CONSIDERACIÓ PRIMERA
-Hola, t'escric de la Btv, per demanar si fóssiu tan amables d'enviar-nos el llibre bla-bla-bla.
-Sí, dona, i tant, moltes gràcies per la teva atenció.
-No, moltes gràcies a tu, i no cremeu molts llibres, avui, uh? ;-)
-I si me'ls aprenc de memòria?...
CONSIDERACIÓ SEGONA
Diu Pessoa que diu Soares: "Els camps són més verds en el fet de dir-ho que no en la seva verdor. Les flors, si són descrites amb frases que les defineixin en l'aire de la imaginació, tindran colors d'una permanència que la vida cel·lular no permet.
Moure's és viure, dir-se és sobreviure. [...] Els crítics d'estar per casa solen apuntar que tal poema, llargament rimat, no vol dir, al final, res més que fa bon dia. Però dir que fa bon dia és difícil, i el bon dia, al seu torn, passa. Hem de conservar, doncs, el bon dia en una memòria florida i prolixa i així constel·lar de noves flors o de nous astres els camps o els cels de l'exterioritat buida i passatgera"
A la qual cosa Victor Hugo Morales respón; "Balón para Diego, ahí la tiene Maradona. Le marcan dos. Pisa la pelota. Maradona (...) arranca por la derecha el genio del fútbol mundial. Inicia el contraataque e intenta contactar con Burruchaga... Siempre Maradona. ¡Genio, genio, genio! Ta, ta, ta, ta, ta ... ¡Gooooooool y gooooooool! ¡Qué golazo! Dios Santo, viva el fútbol. Golaaaazo. Diegoooool Maradona. Estoy llorando perdónenme. Maradona en un recorrido memorable, en la jugada de todos los tiempos. Barrilete cósmico, ¿de qué planeta viniste para dejar en el camino a tanto inglés, para que el país sea un puño apretado gritando por Argentina? Argentina, 2; Inglaterra, 0. Diegoool, Diegoool, Diego Armando Maradona. Gracias, Dios, por el fútbol, por Maradona, por estas lágrimas y por este Argentina, 2; Inglaterra, 0".
CONSIDERACIÓ TERCERA
Bona revetlla a tothom. Feu bondat, i si no la feu, vigileu que no us vegin.
-Subal, música vervenera!
-¡Sus deseos son órdenes!
-Hola, t'escric de la Btv, per demanar si fóssiu tan amables d'enviar-nos el llibre bla-bla-bla.
-Sí, dona, i tant, moltes gràcies per la teva atenció.
-No, moltes gràcies a tu, i no cremeu molts llibres, avui, uh? ;-)
-I si me'ls aprenc de memòria?...
CONSIDERACIÓ SEGONA
Diu Pessoa que diu Soares: "Els camps són més verds en el fet de dir-ho que no en la seva verdor. Les flors, si són descrites amb frases que les defineixin en l'aire de la imaginació, tindran colors d'una permanència que la vida cel·lular no permet.
Moure's és viure, dir-se és sobreviure. [...] Els crítics d'estar per casa solen apuntar que tal poema, llargament rimat, no vol dir, al final, res més que fa bon dia. Però dir que fa bon dia és difícil, i el bon dia, al seu torn, passa. Hem de conservar, doncs, el bon dia en una memòria florida i prolixa i així constel·lar de noves flors o de nous astres els camps o els cels de l'exterioritat buida i passatgera"
A la qual cosa Victor Hugo Morales respón; "Balón para Diego, ahí la tiene Maradona. Le marcan dos. Pisa la pelota. Maradona (...) arranca por la derecha el genio del fútbol mundial. Inicia el contraataque e intenta contactar con Burruchaga... Siempre Maradona. ¡Genio, genio, genio! Ta, ta, ta, ta, ta ... ¡Gooooooool y gooooooool! ¡Qué golazo! Dios Santo, viva el fútbol. Golaaaazo. Diegoooool Maradona. Estoy llorando perdónenme. Maradona en un recorrido memorable, en la jugada de todos los tiempos. Barrilete cósmico, ¿de qué planeta viniste para dejar en el camino a tanto inglés, para que el país sea un puño apretado gritando por Argentina? Argentina, 2; Inglaterra, 0. Diegoool, Diegoool, Diego Armando Maradona. Gracias, Dios, por el fútbol, por Maradona, por estas lágrimas y por este Argentina, 2; Inglaterra, 0".
CONSIDERACIÓ TERCERA
Bona revetlla a tothom. Feu bondat, i si no la feu, vigileu que no us vegin.
-Subal, música vervenera!
-¡Sus deseos son órdenes!
Wonderful Night. Palookaville.
FatBoy Slim. 2000.
6 comentaris:
bona revetlla a vostè també, així com a la seua aliada, senyor quinina. :)
bona revetlla a vostè també, així com a la seua aliada, senyor quinina. :)
bona revetlla a vostè també, així com a la seua aliada, senyor quinina. :)
la consideració segona m'ha emocionat...
no puc evitar emocionar-me quan trobo maradonians.
Aix, en Fatboy Slim, el mateix que tocava el baix en aquell grup i va fundar aquell altre, com passa el temps... ;)
senyor J, per molts sants, amic!
looser, l'altre dia en Bassas va despertar mig catalunya amb aquesta narració, i jo també em vaig emocionar un colló.
Antoni, justament he tornat a penjar aquest tema pensant en vostè. Que la disfruti
Publica un comentari a l'entrada