Na zdorovie, Serguey!

Senyors i senyores, tinc una noticia que m'omple d'orgull i joia tirolesa. Una noticia que he esperat llargament, una noticia que he buscat amb determinació, amb passió malsana. Però abans de continuar, deixin que miri enrera. Veig la recomanació eufòrica de la Crítica Insegura [1 i 2]. Em veig adquirint El compromiso. Em veig llegint Los nuestros. Em veig llegint La maleta. Em veig buscant un souvenir en rus pels stands de llengües eslaves de la Fira de Frankfurt de l'any 2006, el mateix dia que tirotejaven fins a la mort a Politkovskaya. Molts mesos més tard, em veig firmant un paper que em vincula al suïcidi. Em veig observant fixament l'stand de l'agent literari més famós del món, el del senyor Wylie, en la Fira de Frankfurt del 2007. El perseguiré [1 i 2]. Papallones a l'estomac. Veig el senyor Llibreter etzibant-me un cop i dient-me; nen, aquest stand està ple de llibres del Teu Autor! Em veig parlant amb el propietari d'aquell stand. Em veig manufacturant el desig fins a convertir-lo en estratègia. En estratègia suïcida. Em veig en un sopar d'editors, on la Carme Corral, de Tusquets, em dóna ànims i relativitza la figura colossal i inaccessible que de Wylie tinc formada. Veig en Girbés fent exactament el mateix. Em veig enviant el primer mail al senyor Wylie, i em veig llegint-ne la resposta. Em veig demanant ajuda als amics que em tradueixen mails complicats de negociació, per no errar mai el tret. Em veig posant-me en contacte amb Miquel Cabal. Veig el seu entusiasme, així com també veig l'entusiasme en el senyor Ricard San Vicente. Em veig negant-me a parlar de l'Autor en públic, per no donar el més mínim senyal sobre què s'estava coent a l'ombra (el senyor Aristòcrata i Obrer em sabrà perdonar). Em veig obrint la bústia de casa meva i troban-t'hi dos llibres fotocopiats que m'envien des de Londres. Dos? Sí, dos. Em veig llegint les primeres pàgines del llibre i veig que és perfecte. Em veig nerviós, eufòric, angoixat, pletòric, bastant nerviós, a l'espera. Fins avui.

Avui ja no m'aguanto més. Estic content d'anunciar a qui ho vulgui escoltar que el primer número de la nova col·lecció de narrativa de Labreu edicions, La Intrusa, serà La Zona de Serguey Dovlàtov, un dels escriptors que més admiro en aquesta vida. Hem comprat, també, els drets per un altre llibre de Dovlàtov, però com que el publicarem més endavant, m'abstinc de mencionar-lo ara i aquí. Gràcies a tots els amics que ens han acompanyat en aquesta aventura, i gràcies als nous amics que ens acompanyaran d'ara endavant. За ваше здоровье! Na zdorovie!

Subal Quinina, en dies de pasqües, martiris i resurreccions.