La primera vegada que vaig posar els peus a l'editorial que m'alimenta, la primera vegada que en Manolo es va dirigir a mi va ser en aquests termes;
El mossèn del meu poble diu: allunya't dels camins estrets i de les males putes. I jo afegeixo; allunya't també de les petites empreses.
Manolo, dixit.
Res més encoratjador podia haver sortit de la seva boca en aquells primers dies estranys.
En Manolo, entranyable gallec, fa gairebé trenta anys que treballa a l'editorial i és com un Oracle però al revés. Sempre s'equivoca. A voltes se m'apropa i em diu que ja veuré la quantitat de devolucions de Bagdad en llamas, que caurà la tapa, que serà infernal i que ens el menjarem amb patates. La primera vegada que això em va dir, vaig córrer a plorar a la falda de la meva cap, C., que més que cap és amiga, i aguanta estoica els meus temors i les meves il·lusions. Al cap i a la fi un editor, una editora, és un psicòleg que publica llibres, res més que això.
Doncs ja us podeu imaginar al vostre Subal arrossegant-se per terra tal llimac i mossegant-se els monyons que abans havien estat ungles davant la C. Ella m'escolta amb atenció i fumem plegats cigarrets en flagrant violació de la llei antitabac. I em diu; si en Manolo diu això, ja podem començar a preparar la segona edició, car sempre s'equivoca.
Si en Manolo sempre s'equivoca, la C. sempre l'encerta. I havent dit això, us explico que M., un nou amic basc, traductor incansable de Baghdad Burning al castellà, ens ajuda molt en la promoció del llibre per aquelles terres. Mireu quin cartell més maco ha preparat per la presentació que tindrà lloc aquí (sóc incapaç de traduir la llengua no indoeuropea més antiga d'Europa); Ekainaren 16an, 19:30etan, GATAZKA gunean, ronda kalea,Alde zaharra,Bilbo.
Bé, doncs jo ara truco als nostres distribuïdors bascos, gent molt seriosa, gent molt maca, extraordinaris distribuïdors, juntament amb els de Madrid. Diuen que ja hi han reposicions a les llibreries, que estan molt contents, i tal i qual. Molts mitjans de comunicació bascos ens han demanat ja el llibre. Aleshores les meves pors s'esvaeixen, i se m'infla el pit, i obro l'editor del teatre buit de L2P i escric aquestes línies atrafegades, per agrair de tot cor la feina desinterassada de M., les paraules de suport d'un nou amic invisible, els innombrables tes que ens fotem la C. i jo, i a en Manolo, que continuï equivocant-se totes les vegades que vulgui.
Eskerrik asko, gràcies, gracias.
Història d'una aventura editorial
8 comentaris:
El 16 de juny, a dos quarts de vuit, al Gatazka Gunea —que vol dir més o menys «lloc de conflicte»; diria que és un «garito» de Bilbao—, al carrer Ronda, Barri Antic, Bilbao.
Señor Subal, gracias. Y de nada.
¡Ah!, y para dar las gracias se dice "eskerrik asko", aunque no sé si lo del "kasko" es una broma...
Uix, no es una broma, es supina ignorancia. Ahora lo arreglo.
Eskerrik asko, fryslan!
Eeeeehhh!
Felicitats felicitats felicitats.
Eeeeehhhh!
gràcies, gràcies, gràcies.
;-)
Moltes felicitats! Me n'alegro de que vagi tant be aquesta aventura editorial teva.
I com m'ha agradat la frase aquesta del Manolo:
allunya't dels camins estrets i de les males putes
I en boca d'un mossen és encara millor!
Me la guardo per llancar-la en mig d'un sopar d'amics. (Tots amb lleugera intoxicació etílica, es clar)
Salut
Buk
Hola Buk, bé, anar bé, anar bé, encara és massa d'hora per saber-ho. però sí és cert que noto entusiasme en molta gent, i això m'empeny a ser optimista.
I en Manolo, aiiiii, en Manolo. Ens divertim molt perquè és del Madrid, l'home, i és un motiu més que suficient per aixecar-se cada dilluns al matí! ;-)
En manolo és un cas com un cabàs.
després de llegir el te blog, tinc ganes de vomitar... al teu blog.
fa fastic!!!
A la merda boja
Publica un comentari a l'entrada