Un lloc estrany.
Ideal per a veure en parella llatinoamericana. Riem molt i ens veiem reflectits per moments. Tema d'avui; la cuina. Jo aleshores, havent visionat el programa, penso que en matèria culinària, tant l'Autor com en Subal som uns apàtrides o uns exiliats condemnats a veure de per vida caps de xais que et miren fixament darrera de l'aparador, gent perdent el senderi davant les gambes que són cucs que tenen moltes, massa, potes i un llarg etcètera que no em ve de gust enumerar.
Lema que vaig escoltar al mateix programa però de temps ha.
Àgora.
Això és un déjà-vu. Lamento que els productors del programa no llegissin la meva petició d'incrementar l'agenda. Qui són aquesta gent que conviden? A qui pretenen representar? A l'opinió pública? No em fotin riure, cavallers. La senyora Culell. Què feia allà? Tres quarts del mateix la senyora Sellés. [Nota mental: últimament noto que les meves frases sonen a vers i música celestial. Corregir això.]
Colomines. Perdonin, però només he trobat un adjectiu; Colomines i el seu posat sinistre lluitant contra el fantasma d'Arcadi Espada representat en cos present pel Periodista Giranta. M'agrada el nom de Periodista Giranta. És com de grumet de la brunete mediàtica. Bé, doncs Miranda tergiversa tant o més que Colomer. Quin avorriment, escoltim. La cantarella de l'Espada recitada per un bocero. Espada: un polític que abans feia periodisme. Es pot caure més baix segur, però ara no em ve al cap com. Com deia; escoltim, quin avorriment. Vaig a llegir el llibre que m'he comprat
Ideal per a veure en parella llatinoamericana. Riem molt i ens veiem reflectits per moments. Tema d'avui; la cuina. Jo aleshores, havent visionat el programa, penso que en matèria culinària, tant l'Autor com en Subal som uns apàtrides o uns exiliats condemnats a veure de per vida caps de xais que et miren fixament darrera de l'aparador, gent perdent el senderi davant les gambes que són cucs que tenen moltes, massa, potes i un llarg etcètera que no em ve de gust enumerar.
Lema que vaig escoltar al mateix programa però de temps ha.
No són papers de residència això que tenim. Per mi són papers de resistència.
Un croat, parlant del tema de la regularització a Un lloc estrany.
Àgora.
Això és un déjà-vu. Lamento que els productors del programa no llegissin la meva petició d'incrementar l'agenda. Qui són aquesta gent que conviden? A qui pretenen representar? A l'opinió pública? No em fotin riure, cavallers. La senyora Culell. Què feia allà? Tres quarts del mateix la senyora Sellés. [Nota mental: últimament noto que les meves frases sonen a vers i música celestial. Corregir això.]
Colomines. Perdonin, però només he trobat un adjectiu; Colomines i el seu posat sinistre lluitant contra el fantasma d'Arcadi Espada representat en cos present pel Periodista Giranta. M'agrada el nom de Periodista Giranta. És com de grumet de la brunete mediàtica. Bé, doncs Miranda tergiversa tant o més que Colomer. Quin avorriment, escoltim. La cantarella de l'Espada recitada per un bocero. Espada: un polític que abans feia periodisme. Es pot caure més baix segur, però ara no em ve al cap com. Com deia; escoltim, quin avorriment. Vaig a llegir el llibre que m'he comprat
El llibre que m'he comprat. H. P. Lovecraft. Contra el mundo, contra la vida. Houellebecq.
M'encanta llegir llibres d'assaig sobre obres d'autors que no conec o que no he llegit. M'he llegit ¡El autor, el autor!, de Lodge parlant de Henry James o 2666 de Bolaño que parla de Benno Von Archimboldi. Inspirat pel meu estat d'ànim d'ampul·losa afinitat amb la vida que porto i el suggestiu subtítol de l'obra, Contra el mundo, contra vida, m'he comprat el llibre de Houellebecq. Sabeu que penso que Houellebecq és millor pornògraf que pensador, i que visc en estat de permanent divorci amb la seva persona pública. I vull dir al món ben fort que no em reconcilio amb aquest senyor havent comprat aquest llibre, perquè és de l'any 1991, i per tant és de quan Houellebecq era molt bon escriptor. Dit això, el llibre que tinc entre mans és formidable, gent. És meravellós, el millor assaig que m'he llegit des de Entre paréntesis, que és el que he acabat de llegir fa poc. Hombre, Bolaño apareixent en la meva narració! Doncs aprofitant el benentès, deixeu-me transcriure això que diu Houellebecq de Lovecraft. Jo opino exactament el mateix, però de Bolaño. Paraula per paraula. Llegiu bé perquè no penso tornar a escriure-ho.
No hay nada tranquilo o reservado en su literatura; el impacto en la conciencia del lector es de una brutalidad salvaje, espantosa; y sólo se desvanece con peligrosa lentitud. La relectura no trae consigo ninguna modificación notable, salvo quizás, llegar a preguntarse: ¿cómo lo hace?
M. Houellebecq. H.P. Lovecraft. Contra el mundo, contra la vida. Siruela.
Y con eso y un bizcocho, nos vemos a las ocho.
-Autor, autor! Esperat!
-Què.
-Per què em treus a passejar tan poc últimament, què sé jo, que t'he ofès, he malparlat de tu?
-Saps bé que sí, Subal.
-Hòstia, va, sigues indulgent...
-Nunca hay que considerar la escritura más que como un arte elegante, al que uno debe dedicarse sin regularidad y con discernimiento.
-Qui ho diu això? Entrellum segur que no. I no ho dic per allò del discernimiento, valga'm déu, no voldria tenir cap conflicte hiperbòlic en alemany, amb un ampli ventall d'insults que ja no piquen de tan vells i tanta especta..
-Subal. Em fas venir mal a la testa. Ho diu Lovecraft. Sàpigues que quan marxi lentament com si fos el final de Lucky Luke renegaré de tu fins que tot jo només sigui un fil de veu. Pesat, cony de personatge de ficció ridícul i descregut i reaccionari de merda...
8 comentaris:
Per cert, ara que li faig una brometa a l'home de les llums, deixeu-me aconsellar-vos la seva narració autobiogràfica sobre l'Opus. I em permetré el luxe de suggerir-li una correcció. Barcelona, fins a on jo tinc entés, és BCN, no BNA.
Jo sempre he escrit BNA... mira, no em preguntis per què... com sempre he escrit PNA per a Pamplona... Idiolecte?
Recorda que, al final, sempre guanya la lliga l'equip més regular.
No crec que hi hagi gaire diferència entre dir-se pornògraf o pensador, però "ai agri güiz yu"; Houellebecq és un gran pornògraf.
Espada, no Espasa. No és el mateix!
gràcies. Ara ho canvio... en canvi, la direcció del seu blog és arcadi.espasa...
Àgora podria de pas tenir sempre els mateixos convidats i parlar sempre del mateix tema, no notaríem la dierència. Va està bé, això sí, el dia dels economistes.
Jo seré feliç quan organitzin un cara a cara Espada-B.Culla. Això sí que seria interessant.
T.I, anònim, ferran, pedro, gracies per a confiar en "nosaltras", que diria aquell anunci...
TU BLOG ES MIERDA PURA....
VAYA MARRANADA TIENES AQUÍ MONTADA
QUÉ ASQUITO ME DA
--------------------------
El término «troll» es altamente subjetivo. Ciertos lectores pueden clasificar un mensaje como troll mientras otros verán el mismo mensaje como una contribución legítima a la discusión, aunque sea controvertida. El término se usa frecuentemente para desacreditar una posición contraria o a su proponente mediante el argumento ad hominem. Igualmente, decir que alguien es un troll significa hacer suposiciones sobre sus motivos, que pueden ser incorrectas. Dejando aparte los motivos del autor, los mensajes controvertidos tienen muchas posibilidades de atraer una respuesta correctiva, protectora o violenta de aquellos que no distinguen entre las comunidades físicas reales (donde la gente está realmente expuesta a algún riesgo compartido de daño corporal por sus acciones) y las comunidades epistémicas (basadas en un mero intercambio de palabras e ideas). Normas de tratamiento, o etiqueta, que se originaron en tales comunidades físicas son con frecuencia aplicadas ingenuamente al discurso en línea por los recién llegados que no están acostumbrados a la gama de puntos de vista expresados en línea, a menudo anónimamente. De esta forma, tanto los usuarios como sus mensajes son comúnmente y a veces inexactamente calificados de trolls cuando ofenden al grupo: irónicamente, la gente puede estar más inclinada a usar epítetos como «troll» en las discusiones públicas en línea de lo que lo estarían en persona, ya que los foros en línea pueden parecer más impersonales. A menudo se emplea la expresión «Prohibido dar de comer al troll». En IMDb se comenta que el troll común no entiende las palabras «opinión» ni «abandonar», lo que significa que cree que tiene opinines superiores y que no abandonará hasta que obtenga la satisfacción que busca.
Cuando se aplica apropiadamente al comportamiento en línea intencionadamente disruptivo, la palabra «troll» convierte económicamente un código abstracto de conducta en línea en una imagen concreta. Los participantes experimentados en foros en línea saben que la forma más efectiva de disuadir a un troll normalmente es ignorarle, ya que las respuestas animan a los auténticos trolls a continuar escribiendo mensajes disruptivos en dichos foros: de ahí el frecuente aviso de «Prohibido dar de comer al troll». Enviar esta señal públicamente, en respuesta al comportamiento de un troll para desanimar más respuestas puede disuadir al troll. Sin embargo, también puede tener el efecto contrario, pasando a ser él mismo comida para el troll. Por tanto, cuando un participante en un foro ve una respuesta aparentemente inocente a un troll como potencial comida para éste, puede ser más prudente enviar el aviso de «Prohibido dar de comer al troll» en un mensaje privado (por ejemplo, por correo electrónico).
Publica un comentari a l'entrada