divendres, d’octubre 27, 2006

Besora TV

Max Besora va sortir ahir nit per la tele. Per què? Per això.

M'alegra moltíssim. Aviat podrem veure el reportatge per la Teverés i qui no hagi escoltat mai la força dels seus versos tindrà ocasió de fer-ho escarxofat en el seu sofà. Felicitats Max!!

A mode d'homenatge, transcric aquí un antic post que vaig escriure sota els efectes al·lucinatoris de la lectura del manuscrit Dedins, d'en Besora, un poemari (encara, encara?, encara!) inèdit. Si pitjeu al link (labels) d'aquí baix podreu llegir uns quants poemes d'en Max Besora i aventures diverses derivades de la nostra amistat. Felicitats, nen!


En Max alliçonant al personal, a l'Orinal.


esia de l'obsessió, poesia de la malaltia, poesia de l'obsessió i la malaltia, poesia de perdre l'últim tren, poesia del monòleg febril, poesia de la repetició, repetició, poesia de la connivència, poesia del dol, poesia urbana, poesia de trobar finalment un camí, poesia accelerada d'índex bursàtil, poesia malalta, poesia pornogràfica, poesia febril, poesia barbitúrica, poesia del xiscle, poesia del voler sortir de casa i pensar-s'ho dues vegades, poesia del desastre de la catal·lèpsia i tartamuda, poesia de quatre parets nues, poesia lumpen, poesia de la ira, poesia de l'amor, poesia d'un suburvi del DF, o poesia de Castefa, poesia d'un vidre que s'esberla, poesia de la gillette a mode d'harmònica, poesia trista, poesia del Big Bang, poesia antiortogràfica, poesia de les artèries congestionades d'una gran ciutat, poesia de Lautreamont, Fonollosa i Kerouak, poesia de Houellebecq, de Boudelaire, Bukowski en hores baixes, Cassasses, poesia de cremar-ho tot, poesia de l'scratx, poesia del ratolí de laboratori, poesia del ratolí que no és un ratolí sinó un hàmster entaforat en una roda, poesia del vàlium, poesia de la truco o no la truco, poesia del fluorescent que ara s'apaga ara s'encén, ara s'apaga ara s'encén, ara s'apaga ara s'encén, ara s'apaga ara s'encén, poesia de perdre el premi Ferrater dotat amb set mil euros, poesia de perdre els nervis, poesia de la tempesta que es desferma, poesia que no sutura, poesia de tornar a dalt dels arbres, poesia d'atemptat a l'acadèmia, poesia del cataclisme, poesia de Max Besora.