dimarts, de juny 13, 2006

Esteu tots convidats




Presentació del llibre i taula rodona
Dijous, 15 de juny de 2006, 19 h
Auditori de la Fundació Antoni Tàpies

Entrada gratuïta

L’agost de 2003 una dona de Bagdad de 24 anys, la identitat de la qual resta oculta per raons de seguretat, va començar a escriure sota el pseudònim de Riverbend un diari en línia sobre la guerra i la invasió del seu país. Premiat amb el tercer premi al Lettre Ulysses Award de 2005 i preseleccionat per al premi de no ficció Samuel Johnson de 2006, atorgat per la BBC, el blog de Riverbend compta amb milers de lectors fidels d’arreu del món i és reconegut com una font crucial d’informació sobre la guerra i l’ocupació de l’Iraq.

L’editorial Laertes presenta Bagdad en llamas. El blog de una joven de Irak, publicació que reprodueix el primer any d’escrits de Riverbend tal com apareixen en el seu blog. L’acte comptarà amb la presència d’Alberto Arce, politòleg i periodista, Íñigo Sáenz de Ugarte, periodista i autor del blog Guerra eterna, Jaume Botey, professor d’història contemporània de la UAB i membre actiu de la Plataforma per a l'Alliberament i la Sobirania de l’Iraq, i Marta Selva, professora de teoria i anàlisi de films a la UAB i codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones.

La mayoría de los e-mails me han hecho sentir... gratitud. Gracias por comprender... no, gracias por, al menos, *intentar* comprender. Por otro lado, había otros emails llenos de críticas, cinismo y rabia. En realidad, no tenéis que leer mi blog si no queréis y ciertamente no tenéis que enviarme emails diciendo cuánto lo odiáis. Es maravilloso recibir preguntas y diferentes opiniones -pero, por favor, sed inteligentes, y sobretodo, creativos- si quiero saber lo que las noticias de la Fox tienen que decir, las miraré.

Y tened presente una cosa: los tanques y las armas de fuego pueden romperme los huesos, pero los emails se pueden borrar.

Riverbend, Bagdad en llamas.

8 comentaris:

popota ha dit...

Hola:

Amb perdó pel retard doncs he estat molt liat amb el futbol, volia parlar del post sobre els llibres.

Vull recomenar el llibre Trayecto, de Ignacio Echevarría, per lo molt que té d'aclaridor sobre la indústria cultural espanyola. No és "les ilusions perdudes" del Balzac, però és força interessant. IE va ser expulsat de El país per carregar-se un llibre del plom de l'Atxaga, que piblica amb el Polanco. De fet, els seus superiors van titllar poèticament la seva crítica d'"arma de destrucció massiva" en moment coetani a les operacions humanitàries a Irak.

Parèntesis: després d'haver lligat lo dels llibres amb l'acte d'irak, d'aquí a les notícies d'Antena 3.

El rellevant del cas, emperò, és que els altres diaris, que critiquen dia sí i dia també el país, no van aprofitar per fer sang o apuntar-se un punt contractant-lo, perquè tots ells eren ben conscients que el pecat d'IE no era haver escrit contra el país sinó contra la seva empresa, quelcom prohibit en la cultura espanyola. Al bloc del guillemmartinez.com estava força ben explicat.

En clau perifèrica, la cultura catalana en català té la mateixa mala pinta, i fe servir les mateixes eïnes que l'espanyola. El fet que ERC -l'únic partit que està més o menys fora d'aquests circuits- no tingui mitjans ni figuretes de pessebre que tornen a llibres i articles els favors que els han fet va impedir que a Catalunya, com va fer a Euskadi el gara, sabéssim, pex, la veritat de l'11-M en directe, com la resta del món.

Una cordial salutació i a reveure,

Signat: Popota, a proud friend of raúl gonzález Blanco

Archimboldi ha dit...

em fa il·lusió que l'acte de presentació sigui d'entrada gratuïta. és un descans. em fa sentir bé com quan veig els anuncis de Marina d'or, ciudad de vacasiones, on també ens diuen que la carpa amb les maquetes de les abominacions que pensen fer, pensada exclusivament per captar clients, és d'entrada lliure. les coses comencen a anar bé, n'aquet món.

subal ha dit...

Benvolgut senyor Arch. Té vostè tota la raó del món. És més, en un principi havíem pensat de fer pagar una important suma de diners per a poder entrar; uns trenta o quaranta euros més la compra obligatoria del llibre. Però aviat varem veure que, en aquestes condicions, la quantita de gent que voldria assistir a l'acte sobrepassaria les possibilitats de la sala, i és per aquest motiu l'entrada és gratis. Ho entén?

Senyor Popota, prenc nota del llibre que ens recomana. Em permetrà que no comenti res contra El País, per raons obvies. Però si vostè està interessat en saber-ne més coses, deixi'm recomanar-li un llibre que no he llegit ni penso fer-ho; El País; La cultura como negocio, de M. García Viñó, ed. Txalaparta.

Salut i felicitats pel seu espectacular blog.

popota ha dit...

Okis tiu:

Acceptant els teus cabals arguments, dic encara: entenc que no comentis res, però pels teus morts llegeix-te el llibre, si la gent decent com tu no se'l llegeix som pasto -perdó pels puertes, i que els donguin per l'OGT- de buitres.

Em refereixo als nostres, és clar.

Felicitats reflexades, i un cabàs de merda per l'estatut-transi.

ea! ha dit...

impossible marxar de la ciutat uns dies sense pensar que et perds coses imperdibles, vagi bé i en vull crònica, felicitats!

Fryslan ha dit...

Señor Subal, creo que no voy a poder ir: anginas

subal ha dit...

Amigo Fryslan, no sufra; lo primero es lo primero; descanse y cuidese, y entre delirio y delirio, por favor, actualice su blog!!

Un abrazo.

Gatopardo l'agüela ha dit...

Puedo ofrecerte un abrazo emocionado, un abrazo fuerte, pero no sé cómo transmitirte mi gratitud.
Espero tu reseña sobre Bagdad en llamas. He leído la bitácora de Riverbend durante once horas y media con una pausas para hacer café. Estoy sobrecogida aún.
(Pero te pongas como te pongas no soy un hombre)