fanny Rubio, Marta Sanz, Fernando Schwartz y Pedro Sorela, ha seleccionado como finalistas las siguientes obras: El padre de Blancanieves, de Belén Gopegui (Anagrama); Tu rostro mañana 3. Veneno y sombra y adiós, de Javier Marías (Alfaguara); La ofensa, de Ricardo Menéndez Salmón (Seix Barral); La glorieta de los fugitivos, de José María Merino (Páginas de Espuma); “Habíamos ganado la guerra”, de Esther Tusquets (Bruguera), y Exploradores del abismo, de Enrique Vila-Matas (Anagrama).

IV Premi Salambó de narrativa en catalán.- El jurado formado por Isidre Grau, Imma Monsó, Isabel Olesti, Vicenç Pagès Jordà, Miquel Pairolí, Carme Riera y Matthew Tree, ha seleccionado como finalistas las siguientes obras: La cua del mestre, de Albert Mas-Griera (La Campana); Mil cretins, de Quim Monzó (Quaderns Crema); Els taxistes del tsar, de Joan-Daniel Bezsonoff (Empúries); L'home manuscrit, de Manuel Baixaulí (Proa); Dietari 1973, de Josep Mª Castellet (Edicions 62); Drecera al paradís, de Teresa Solana (El Balancí), y Pinyols d´aubercoc, de Emili Manzano (L’Avenç)

CONVOCATORIA:

A LAS 17:00H., RUEDA DE PRENSA EN LA QUE SE DARÁ A CONOCER EL NOMBRE DE LOS GANADORES DEL VII PREMIO SALAMBÓ Y DEL IV PREMI SALAMBÓ

A LAS 21:00h., ACTO DE ENTREGA DE LOS PREMIOS

Todos los actos tendrán lugar en el Café Salambó (Torrijos, 51 Barcelona)


Los premios Salambó carecen de dotación económica y tienen como objetivo reconocer al mejor libro de narrativa en castellano y en catalán del año, según el criterio de dos jurados formados por autores de reconocido prestigio y que pertenecen a las distintas generaciones y tendencias de la literatura actual.

Están convocados por el Café Salambó y la Fnac con la colaboración del Institut de Cultura de l’Ajuntament Barcelona y Montegrappa, que este año se suma a la organización.