Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Saló del Llibre de Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Saló del Llibre de Barcelona. Mostrar tots els missatges

dilluns, de novembre 27, 2006

Així parlà Rubem Fonseca (III)

... i em vaig despertar taral·lejant la Santa Espina, ves a saber per quin estrany fenòmen...

Fart de polèmiques (estèrils) m'aïllo del mundanal ruido llegint un llibre de relats del meu admirat Rubem Fonseca, llibre adquirit a l'interessantíssim stand de Tarahumara, que regenta un vell conegut de la Perifèria; el Corto Maltés de la literatura llatinoamericana. Vaig trobar que seria d'interés públic transcriure un diàleg del relat El bordado, de Pequeñas criaturas.

És divertit llegir a un brasileny traduit al mexicà. A mi bé m'ho sembla. Aquest cop no l'ha traduit el gran Basilio Losada. M'humitejo els dits i començo a picar el text.

-¿Es peligroso?
-¿Tatuarse el pene? Es tan peligroso como cortarse una uña. Lo hago todos los días. Hoy por la mañana tatué uno. Está de moda.
-Pero yo tengo un problema. Mi pene fláccido se encoge mucho. Pero duro se pone enorme.
-¿Se encoge, cómo?
-Carajo, no es fácil.
-Para mí, el falo es igual que un dedo. Anda, enséñamelo.
-Mara nunca me ha visto el pito flojo.
-No se debe mostrar el órgano en estado lánguido a ninguna mujer. Haces bien. Si se te baja, lo escondes. Anda, sácate el miembro.
-Puta vida. ¿Ves?
-Este miembro tiene como tres centímetros. Frugal.
Le gustaba usar palabras poco usuales, era un pedante.
-Esto me pasa cuando me pongo nervioso o tengo frío.
-¿Estás nervioso, colega? No tienes por qué.
-¿Alcanza para escribir María Auxiliadora?
-¿No se llama Mara?
-Su nombre completo es María Auxiliadora. Quiere el nombre completo.
-Va a costar más trabajo.
-¿Pero no hay peligro?
-En ninguna coyuntura. Yo soy Denílson, un erudito. Escribe tu nombre aquí en este papel.

Rubem Fonseca, Pequeñas criaturas, Ediciones cal y arena, México.

dimecres, de novembre 22, 2006

Els braços caiguts

Després d'haver reflexionat, i llegit al doctor Jauss, i al senyor Llibreter, jo també faré vaga de braços caiguts i no penso parlar del Saló del Llibre de Barcelona.

Em limitaré a fer propaganda d'altres coses. Com ara:


El lamento de Portnoy
vs.
Putas asesinas

Cinquè round
: Vagabundo en Francia y Bélgica
Quart round: Días de 1978
Tercer round: Últimos atardeceres en la tierra
Segon round: Gómez Palacio
Primer Round: Ojo Silva


o això altre;

NÚMERO 40 DE LA REVISTA PAPER DE VIDRE,
que no es crema perquè no existeix.

Agraeixo profundament a la Tina i al senyor director la seva tasca, la seva paciència. La Tina ha corregit d'una manera exquisita el meu text, enviat sense pulir, amb pressa. Ara el text fa més bona cara. A ells els hi dedico La muerte de dos marcianos en la fiesta de Anagrama.