dissabte, de setembre 15, 2007

La sentència

Gracias, señor Bibap

Querido diario,

Dia de ressaca monumental, una ressaca supersònica. En fi.

Tinc una bona noticia que m'agradaria compartir. Potser recordaran que el Medrano es va ficar en un litigi de mil dimonis en que li demanaven 200.000 euros per faltar a l'honor d'una persona en una de les pàgines de Los héroes inútiles, llibre epistolar amb el poeta Panero que em vaig encarregar de rebutjar fa molt de temps tement el que passaria.

Un amic anònim em va anar informant de com anava el judici, molt per sobre, fins al dia d'avui, que em passa aquest enllaç on el seu advocat explica que en Medrano, en Panero i l'editorial Ellago han estat absolts!

M'alegro molt pel Medra, encara que en el seu currículum ja no pugui posar que ha estat a l'ombra de la Torre de Londres. Transcric ara les paraules exactes que van originar la demanda, per a que si estan pensant en escriure un llibre i no volen anar després a judici;
...sí, era XXXX YYYY, y su voz aflautada de eunuco, porque estaba castrado, y por eso tenía tanto odio a Jesús, porque lo asociaba con el complejo de castración. XXXX YYYY dice que el hijo de su mujer es suyo, y es mentira, XXXX, no es tuyo nada. Es más, voy a contar otra cosa, cuando escribí el prólogo de ZZZZZ, todos mis amigos se preguntaron:
¿QUIÉN ES XXXX YYYYY?
Pues bien. Aquí está la respuesta:
Quería decir un don Nadie, alguien que se aprovecha de mi nombre y de mi firma para sus siniestros negocios. Alguien cuya madre era una puta. Adiós, XXXX YYYY. Muérete, XXXX YYYY. El dinero de la investigación canaria gástatelo en vino. Búscate otro chivo expiatorio, otro perro que te ladre, princesa mía. Puedes seguir puteando a los camareros. Eres un deshonrado y una piltrafa.

Diego Medrano i Leopoldo M. Panero, Los héroes inútiles, Ellago



Post relacionats per ordre cronològic;

Com costa dir no [2 de maig de 2005]
Círculos que se cierran [11 de juny de 2005]
La carta 75 [16 de juliol de 2007]
El procés a Cornelius [19 de juliol de 2007]

2 comentaris:

ea! ha dit...

litigis per escriure el que se sol dir, en fi...

borratxo repeteixes "francament" i de cop i volta , davant temes nacionalingüístics torna la vocalització, tenim testimonis, hihihi

Anònim ha dit...

Francament, em sento avergonyit...