dijous, de març 13, 2008

El bé comú

Trenco el meu silenci autoimposat per donar fe del fum. Per donar fe de la fraternitat. Per donar fe de la poesia. Per refutar les vagues i impostades teories, que no són més que llocs comuns. Per refutar institucions que no són més que tics atàvics, que no són sinó reis que corren despullats tapant-se les vergonyes, cada cop més sols i patètics. I els enlluernats de tanta autoritat bramant impostures per ocupar la trona feta de merda i fang. Jo ja m'entenc.

Aquesta nit ha estat històrica per a l'Orinal, i, sí, per a la poesia catalana en general. Nit de fum de cigarretes que s'enlairava des d'arreu de cada taula, una nit assembleària que ha reunit bona part de la poesia catalana del futur i del present en miraculosa i singular harmonia. Nit d'agitadors magnètics en homenatge a Vicent Andrés Estellés. La llista de veus que han passat avui per l'escenari, de tant llarga, que no val la pena posar-s'hi. Des d'Orlando Guillén, Casasses, Hac-Mor, passant per Vinuesa, Romera, Subirats, Àries, Pedrals, Todó, Gelonch, Florit, què sé jo, tants d'altres, fins arribar a l'alma mater de l'akelarre format pel nucli eufòric de la Pesta poètica, capitanejats aquest cop per Eduard Carmona... tants i tants poetes i rapsòdes, tant futur i tant present sota un mateix sostre... (I jo, en ple parentési, m'ho mirava meravellat). Les capelletes, d'existir, en l'Orinal es dissolen i cerquen bastir el bé comú que és la poesia. Les capelletes serveixen només a aquells que cerquen el poder mitjançant el vers (escadusser, val a dir), i res més, per a aquells que busquen la victòria, la glòria, aquestes coses tan passatgeres. I punt. En la poesia viva catalana no hi busqueu bel·ligerància ni meliquismes. Busqueu gent que s'ho passa bé plegada, i entre aquests, cerqueu la qualitat que més us vagi bé.

Joan Todó ho diu de la següent manera, en el blog de l'Anatomia 07/08;

Jo tinc la sensació que tot allò [capelletes, per exemple] va acabar cansant, d’una banda: al final, si t’ho mires des de fora, arribes a la conclusió que t’importa un rave si tal és neonoucentista o tal és convergent, agafes els llibres, t’hi vas obrint camí i, per dir-ho clar, deixes de llegir mitjans. I finalment deixes també de llegir la major part dels llibres, però pel camí potser n’has trobat algun d’interessant. O alguna idea interessant. I d’aquestes en voltaven ben poques. Vaja, perquè suposo que quan vostè reclama debat es refereix a debat literari, no? I bé, també estic d’acord amb vostè que no hi ha tant de soroll perquè ja tothom ha arribat exactament on volia.

j.t.



I nosaltres volíem estar aquesta nit a l'Orinal. Exactament on estàvem. I redéu, junts fem molt soroll.
I ara, més parèntesi. Gràcies. Les faltes d'ortografia les arreglo demà, que mira quina hora és.

6 comentaris:

pom ha dit...

passatgeres

subal ha dit...

[gràcies]

boris bohr ha dit...

llàstima no haver assistit a la comunió..., però l'eutròfia em reclamava. Ens veurem dissabte a l'Helio??

subal ha dit...

Ho espero en candeletes, senyor Bohr. Està nerviós?

j.t. ha dit...

al sopar de després (més que una capelleta, un petit comitè; per això van a llocs amb nom de dictador cubà), algú que té una curiosa retirada a boris yeltsin, chucho flores, lino rivera i hugo halder, va dir una cosa molt semblant: que a l'horinal no s'hi exclou ningú.

quirky ha dit...

miri que he trobat del seu admirat carles miró..
http://manueltrallero.wordpress.com/2008/03/14/madrid-cuatro-anos-despues-4/