i he sentit una estranya sensació. Com si hagués consumat un pacte amb el diable, com si finalment hagués vingut el meu home amb la paperina que no pots rebutjar.
He firmat un paper, sí. No m'hi he pensat massa. Vull dir: hi he pensat molt, en excés, potser. Però a l'hora de firmar no. He firmat i punt. M'han estès el paper i l'he firmat. L'he passat a l'altra banda, i l'altre també ha firmat. Després hem fumat la pipa de la pau de paper d'arròs. Han sortit diversos noms, els he anotat a la llibreta. Hem fet volar coloms, però si algun d'aquests coloms ens diu que sí. He firmat el paper. He sentit una estranya adrenalina íntima que em recorria. No he expressat cap sentiment, com si hagués firmat papers tota la vida, pura formalitat. A voltes puc semblar molt fred. De quants fracassos i quants encerts estarà prenyat el camí? Uns quants de cada. Un poc de tot.
He firmat i ara ja sóc editor de Labreu edicions, secció narrativa. Labreu prepara una o diverses col·leccions de narrativa o assaig, i entre tots ho farem tot. Labreu no deixarà de fer poesia; el seu, el nostre estendard. Però volem recòrrer nous camins.
Entre tots ho farem tot, il·lusos i eixelebrats com som. Necessitarem d'uns quants amics. Els tenim. Sereu cridats al seu moment. El temps el treurem a cops de pic dels caps de setmana, de les nits i dels dies morts. Els diners ja ho veurem, de les nostres butxaques, clar. L'estrategia, difusa i vaga, l'anirem polint a mesura que arribin realitats que no es puguin subornar amb passió i ganes, que ens han estat donades en mostres gratuïtes.
Faig memòria de com va començar tot, quan, ja coneixent a l'Ester Andorrà, vaig conèixer en Marc Romera, l'altre cervell de l'editorial. Aquell dia vaig escriure això, que ara ressona dintre meu com una dolça i excitant melodia de perill;
Conduir per la perifèria de Barcelona a l'hora nona és escanyar el fre de mà, fer que el cotxe giri sobre el seu eix, canviar de sentit, i accelerar com qui desitja deixar-ho tot enrera i estavellar-se contra la foscor.
20 comentaris:
Enhorabona. No tot han de ser molins en el món, per molt que el món vagi ple de Sanchos Panzas.
Afegeixo un petit regal:
http://sexe.fluctuat.net/blog/19695-shoot-on-the-wild-side.html
.
he disfrutado de la canción en vivo.
y he podido entender en su mayor parte el texto. buena suerte.
muy buen blog.
saludos desde tierras australes.
Eiiiiii!!! Enhorabona, Subal. Moltes felicitats. Estarem atents a les novetats de Labreu.
Salut i força el canut!
Collons, senyor Luri, a les nou del matí i vostè amb aquests regals...
Hola Hródric, bienvenido a la periferia. Me alegra muchísimo que te haya gustado el blog, es un enorme placer. Si entiendes el catalán a pelo será mejor que no te recomiende hacer uso del botoncito ese que traduce robóticamente al castellano.
Y cuentenos, cuentenos eso de que vio a la Velvet en vivo. Así nos morimos un poco de envidia todos juntos.
Buk, moltes gràcies. Publicarem mica en mica, i, per suposat, detallarem les aventures que es puguin explicar en aquest putu blog.
Moltes gràcies a tots!
Sonà una frenada seca. Subal havia descarregat una fuetada en el paper. L'obliqua solar que tallava les tenebres fou travessada per una rúbrica negra, i el bolígraf caigué damunt la taula.
Felicitats, amic roder.
¡Editor de narrativa! Ahora tendremos que hacerte mucha más antesala para ir por unas cañas...
Migpartit, gràcies. Una escena impactant, no massa allunyada a la realitat del meu moment. De nou, gràcies.
Martín, quién hará cola a la puerta de tu blog seremos nosotros, suplicando que nos entrevistes en tu [ojo fisgón] ;-)
Salut!!
¡Enhorabona y bona sort! Estaremos atentos a las novedades editoriales.
Ls bones notícies fan sortir el sol a les terres mancunianes! Congratulations! Sempre és bonic que els bons de la peli guanyin alguna vegada. No acostuma a passar, i és una alegria. La sort no la necessites, avanti!
Ala, Susi, com ens passem! Si sóc bo, està per veure, i la sort, redéu, sí que la necessitem! Quan tornis per Barna podrás donar-nos sort bo i adquirint algun centenar d'exemplars...
Palimp, moltes gràcies per les teves paraules. Em temo que et dec unes quantes cerveses, oi? ;-)
salute.
Enhorabona i ànims perquè feu una bona tasca editorial.
Moltes gràcies a vostè també, senyor Tibau. esperem que tot ens vagi com vostè desitja, i si no, que almenys ho passem bé
Enhorabona!!
i qui collons es subal de subal??
pensa subal, guinerbronx nord és a deu minuts de guinerbronx sud... t'estimo... i a l'aliada també.
(perdona la falta d'imaginació!)
Hòstia, Subal de Subal. Ets sang de la meva sang, potser?
Amb la meva Aliada, que està a aquí al meu costat, pensem que sí que ho ets.
Ets?
SÓC!
Felicitats! In Subal the great we trust
Caram Subal de Subal, no sé què dir... nosaltres també t'estimem molt! Una abraçaaaaaaaada! ;-)
Reconec que potser és el comentari més estrany que he rebut en tots aquests anys; tant, que vaig avisar a l'Aliada per a que ho llegís, jejeje!
*
Ferrancab, moles gràcies!! Patia per vostè, com va estar una setmana sense actualitzar?!
Amic Subal, molta sort i molts èxits en aquesta nova etapa!
MOltes gràcies, senyor Tirant.
Val a dir, per a no confondre al personal, que segueixo trebllant molt content en les altres editoirals que m'alimenten, eh?
Publica un comentari