dijous, de març 20, 2008

Na zdorovie, Serguey!

Senyors i senyores, tinc una noticia que m'omple d'orgull i joia tirolesa. Una noticia que he esperat llargament, una noticia que he buscat amb determinació, amb passió malsana. Però abans de continuar, deixin que miri enrera. Veig la recomanació eufòrica de la Crítica Insegura [1 i 2]. Em veig adquirint El compromiso. Em veig llegint Los nuestros. Em veig llegint La maleta. Em veig buscant un souvenir en rus pels stands de llengües eslaves de la Fira de Frankfurt de l'any 2006, el mateix dia que tirotejaven fins a la mort a Politkovskaya. Molts mesos més tard, em veig firmant un paper que em vincula al suïcidi. Em veig observant fixament l'stand de l'agent literari més famós del món, el del senyor Wylie, en la Fira de Frankfurt del 2007. El perseguiré [1 i 2]. Papallones a l'estomac. Veig el senyor Llibreter etzibant-me un cop i dient-me; nen, aquest stand està ple de llibres del Teu Autor! Em veig parlant amb el propietari d'aquell stand. Em veig manufacturant el desig fins a convertir-lo en estratègia. En estratègia suïcida. Em veig en un sopar d'editors, on la Carme Corral, de Tusquets, em dóna ànims i relativitza la figura colossal i inaccessible que de Wylie tinc formada. Veig en Girbés fent exactament el mateix. Em veig enviant el primer mail al senyor Wylie, i em veig llegint-ne la resposta. Em veig demanant ajuda als amics que em tradueixen mails complicats de negociació, per no errar mai el tret. Em veig posant-me en contacte amb Miquel Cabal. Veig el seu entusiasme, així com també veig l'entusiasme en el senyor Ricard San Vicente. Em veig negant-me a parlar de l'Autor en públic, per no donar el més mínim senyal sobre què s'estava coent a l'ombra (el senyor Aristòcrata i Obrer em sabrà perdonar). Em veig obrint la bústia de casa meva i troban-t'hi dos llibres fotocopiats que m'envien des de Londres. Dos? Sí, dos. Em veig llegint les primeres pàgines del llibre i veig que és perfecte. Em veig nerviós, eufòric, angoixat, pletòric, bastant nerviós, a l'espera. Fins avui.

Avui ja no m'aguanto més. Estic content d'anunciar a qui ho vulgui escoltar que el primer número de la nova col·lecció de narrativa de Labreu edicions, La Intrusa, serà La Zona de Serguey Dovlàtov, un dels escriptors que més admiro en aquesta vida. Hem comprat, també, els drets per un altre llibre de Dovlàtov, però com que el publicarem més endavant, m'abstinc de mencionar-lo ara i aquí. Gràcies a tots els amics que ens han acompanyat en aquesta aventura, i gràcies als nous amics que ens acompanyaran d'ara endavant. За ваше здоровье! Na zdorovie!

Subal Quinina, en dies de pasqües, martiris i resurreccions.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Olé, l'enhorabona! Pregunta obligada: qui us el tradueix? San Vicente? Vidal?

subal ha dit...

Gràcies Tina! Ens tradueix Miquel Cabal, alumne aventatjat de San Vicente. Potser hi hauran més sorpreses, però és massa d'hora per avançar-les.

Mirielle ha dit...

Ei, Dovlàtov és un dels meus escriptors preferits!!! sóc seguidora seva i estic agraïdíssima de que es vagin publicant més llibres seus perquè a barcelona he hagut de fer l'odissea per a trobar-ne. :) de debò, felicitats!

subal ha dit...

Moltes gràcies Mirielle!! El primer Dovlàtov que publicarem és inèdit tant en català (evidentment), com en castellà. És una meravella, creu-me!

Gràcies de nou!

Gregorio Luri ha dit...

És vostè gran, Senyor Súbal. Les meves felicitacions.

subal ha dit...

Gran serà el macro-recital de 28 de març, senyor Luri!

Moltes gràcies i fins aleshores.

Ferran Caballero ha dit...

Felicitats per la feina ben feta!

aristocrataiobrer ha dit...

ah, així doncs finalment i feliçment s'ha desvetllat l'enigma. Ja tinc ganes de llegir-lo. Enhorabona.

Anònim ha dit...

Felicitats!

subal ha dit...

Senyor Ferrancab, senyor Aristocràta i obrer, i senyor popota (quant de temps!)

Moltes gràcies a tots.

Anònim ha dit...

Que guai. Recordo quan estàvem al Zurich i acabaves de tornar de Frankfurt i vas mencionar Dovlàtov com una cosa incerta, però ja es veia, ja es notava a l'ambient, que hi havia molta il·lusió al darrere i que al final podrieu dir: objetivo conseguido!

Felicitats en rus.

Buk ha dit...

M'estàs dient que per fi podré llegir al Dovlatov?!?!?!
Porto buscant llibres del tovarish Sergei des de et vas destapar amb les teves eufòriques recomanacions, i no hi ha hagut manera de trobar-ho a cap llibreria. I ara resulta que el podré llegir a més a més en català?!

Ahhhhh... A vegades un es sent temptat a creure que deu existeix i tot. Sento com m'omplo de fervor post-setmana santa...

Estàs fet un crack, Subal!!!

subal ha dit...

Oh, Anna, jo també recordo ben bé aquella reunió de Labreu, semiclandestina, envoltada d'agents guiris, el teu manuscrit sobre la taula, i Dovlàtov donant voltes pels meus circuits neuronals. Moltes gràcies!!

Moltes gràcies a vostè també, amic Buk. Jo crec que si busques bé els llibres de Dovlàtov publicats en catsellà, els trobaràs. Però potser ara ja no cal. Ara cal tenir paciència.

Una abraçada, i de nou, gràcies a tots!

leanan ha dit...

o-lalà!

xaxi-piruli!


(què més puc dir..)(que ja m'avisarà quan el pugui adquirir!)

Anònim ha dit...

pro no corrin, que això va a poc a poc.
ei, Subal..., Visca!
tot és ple de putes, malgrat tot.