dimarts, de juny 27, 2006

Quatre dosis de llenguatge popular

Més o menys apreciat blog,

vinc a deixar constància de la meva admiració i veneració vers la inventiva popular de Veneçuela. Quatre dosis em serviran per il·lustrar-la.


Dosi número u



Aquest giny es coneix en els països de parla anglesa com a R2D2 [er-tu-di-tu], correcte?

Aquest giny es coneix a les espanyes com a R2D2 [erre-dos-de-dos], correcte?

Ahhh, amics, i com carall deu ser conegut a Veneçuela? Fàcil; ARTURITO [ar-tu-ri-to]. Genial, oi? Seguim, seguiu-me, observeu com de viva és la llengua a Veneçuela.

Dosi número dos


Segur que molts de nosaltres ens hem mort de fàstic al observar un quadre similar envernissat de greix en qualsevol restaurant xines de les nostres ciutats. El seu autor és un tal Jean-Baptiste Camille Corot. Antonio Guzmán Blanco, àlies el ilustre americano, fou president de la Rrrrrrepú-blicahhhh de Venezuela a finals del segle XIX. Es veu que era molt afrancesat i col·leccionava Corots. Va ésser president en tres ocasions, i, clar, anava i venia de Palau cada dos per tres, de trasllats perpetus. Al seu servei sempre els hi feia traginar la seva complerta col·lecció de Corots. I el seu servei, fastiguejat deia; Tráeme los Corotos, Llévame los Corotos. I la frase va fer fortuna. Traer los corotos significa, crec, portar coses inútils d'un lloc a altre... Ahhhh, lamentablement aquesta bella expressió ja només la utilitzen les iaies típiques caraquenyes, en veritable perill d'extinció.

Dosi número 3


L'expressió que no està gents en desús és el famós qué chévere, que vol dir; què bé, què guai, què pistonut, collonut, de puta mare, etcètera.

Diuen que aquesta expressió prové de la matèria grisa d'un creatiu de Chevrolet. Si durant els anys seixanta el 600 fou el símbol que del miracle econòmic del tardofranquisme, a la Veneçuela dels anys setanta el cotxe símbol fou el Chevrolet. Recordeu que Veneçuela s'enfonsa en un bassal de petroli, i que un país exportador de petroli és el món al revés; quan les coses van maldades arreu degut a les periòdiques crisis energètiques, allà frueixen de cobrar el barril de cru a vuitanta-noranta-cent dòlars. Recordeu les crisis del petroli dels anys setanta? Els veneçolans estaven encantats. El cas és que el creatiu de Chevrolet es va inventar una cantarella que el poble es va encarregar de tòrcer; ¡Qué Chevrolet! ----> ¡Qué chévere!

Dosi número 4.



I bé, en un país de col·lisió i desastre i de reixes i segrestos i assassinats, doncs bé, necessiten segurates per a tot. Els guachimán no són pas cap tribu amazònica caníbal que es dediqui a vigilar els pàrquings i edificis durant les nits. No. Els guachimans són watchman, segurates en anglès, passats pel sedàs de la hiperbòlica imaginació del poble de Veneçuela.

I ja està, ja he apuntat això a la meva llibreta que no existeix perquè no es pot cremar, el meu putu blog.

Atenció; he observat que aquestes dosis es poden aplicar a molts països de Llatinoamèrica. Que ningú se m'irriti.

4 comentaris:

la chica del siglo pasado ha dit...

¡Ja ja ja!

En el doblaje al español mexicano (que es el que generalmente se comercializa en toda América Latina) se escucha clarititito "Arturito". Para nosotros es TAN increíble que se llame "R2D2"... es que nomás hay que verle la cara y oírlo: tiene voz y cara de ¡Arturito!

En México están muy de modilla las camisetas con juegos de palabras de este tipo. De hecho existe una, precisamente, con la estampa del fiel compañero de "Citripio" (C3PO). Pone debajo, desde luego, "Arturito".

Aquí hay varias por el estilo:

http://www.chidochido.com/empezar.html?session=1151418221496

Las del mundial son maravillosas, pero son casi puros albures. Están un poco más difíciles de descifrar para los de mente inocente y pura...

http://www.chidochido.com/nacomundial.html

¡Saludos!

subal ha dit...

Uhmmm, citripio, que personaje secundario. Debemos rescatarlo del olvido.

Jo, señora agüela qué exigente que es usted... déjenme decirles que las últimas informaciones, llegadas expresamente desde caracas, desmienten categóricamente la tercera de mis dosis;

“Don Raúl A. Fernández nos cuenta en la Internet lo siguiente: La palabra chévere o ‘chebere’ existe y ha existido en el lenguaje ‘efik’ de la costa occidental de Africa. Durante más de dos siglos el vocablo es usado en estribillos cantados en la sociedad secreta ‘abakua’ de Cuba, conocidos generalmente como los ‘nanigos’. El vocablo significa el bravo o el chulo. Los ‘abakuas’ se organizaron en logias de su sociedad secreta llamadas ‘plantes’ en La Habana y Matanzas. Como parte de su liturgia los iniciados participaban en procesiones públicas en las ciudades de Regla y Guanabaco, no tanto en La Habana propiamente dicha, donde uno de los cánticos entonaba así: Ekue, ekue, sabiaka mokongo ma chebere…."

Más información aquí; http://www.k-minos.com/?p=212

Gracias A!!

Dhamma ha dit...

Vaig sentrir, en un doblatge sudamericà d'una peli ianqui:

- ¿Qué desea el señor?
- Un whisky en las rocas!

No cal que ho tradueixi, oi?

memoria y repetición ha dit...

fantàstic seyor súbal. jo he pogut llegir el seu post amb la meva estimada caraqueña i li ha encantat però, efectivament, també desmenteix lo del chevrolet i assegura que lo de los corotos ho diu encara molta gent!
així doncs felicitats!
per cert, el divendres estic a barna per lo de la xerrada. us apunteu? parlaré d'arquitectura, d'art, de la vida i de l'amor (en sentit contrari, és clar).
un abraç.