Un submarí s'enfonsa

Es trobava Subal contemplant els lluminosos frescos de la catedral de Palma de Mallorca, una ciutat i una catedral que no ha visitat mai. Hi havia una aglomeració de gent davant a l'absis lateral. Subal s'hi acosta i topa amb l'esquena d'un senyor que es gira i resulta que és en Miquel Barceló. Es disculpa amb la mirada i no li importa que l'individu que es gira i es remou lleugerament molest sigui el Creador. Subal se sent com en un submarí que grata les profunditats d'un oceà, dins de la catedral, i se sent bé, doncs ningú no el coneix i ell no coneix ningú. Així doncs que Subal es passeja per les profunditats de l'oceà i troba un xiringuito al centre geomètric de la construcció; ah, són els mercarders del temple. Hi venen uns vitralls per als turistes, lluminosos com l'obra de Barceló, i Subal centra l'atenció especialment en aquell vitrall rectangular de color blau carib. S'ajup i acaricia el vitrall amb la punta dels dits, molt lleument. El vitrall de color blau té espurnes de color daurat, de color rogent, viu, que ballen com el foc. El vitrall s'erberla en mil bocins. Subal es grata la butxaca, paga el vitrall pels turistes i es desperta.

*

L'autor mira inexpressivament a Subal através del mirall. La seva única i estimada aliada li diu que aquella nit l'Autor udolava com un gos. Ella l'ha acariciat dolçament, mentre ell dormia. L'Autor creu que ha arribat el moment de llegir-se El llibre del desassosseg. Un submarí s'enfonsa i ningú no se n'adona.