t(equ)ila

fryslan said...
Señor Subal, unos consejos. Relájese. En una farmacia de confianza pruebe a pedir un anti-track. Si no fuma, fúmese un par de cigarrillos. Tome tila o t(equ)ila. Suerte.

*

-Molt bona tarda a tothom, i sigueu molt ben vinguts a la Fundació Tap...
-Ei, hola. ¡¡¡¿CÓMO ESTÁ LA PEÑAAAAAAAAAA?!!!
-Subal, que parlo jo.
-I una merda, nano, aquest acte és meu.
-Què!? No em facis això, Subal, per favor, avui no.
-Calla. Ara és el moment de tornar-te una-per-una les humiliacions que m'infringeixes a la perifa. La venjança és un plat que es serveix fred preferiblement davant de cinquanta persones... jajajajajaa... JUASJUASJUAS...
-Eh, uh... tetenim eh... entre nosaltes a...
-M'aburro.
-A... tenim entre nosaltres a...
-M'aburro.
-a L'aLBERTO aRCE, aL dOCTOR jAUME bOTEY I A LA SENYORA mARTA sELVA...
-M'aburro, i escrius les majúscules i les minúscules al revés.
-Ehhh, bé, sabeu què, que l'Alexandra llegeixi algun passatge del llibre mentre jo em tranquilitzo...
-Això sagal, això, jijiji... JUASJUASJUAS...

[aplaudiments incomprensibles a la sala]

*

Davant de cinquanta persones l'Autor va entrar en estat de catarsi hipertextual i es va adonar horroritzat que no existeixen links en el llenguatge oral. L'autor volia tenir dos, tres, quatre, cinc boques que articulessin paraules alhora, per bolcar tota la informació al públic expectant. Un desastre, escoltin-me. No, no tractin de dir que ho vaig fer bé; caurien en el més absolut dels descrèdits i faltarien terriblement a la veritat. L'Autor no es fustiga. No pateixin. De més verdes en maduren. Sort va tenir l'Autor de comptar amb la presència dels convidats, que van fer la seva feina de manera extraordinària. La gent es va quedar fins al final. Escoltaven amb atenció. Tanta, que algú fins i tot tancava els ulls durant molts minuts, per evitar que el sentit de la vista intercedís en el de l'oïda ;-). L'Autor veia la cara inescrutable de la seva Única i Estimada Aliada. Ahir estava preciosa. L'Autor està content, amb tot. No va fallar ningú, excepte ell mateix. We are too litle to be humiliated.

Finit l'acte, l'Autor li fot un calbot a Subal -Plaff!- i se sent cansat però també feliç però també avergonyit però també content de saludar a tants rostres amics. Sorpresa majúscula: té l'honor de saludar a una blogger mexicana (no portava tequila) que escriu un català envejable. És una alegria immensa, perquè em va emocionar molt que comentés aquest putu blog, fa tant de temps i fins al dia d'avui. Anem a fer unes cerveses amb l'Arce, l'Alexandra, la Gabi, una amiga de la Gabi, la meva estimada i única aliada i D. El cel trona. Llamps en la distància. La tempesta finalment ha passat. I el cel no se'ns ha caigut al damunt. Caurà el dia 2666. Subal ara les està passant putes, molt putes. És un miserable cabró, i pagarà pel que m'ha fet. Ja se m'acudirà alguna recontravenjança.

*

Increïble però cert; No podia faltar a la presentació del llibre Bagdad en llamas un exemplar de Trol. Us ho juro per déu; hi havia un Trol. Semblava Fungairiño i brandava la seva crossa amenaçadorament. L'autor volia callar-li la boca amb el famós No alimenteu al trol-no alimenteis al trol-Do not feed the troll. Però ja us he dit que l'Autor va descobrir horroritzat que l'hipertext oral és una fal·làcia i desemboca en el balbuceig.

*

Rebelión.

*

Voldria dedicar aquest post a tots aquells i aquelles que em llegeixen i que em valoren sobremanera. Segur que em deixaria algú. Vosaltres sabeu qui sou. Una forta abraçada d'agraïment.

*

Història d'una aventura editorial

4 de gener

2 de febrer

31 de març

6 d'abril

11 d'abril

4 de maig (1)

4 de maig (2)

17 de maig

26 de maig

8 de juny

13 de juny

*

Hoy puede que haya descubierto el verdadero significado de la palabra "blog".

Emoció infinita