Màrqueting de guerrilla

Hi ha una cosa que es diu publicitat viral. Però també hi ha màrqueting de guerrilla. La diferència entre ambdós conceptes és la mateixa que hi ha entre un single i un solter, que no és poca. Això que ve ara és màrqueting de guerrilla, d'editorial petita.

Bagdad en llamas crec que neix amb sort. Té padrins. N'he parlat força vegades. La casualitat, l'atzar, ha fet que hom es trobés pel camí a la gent adequada en el moment adequat. Un dia va trucar a l'editorial un home d'uns trenta-cinc anys demanant una guia d'Iran, que li vaig subministrar de promoció. Prepara reportatges gràfics, l'home, i té una agència de reportatges. Empatitzem, i de seguida li etzibo que tenim un llibre entre mans que no va d'Iran, però sí d'Iraq. Llumetes a les pupil·les del senyor. D'Iraq?, repeteix. Sí, d'Iraq, li responc i li formulo la següent pregunta, a mode de rondalla; Saps què és un blog? I li foto un rotllo sobre blogs. Els bloggers sabeu de què parlo. I ara ve la casualitat; l'home de trenta anys em diu que va ser l'últim free-lance espanyol que va abandonar l'Iraq abans de la guerra. Boca de pam i mig. Contínua, li demano, seu, home, seu. M'explica que és el realitzador d'un reportatge anomenat El viaje de Mazin, sobre el retorn a l'Iraq d'un enginyer iraquià que viu a Barcelona, i quedem que me'l deixa l'endemà. Un reportatge que em sembla extraordinari i que m'ha fet veure en imatges el que jo havia llegit primer en anglès, després en galerades i més tard en paginades, la vida quotidiana a l'Iraq ocupat, la vida de Riverbend. Acabem parlant, com no, de Bolaño. Diu que el va conèixer en un sopar. Co-llons, penso, un altre.

El realitzador més tard, i en record de la nostra petita i fugissera amistat, em regala tres contactes excel·lents, tres telèfons de periodistes de guerra que han estat a l'Iraq. Una periodista m'intriga especialment. Coneixes el treball de James Natchwey?, em pregunta el realitzador (suposo que per a posar a prova el meu nivell d'immersió en l'assumpte, o per defecte professional, ja sabeu, jo també crec que tothom coneix què és un blog...) Vatua, sí, vaig veure un post d'Iñigo Sáenz de Ugarte que en parlava, responc alleugerit. Li explico allò del seu accident.
Ostres, no ho sabia, això... -diu amoïnat- Bé, doncs aquesta dona va cobrir la guerra amb ell, m'informa amablement. Avui la he trucat i estarà encantada de rebre el llibre, i, si s'escau, parlar d'ell en la revista setmanal de gran tiratge on col·labora.

Què he fet jo per entrar en contacte amb personatges de tal calibre? L'atzar m'hi porta. Passin, si així ho volen, a llegir el post que ve a baix d'aquest, en el que parlo de crítica de comparada de blogs iraquians.

Foto de James Nachtwey