dilluns, de març 31, 2008

LA LIBRERÍA MAITE NOS RECHAZA

Surto del despatx del meu amic i m'encenc la cigarreta pertinent. Cop d'ull al cel. Ah. Duc uns quants llibres de mostra a la bossa, així que m'animo a visitar una llibreria molt a prop de Gal·la Placídia. Per a més senyes —no aguanto la gent que llença la pedra i amaga la mà— la llibreria es diu Librería Maite. No porto cap albarà, així que serà una visita de cortesia, per a presentar l'editorial suïcida i prou.

Entro i em trobo una iaia fullejant un catàleg infinit davant d'un home encorbatat. No cal ser un vident per encertar que la senyora és la llibretera i el senyor encorbatat un comercial de distri-buidor-a gran. Vale. M'espero. Però la senyora —cabellera tenyida de mel, rostre amable, ulleres enganxades a una cadeneta penjant del pitregam— em demana y tú qué quieres i jo responc doncs presentar-li els llibres de la nostra editorial, però ja m'espero, mirant somrient al comercial. No, no, no te esperes. ¿Qué editorial? Uiuiui. Labreu. ¿Y quién os distribuye? Nosaltres mateixos, dic. Ah, no, no, yo no me lío con más editoriales, adiós.

Adiós, señora
. Caigui ara mateix un meteorit sobre la teva barraca. L'altre dia elogiava certes llibreries petites, de poble o de barri. Però en veritat us dic que es pot ser un cretí o cretina amb només quaranta metres quadrats de llibreria. Senyora de la Llibreria Maite: Res. No em faré mala sang. Només espero arribar viu al dia del Gran Best Seller, i assegut a la meva butaca de pell d'última foca de l'Àrtic, despenjar el meu telèfon lacrat de joies i banyat en or i reconèixer la seva càlida veu de iaia hipòcrita. Aleshores, intentant moure els dits entre tants anells, penjar-li suaument als nassos el telèfon i taral·lejar aquella estrofa dels Stones que versa així; send me dead flowers for my wedding, and I won't forget to put roses on your grave. Si les oportunitats no es donen, es prenen. Shit.

Però la ira m'encén ara mateix, quan rastrejo per la xarxa si la indigna llibretera té pàgina web. No en té. Però sí he trobat aquest post, que m'anima a escriure el meu. La part que ens interessa del post que enllaço diu;

"Ruiz Zafón nos rechaza", "Prefiere grandes superficies", "Nosotros te hicimos grande". Estas tres consignas se leen de manera corrediza en un panel electrónico colocado sobre la librería Maite, situada en la Pl. Gala Placidía de Barcelona.


Aleshores, em sento lliure per cridar als quatre vents que LA LIBRERÍA MAITE NOS RECHAZA. PREFIERE GRANDES EDITORIALES. NYÈ, NYÈ, NYÈ, DONDE LAS DAN LAS TOMAN.

Rebi la Librería Maite aquest sonor Aplaudiment Estúpid acompanyat del meu menyspreu més absolut.

40 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Oh... la llibreria Maite amb el seu famós panell electrònic. Encara sort, doncs tot i la vostra gosadia de parlar en catalana llengua, heu sortit d'una sola peça d'aquell temple de babèlica tolerància. Doneu gràcies als deus, senyor Subal, doneu gràcies.

Anònim ha dit...

Eiii!! Benvingut al món real.


Rafa, el comercial d´una altra distri-buïdor-a.

subal ha dit...

Salut germans! Senyor Rafa, em puc creu que menystinguin a un mindundi que s'autodistribueix... però a un comercial de distribuïdora normal també!? Benvingut sigui a la Perifèria.

Senyor dErsu_, donaré gràcies als déus el dia que escoltin les meves súpliques i portin a la suspensió de pagament a l'esmentada llibreria. Fins aleshores, em mantindré en un moderat agnosticisme.

Salute!

Anònim ha dit...

Home! I tant!
N´hi ha un grapat de llibreries que et rebutgen el llibre sense ni mirar-se´l, i la feinada que tinc a l´hora que apostin per alguna editorial jove o desconeguda.
De tota manera no us feu mala sang; a aquesta llibreria no li escau gens el fons de "LABREU".
Quan vulgui li explico a quines llibreries ha d´anar, i desprès de Sant Jordi fins i tot l´acompanyo!

Rafa,
el comercial de la UDL LIBROS (deixi´m fer-me propaganda).

subal ha dit...

Per favor!! UDL és la distribuïdora dels meus somnis més humits!! Conec molts llibreters que en parlen meravelles!

Serà un plaer acompanyar-lo, ni que sigui a fer un café. Feia temps que em volia posar en contacte amb UDL, per comentar algunes qüestions que m'inquieten. No és aquest el moment ni el lloc per parlar-ne, però. Li prenc la paraula, eh, i després de Sant Jordi m'accepta un café.

Bona campanya!

Anònim ha dit...

Molt agraït! Serà un honor parlar amb vostè. Ja el trucaré per mail.

Rafa,
el comercial de... Bla, bla, bla.

subal ha dit...

Vale! Esperaré la seva truc@d@!

Bona nit.

Subal, el del blog ble, ble, ble...

ea! ha dit...

cert, cert, ens han parlat meravelles d'UDL.i a vegades no cal perdre el temps a la llibreria no adequada però això el temps ens ho farà saber.

no seré breu.a veure sr.subal per distribuir es necessita, dosis de paciència, de somriure i una bona motxila.d'una llibreria en pots sortir enfonsat o eufòric de la manera més perillosa, la muntanya russa és quan s'enllacen cinc en una tarda i a cadascuna et trobes un mon,. pensi ens els llibreters amables però que no han venut res ( llibreria pla dalmau de girona), pensi en els que no t'agafen perquè no vas amb distribuïdora malgrat haver esgotat el darrer dipòsit ( cas Documenta ), pensi en els que arraconen cada dia mes la secció de poesia ( La Central d'Elisabets) malgrat la disculpa dels que hi treballen, pensi en els mails de venda directa i en com això enrabia al llibreter i pensi que avorrir-se no s'avorrirà pas no, com a mínim amb un truc de telèfon ens desfoguem i ja està...

per cert si la sra.s'ho repensa sobre les set de la tarda em presento amb l'albarà;-)o poder que es truquin amb la de Blanes , tant o més "simpàtica"

encara que recordem que el llibreter com a comerciant té tot el dret de rebutjar un gènero que no li va, els haurem d'anar seduïnt

(el nyenyenye m'ha recordat les onomatopeies de la tina)

petó

subal ha dit...

Senyors i senyores, amb tots vostpes la reina de l'autodistribució, l'Ea!

Té vostè tota la raó i la seva experiència és un grau. Sí que vaig sortir ben emprenyat i humiliat, de la llibreria Maite, però el que em va destarotar va ser llegir aquella campanya que va emprendre la senyora queixant-se que Zafón passava de la seva cara. Senyora, però si vostè fa exactament el mateix amb els més petits! S'ha de tenir barra.

I té tota la raó en això que els libreters són lliures de rebutjar gèneru, això no els hi treu ningú. per això desitjo que el Dovlàtov arrassi a les llibreries i aleshores seguir fent girar la roda i negar-li el pa a la senyora aquella que s'ho té ben merescut.

Petó per vostè també!

Anònim ha dit...

Fa anys havia comprat algun llibre en aquesta llibreria, però l'antipatia incomprensible d'aquesta senyora em va fer decidir que no hi entraria mai més. I no sóc cap comercial; sóc un client qualsevol que no torna als llocs portats per gent borde.

popota ha dit...

Jo des que van posar al cartellet lo de "gràcies ZP" per l'estafa de l'estatut només hi he anat tres vegades que tenia temps lliure.

Tots tres cops he fet el mateix. Agafar tres o quatre llibres, acostar-me a la bruixa, i demanar-li un parell dels que té i un parell dels que no té amb el compromís de passar-los a recollir al cap d'una setmana.

La vida serà dura, però té les seves compensacions.

Una abraçada,

subal ha dit...

Senyor Popota, la seva venjança està bé, però no sé si al senyor Rafa, el senyor distribuïdor d'UDL, li faria massa gràcia... en el fons els perjudicats amb la seva estratègia són ells...

Una abraçada, senyor P.

***

Senyor anònim, jo tampoc hi tornaré a posar els peus, cregui'm.

***

salut a tots i totes.

Sr. Essa ha dit...

Ea!, Podria semblar que la poesia a Elisabets l'estan arraconant però prefereixo pensar que estratègicament la col·loquen per a tots els que entren pel "darrera".

subal ha dit...

Senyor Essa, d'això s'en diu "entrar de cul" a la poesia, haw, haw!

digue'm ariadna ha dit...

... Pel que fa a la Sra. Maite (que algunes recordem associada a Noah Gordon i a com ella sí que en sap), francament, no es faci mala sang Sr.Subal perquè el seu tarannà és així. Al cap i a la fi, si una cosa bona té això és que el Sr. Rafa de la UDL LIBROS ha donat un pas per treure's el barret (no sé si és el mateix Rafa que conec, però en llegir la proposta tampoc m'estranyaria): crec que valdrà la pena esperar a St.Jordi, Sr. Subal...

Migpartit ha dit...

A mesura que acreixen els comentaris, es redobla la meua decisió: encomanaré 'La zona' a Maitechu mía. Senyor Subal: podrà passar vosté a per ell quan hi estiga? És que a mi em queda una mica lluny...
Gràcies.
Salut.

subal ha dit...

Senyoreta Digue'm Ariadna, té vostè tanta raó... de més verdes en maduren, i miri, si tastar el verí de la senyora ha servit per conèixer al senyor Rafa, doncs visqui el verí de la senyora! benvinguda vostè també a la perifèria.

Amic migpartit... què cabróoooooon... :-)

ea! ha dit...

entrarem per on sigui, si ens deixen "dipositar", això sí enyoro aquelles tres lleixes amb novetats poètiques que separaven les dues sales i per on, gairebé tothom hi acabava passant...


un dia s'haurà de parlar del tipus de bossa, motxila, capsa més còmode per portar els llibres, sinó les cervicals es queixen

advocat del diable ha dit...

a elisabets la poesia és per als que entren pel bar!!!
a banda d'això, pensi vostè que això és la rica desfilada de la vida: escriptors incipients que es queixen que ningú els fa cas però només aspiren a publicar a planeta, editorials minoritàries que es queixen però sospiren per publicar un llibre de dan brown...

subal ha dit...

"editorials minoritàries que es queixen però sospiren per publicar un llibre de dan brown..."

Ep! No s'equivoqui. Aquest cas que vostè esmenta no és pas el nostre cas. les editorials minoritàries amb evident esperit suïcida aspiren a vendre boníssima literatura com es venen els best seller, si no, no seríem una autèntica editorial suïcida!

Antes muerta que sencilla!

J. Podrit ha dit...

Bo! I jo que a Elisabets semblo una pilota de tennis: ara poesia, ara crítica; ara açò, ara allò; ara fullejo la poesia que no em vull comprar, ara fullejo la crítica que no em puc permetre...

Archimboldi ha dit...

No només a Elisabets sinó tambñe a La Central de Mallorca. Allà també l'han arraconat una mica més al fons, i si un es dedica a mirar-s'ho bé, les seccions de poesia han perdut molt des que han estat arraconades. Però això no és un problema de La Central, és un problema de la poesia. Allò que no existeix no pot aspirar a fer-se veure. Encara que tenen secció de poesia..., que si ens mirem les merdes de racons que li dediquen a aquesta cosa rara moltes altres llibreries... t'hi cagues.
I la senyoreta Maite, el que hauríem de fer és fer-li arribar tots aquests comentaris de gent que l'ha coneguda. Jo crec que la pobra es mereix estar informada de com és de patètica.
Felicitats, suïcides!

Dan Brown ha dit...

A good afternoon, I'm in Dan Brown and I'm searching editor for my next book, titled "the cockroach, the cockroach, can not walk any longer...", and someone have spoken me very well about your publishing company. Would you be interested?

Have a nice day
Dan.

subal ha dit...

Perdoni Brown, però no ens interessen els autors novells. Amb tot, si conseguim alguna subvenció potser li fen el favor de fer-li un tríptic, no sé, una plaquette.

Rebi una cordial salutació. Ha provat d'escriure thrillers pseudoreligiosos?

Anònim ha dit...

Si la Maite aquesta és una rància ben coneguda, sempre hi han hagut conyetes amb el puto rètol electrònic.

Per raons d'associació abstracta, sempre em dóna la mateixa sensació que aquestes llibreries d'idiomes que són tan d'"idiomes" que si els hi parles en català et miren malament. Això sí que és ser políglot!

Anònim ha dit...

llegint tots aquests comentaris nomes puc agrair l'existencia de la marta llibres: el petit editor suicida i el ramon de la distribuidora s'han conegut, qui ha trapitjat la llibreria en questio, ha pogut "rojar" tranquilament...una maravella

en fi, salut per tots

Bohemi (Resident) ha dit...

Si s'ha de signar res només cal que m'ho faci saber.

(La comprovació de paraules és rwfftqmr)

subal ha dit...

Com deia el cappità Haddock en un Tintin; "Tot va bé si acaba bé".

Com deia el jueu marginal dels banlieu de Paris a "L'odi", abans de morir: "Tot va bé, de moment tot va bé".

Senyors i senyores, he disfrutat moltíssim amb els seus comentaris. Gràcies de tot cor.

OOOOh, Loca, usted ha dit...

Maitechu míííííííííá!

Jesús M. Tibau ha dit...

Jo he patit aquesta sensació moltes vegades. Al principi tenia més problemes per a la distribució, treballava amb editorials més petites i sovint em passejava per pobles petits on no arriben les distribuïdores o a la mateixa Tortosa on visc. Molt sovint m'han rebut bé, amb simpatia i ganes de col.laborar, però altres vegades m'han mirat com si fos un venedor d'enciclopèdies (la meva solidaritat amb aquest col.lectiu), com si els estigués fent perdre el temps, com si fos una cosa estranyíssima oferir llibres a una llibreria.
En molts llocs he rebut el suport de llibreters, però en altres casos, a la meva mateixa ciutat, m'ignoren i malgrat visitar-los repetides vegades i informar-lso de l'existència del meu llibre, passen les setmanes i els mesos i encara no el tenen a la venda.
Increïble!

Mr Towers ha dit...

BCN 16:03

Subal es cala la gavardina sota la pluja i entra a la llibreria. El contacte, una enerable iaia amb cabellera de mel, dissimula fent temps amb un suposat comercial. En veure'l entrar el comercial s'aparta. El contacte demana "Contrrrrraseña?". Subal respón "Rrrruiz Zafón nos ignorrra". "Nosotrros te hicimos grrrande" segueix el contacte, "apunte el clave: serrrre brrreve". "ya he terrrrminada" contesta Subal. "se le ha caido esto zurrrulla de coña". "Yo no trrrato esto arrrtícula" sosté Subal...

...Si Maitetxu és l'intrigant nexe entre Ruiz Zafón i Subal, ¿és Anasagasti el contacte entre Bolaño i Pedrals? ¿o bé la Dolores de Calatayud?

I més important encara ¿veurem l’any vinent a Etoo, Henry i Toure motivant-se abans dels partits recitant vos en grito a en Martí i Pol?

...

paraula de verificació "dwfhjkz". Diantrrre esto palabrrro no encontrrrarrrr en librrro de claves...

ie ha dit...

mr towers al vostre relat no hi surt Sants i per tant em veig obligat a fotre-us un tret

inseriu la musiqueta d'espies al plànol de la pistola,
- el madarame del blog mort i la poca repetició

Rut Solés i Gargallo ha dit...

M'apunto a la hipotètica recollida de firmes perquè caigui un meteorit sobre la barraca de la Maite!
Ben a la vora d'aquesta "llibreria" n'hi ha una de les de debò, on el que arraconen són els best-sellers amb portades llampants i els agafen amb dos ditets i arrufant el nas.
Slaut!

El llegidor pecador ha dit...

La senyora Solés i Gargallo potser fa referència a l´excel.lent oferta que ens proposen les noies de "La gàbia de paper": Carrer de Marià Cubí, 62.
Doncs, si és així, li alabo el gust.

subal ha dit...

I jo m'apunto l'adreça!

Gràcies a tots dos!

Rut Solés i Gargallo ha dit...

I tant, senyor llegidor pecador, era aquesta, la llibreria en què pensava, és una LLIBRERIA, així, amb majúscules a pertot.
Senyor subal, saludeu la Cèlia i la Mercedes de part meva, que fa temps que no les visito.

subal ha dit...

No dubti ni per un instant que ho faré, benvolguda senyora Rut!!

Josep Anton ha dit...

Sempre que paso pel davant (3 ó 4 vegades a la setmana), veig a la senyora de la llibrería Maite treballant davant l'ordinador... fent solitaris. No s'ha donat compte de que la podem veure a través de l'aparador del carrer? Jajajaja.

Impresentable...

Anònim ha dit...

si..si...poca simpatia en esa libreria....Maite..

si entrais en Gracia ..encontrareis sitios mucho mas apetitosos para lectores voraces..
LLibreria Taifa ,es uno de ellos,
y una pequeña libreria en la calle Bailen, al lado del cine Lauren merece la pena visitarse tambien.
Tanto cuesta ser amable con alguien que viene a comprar un libro !!!

Anònim ha dit...

Recordo una vegada que vaig anar a aquesta llibreria i la menda en qüestió em va tractar com el cul...me'n recordo que li vaig fer unes preguntes i ni em contestava..hi havia una altra persona atenent que va venir a ajudar-me, la pobra tenia vergonya aliena...ara bé, quan em vaig decidir a comprar, la menda em va cobrar ben ràpid! això sí, ni em va mirar, ni un somriure...tremendo!