Coses d'ahir

Ahir vaig escriure un poema. És aquest;

galtes que cremen
galtes enceses
buff. cof-cof
aix
ughhh
hhhhh
fred-calor
zzzzz

Després vaig anar a veure un traductor, pas necessari en l'Estratègia Suïcida. Em dóna un llibre que ha traduït, per veure com ho fa. Tradueix, no cal dir-ho, de manera excel·lent. Llegeixo divertit, en ple deliri provocat pel poema, és a dir pel constipat. Avui estic content perquè el meu refredat ha derivat en una tos de motor de setze cilindres, però ja puc fumar. Ahir no vaig poder cultivar aquest hàbit que em mena cap a la tomba, com la vida mateixa.

El llibre que el traductor va tenir a bé donar-me és Petita antologia de Daniïl Kharms, amb traducció de Miquel Cabal per a Edicions de 1984. Un paio estrany, aquest Kharms. Amb una biografia molt puta. La volen saber? Mirin, els transcric part de la contracoberta;

Daniïl Ivànovitx Iuvatxov, nom real de Daniïl Kharms, (1905-1942) és un personatge estrany en la literatura de les avantguardes russes del s. XX. Amic de la mentida, de l'absurd, de l'exageració, dels extrems i de l'error, Kharms va haver de passar-se una bona part de la vida limitant-se a publicar literatura infantil, que era tot el que el règim soviètic li permetia fer. La resta de la vida, se la va haver de passar sense publicar res. Les circumstàncies de l'entorn van atiar les necessitats evasives de l'autor que, sobretot a través de la prosa, es va anar creant tot un món de l'absurd.

Kharms fou detingut l'agost de 1941, durant una nova onada de repressió de dissidents. Fou traslladat a una presó de la policia política, on passà uns mesos. Per tal d'evitar que l'afusellessin, fingí transtorn mental. Se li diagnosticà esquizofrènia i fou ingressar en una penitenciaria psiquiàtrica de Leningrad, on morí de fam durant el primer hivern de bloqueig nazi sobre la ciutat, l'any 1942.[...]

*

Què, què bèstia, no? La seva biografia em recorda lleugerament a l'argument de Mestre i Margarida, de Bulgàkov, però a mi no em fotin cas que de lite russa en sé menys que zero. Hi ha una frase famosa d'aquest home, que va apuntar al seu blog, vull dir diari;

Avui no he escrit res. No té cap importància

M'ha fet certa ràbia llegir-la, perquè s'assembla de manera sospitosa a aquesta altra frase, que vaig escriure un d'aquests dies.

*

Bé, no els emprenyo més. Vagin o no a la mani, siguin pericos o culés, passin un cap de setmana acceptable.