LA LIBRERÍA MAITE NOS RECHAZA

Surto del despatx del meu amic i m'encenc la cigarreta pertinent. Cop d'ull al cel. Ah. Duc uns quants llibres de mostra a la bossa, així que m'animo a visitar una llibreria molt a prop de Gal·la Placídia. Per a més senyes —no aguanto la gent que llença la pedra i amaga la mà— la llibreria es diu Librería Maite. No porto cap albarà, així que serà una visita de cortesia, per a presentar l'editorial suïcida i prou.

Entro i em trobo una iaia fullejant un catàleg infinit davant d'un home encorbatat. No cal ser un vident per encertar que la senyora és la llibretera i el senyor encorbatat un comercial de distri-buidor-a gran. Vale. M'espero. Però la senyora —cabellera tenyida de mel, rostre amable, ulleres enganxades a una cadeneta penjant del pitregam— em demana y tú qué quieres i jo responc doncs presentar-li els llibres de la nostra editorial, però ja m'espero, mirant somrient al comercial. No, no, no te esperes. ¿Qué editorial? Uiuiui. Labreu. ¿Y quién os distribuye? Nosaltres mateixos, dic. Ah, no, no, yo no me lío con más editoriales, adiós.

Adiós, señora. Caigui ara mateix un meteorit sobre la teva barraca. L'altre dia elogiava certes llibreries petites, de poble o de barri. Però en veritat us dic que es pot ser un cretí o cretina amb només quaranta metres quadrats de llibreria. Senyora de la Llibreria Maite: Res. No em faré mala sang. Només espero arribar viu al dia del Gran Best Seller, i assegut a la meva butaca de pell d'última foca de l'Àrtic, despenjar el meu telèfon lacrat de joies i banyat en or i reconèixer la seva càlida veu de iaia hipòcrita. Aleshores, intentant moure els dits entre tants anells, penjar-li suaument als nassos el telèfon i taral·lejar aquella estrofa dels Stones que versa així; send me dead flowers for my wedding, and I won't forget to put roses on your grave. Si les oportunitats no es donen, es prenen. Shit.

Però la ira m'encén ara mateix, quan rastrejo per la xarxa si la indigna llibretera té pàgina web. No en té. Però sí he trobat aquest post, que m'anima a escriure el meu. La part que ens interessa del post que enllaço diu;

"Ruiz Zafón nos rechaza", "Prefiere grandes superficies", "Nosotros te hicimos grande". Estas tres consignas se leen de manera corrediza en un panel electrónico colocado sobre la librería Maite, situada en la Pl. Gala Placidía de Barcelona.

Aleshores, em sento lliure per cridar als quatre vents que LA LIBRERÍA MAITE NOS RECHAZA. PREFIERE GRANDES EDITORIALES. NYÈ, NYÈ, NYÈ, DONDE LAS DAN LAS TOMAN.

Rebi la Librería Maite aquest sonor Aplaudiment Estúpid acompanyat del meu menyspreu més absolut.