Gorki a Txèkhov;
Vostè ha dit que sóc intel.ligent, i el seu comentari m'ha fet riure. He sentit alegria i amargor a parts iguals. No, sóc estúpid com una locomotora. Em guanyo la vida des que tinc deu anys, no he tingut temps d'estudiar, no he fet més que devorar la vida i treballar; la vida m'ha escalfat amb els seus punys i, nodrint-me d'allò que és bo i d'allò que és dolent, finalment m'ha escalfat i m'ha posat en moviment i he emprès el vol. Però sota els meus peus no hi ha rails; els meus sentiments són intensos i poderosos, però no sé pensar i més enllà m'espera el desastre. La similitud no és dolenta, què carall! El moment en que el meu nas es foti de lloros contra el terra és llunyà, però encara que fos demà em donaria igual: no tinc por de res i no em lamento per res.
Txèkhov a Gorki;
Les seves línies sobre la locomotora, els rails i el nas que es fot de lloros contra el terra són força gracioses, però injustes. Hom no acaba amb el nas trencat per escriure malament; ans al contrari, escrivim perquè ens hem trencat el nas i no tenim enlloc a on anar.*
Els bloggers malauradament sí tenim a on anar. Se'ns trencarà el nas i anirem a plorar al nostre blog, rebrem visites solidàries, comentaris que ens inflaran el pit d'insuportable vanitat, rebrem enllaços, reconeixements dubtosos que maldarem per elevar a una categoria superior en benefici propi, patirem per un descens abrupte de visites i ens creurem déus per un significatiu augment... Això ens mena cap a la falsedat, el soroll, la hipèrbole mediàtica, el show business, la cultura de masses... Ganes d'escanyar-me amb la connexió telefònica, o bé posar-me a fer alguna cosa de profit, per exemple, rentar els plats que s'amunteguen en la pica des d'ahir nit.
*Traducció del castellà pròpia, del llibre Sin trama y sin final. 99 consejos para escritores, Edició de Piero Brunello, ed. Alba. No culpin a Gorki ni a Txèjov, ni a l'editor, per aquesta traducció lliure.
****
-Pst!
-Què.
-Plaff! Calbot!
-Aix! Per què?
-Per hipòcrita i per cregut. Ningú et fotrà una pistola al pit per anar fent blog.
-Sóc amic de la contradicció, jo...
-Plaff! Calbot!
-Aix! Per què?
(etcètera)
15 comentaris:
Té unes crisis de ca l'ample, vostè! Escrigui home escrigui, que és divertit. Bé, ja ho sap
(per cert, i parlant de russos, em recomana Dovlatov? he vist que en parlava una mica fa uns dies. si és que sí, ja portarà tres "tics" -recomanacions- i no podré fer menys que buscar-ne alguna cosa immediatament)
Oh, sí, senyoreta Leanan. Dovlatov és definitivament molt bo. Ell no escribia cap blog.
per cert, ja que hi som, li enllaço això
http://www.ub.es/dprse/lectura.htm
potser hi troba alguna coseta, ja que parla de russos (els russos molen, sí!)
tinc textos variats de Bàbel, Xalàmov, Dovlàtov (sí, a aquestes alçades de la nit ja n'he llegit alguna cosa i crec que m'agrada), Bulgàkov, Brodsky, Sadulajev, Zoixenko, Txékhov (relats relats! no teatre. De Txékhov, els contes!) i Platonov. Si li fa gràcia algun d'aquests només ha de dir-m'ho, que en tinc textos ben traduits (és un dels avantatges de ser estudiant d'eslaves)
Si li interessen autors serbis (o balcànics), també m'ho fa saber. O txecs. Encara que els txecs sempre són més fàcils de conèixer
ja no em faig més pesada
Senyoreta L, si no vaig errat, el segon text de la pàgina web, és el pròleg de Los nuestros, grandiosa novel.la que trobarà en el circuit de libres de vell; www.iberlibros.com
(oh, sí, fa dies que el tinc afegit al meu carrito..)
com li va preguntar un gafotas una vegada a carles hac mor: "aleshores, vostè, per què publica?" :p
Ai, Vironera, aquí m'ha enganxat, hehehe!
Hosti, aquell dia, com se li va acudir, al gafotas, atacar a l´Hac mor d´aquella manera? Em sembla que s´ho tenia ben merescut, tanmateix...
Venga aquí una muestra de solidaridad ante la contradicción... en el fondo somos unos miserables... o no... somos demasiado críticos, si la mayoría de escritores fuesen tan pudorosos con su obra como lo eres tu quizás tendríamos tres o cuatro novedades literarias al año... lo cual sería de agradecer... Bartleby siempre... un día deberiamos ir tu y yo a casa de Vila-Matas con una botella de tequila Los suicidas y arrancarle todos sus secretos.
Un abrazo, company
Un poc més i tots els que postegen per aquí es convertiran en el Paul Auster. Encara hi sou a temps D:
-estavelli el seat retro al poble-sec
jo també tinc ganes de llegir Dovlàtov des d'aquell article a l'Avui. I sobre el teatre de Cekhov, també és sublim, Oncle Vània i L'hort dels cirerers per damunt de tot
Querido señor Portnoy, muchas gracias por su solidaridad contradictoria, y bueno, no sé´qué es mñas fñacil, si encontrar una botella de mezcal Los Suicidas o arrancarle sus secretos a V-M!!
¡¡Un abrazo para usted también!!
____
Senyor aristòcrata i obrer, suposo que trobarà molt enigmàtic que els hi demani que no parlin massa de Dovlàtov, oi?
salutacions cordials també pel menjador de pipes.
doncs sí que ho trobo enigmàtic, però ja no en parlaré més
salut,
Molt bona reflexió que cal tenir en compte. L'efímer, hipotètic i immediat èxit que pot tenir un post determinat, ens pot fer oblidar que d'aquí pocs dies ja ningú el recordarà, que serem passat a una velicitat de vèrtig, amb tot el bo i dolent que té això.
Discrepo...
Magnífic, que discrepi, magnífic!
Publica un comentari