divendres, de novembre 16, 2007

Consideracions

Consideració Primera

M'han dit fonts ben informades que Steve Wonder va tenir consciència de ser negre a l'edat dels vuit anys, mai abans. Ho trobo extraordinari i tanmateix lògic i natural.

Consideració Segona

Fumo. Fumo molt per assolir el col·lapse pulmonar abans de les vuit del vespre, moment què el darrer avís dringarà pel hall del teatre i entrarem al món subterrani de Bolaño, constituit per cerques desesperades i tombes en el desert. Cinc hores sense fumar. Per sort conservo una capseta de llauna amb tabac de mastegar, provinent del Llano veneçolà. Té un tacte petrolífer, aquest tabac. Tanto mejor.

Consideració Tercera

Els del Polònia no aconsegueixen captar el to ni el discurs de Chávez. Per exemple, l'imitador obvia que la jota veneçolana és aspirada, com a les Canàries o Andalusia. Jo a casa l'imito molt bé. Assajo frases com; la' cúh-pu-las podriiii-dah y elimmmm-peria-lih-mo yankyyyy.

Consideració Quarta

També a casa, i des de temps immemorials, practico la Dansa del Telenotícies, ball tribal que dura uns quinze segons, amb la banda sonora de la falca del programa. El braç dret representa l'agulla dels segons, i l'esquerra, que es manté estàtic fins al darrer moviment, representa la dels minuts. La vestimenta tradicional és el pijama i els peücs que em fa la iaia.

Consideració Cinquena

No sé si la jota que vull dir es diu aspirada. Però vostès i jo ja ens entenem.

Consideració Sisena

Un pedagogo hubo: se llamaba Herodes.

Jorge Larrosa, 1997

12 comentaris:

Buk ha dit...

Ens entenem, ens entenem...Tot i la dificultat d'imaginar-me'l ballant al ritme de la falca del Telenotícies...

Esbalaïdores, les coses que arribem a fer emparats en l'anonimat i intimitat de la nostra llar.

Si jo l'hi expliqués...

Salut, amic Subal.

subal ha dit...

Un dels moments més difícils que ha patit la Dança del Telenótícies en els seus llargs anys d'història va ser quan van canviar el disseny del rellotge d'agulles per un de digital, benvolgut senyor Buk.

I expliqui, expliqui, les seves tradicions domèstiques, aquí ningñu ens coneix.

Gregorio Luri ha dit...

Vaig conèixer Jorge Larrosa quan jo tenia fe en la pedagogia (la vaig perdre en intentar vendre tots els meus llibres de pedagogia, didàctica i psicologia i en adonar-me'n que cap llibreter de vell els volia ni regalats: per cert que llavors vaig pensar que un saber val tant como valen els llibres de segona mà que el recullen: i em vaig convertir a la filosofia). El que pretenia Jorge Larrosa era la quimera d'ensenyar a llegir als futurs llicenciats en pedagogia.

Parlan de "jotes": "vjlatajm" és la paraula que he d'escriure per poder deixar aquest missatge.

daleci ha dit...

la dansa del noticiario la feia la mafalda, fins a trencar un test, volum 8 em penso, color lila.

Roi ha dit...

has mostrat molta valentia explicant això...el què fa la fama ;-)

estic segur que la Dansa del Telenotícies seria un gran hit del youtube.
No és que estigui donant idees...

vagalume ha dit...

Esmena de mal gust a la Primera Consideració:

Com saben els cecs quan han acabat d'eixugar-se bé les restes després d'haver fet aigues majors?

La Plana ha dit...

M' en he ris a gust amb la teua original manera de relatar l' angoixa d'una entrevista feta amb mes bona voluntat que no pas mitjans o recursos (pot ser)
No som ni Cunis ,ni Basses ,però lo que fem ens o currem nosaltres, la meua companya Tere i jo.No tenim equip de producció ,ni secretaries , ni guions.Improvisem sobre la marxa i la nostra força rau en que oferim a l' oient un producte en brut , però genuí i , per mi , el resultat de l 'entrevista, com totes , va ser així : autèntic ,sense colorants ni conservants.

Estic segur : un dia diré : ostia !! aquest es aquell que vaig entrevistar i que em citava al Monzó i l' entrevista em servirà per fer un especial sobre l 'autor que triomfa des de Paris , la Segona Perifèria a tot el mon.
Perdona aquestes divagacions meves , però el teu , m' ha semblat un post (El fora de joc d'Henry i un penal mal senyalat) molt autèntic...com la ràdio que pretenem fer.
Escolta, no se si et vaig enviar l 'entrevista. En qualsevol cas ,avui t' ha tocat torna al nostre blog i et pots escoltar (uuuuaaauuu !!)i si vols baixar l 'arxiu.Estarà deu dies penjat.

Salut...i força èxit

Josep Roig
La Plana Ràdio
http://blocs.tinet.cat/blog/la-plana-radio

Júlia ha dit...

Dansa, dansa, que tanta ce trencada per tot arreu... Es que als set vuit anys un té consciència de ser ell per primera vegada, negre,blanc o orellut. Per això, com que tenies uso de rasson et feien fer la comunió, ara, ai, las tot ha canviat i la fan, els qui la fan, gairebé a l'adolescència. Si fumes no vaigs a veure els bodies de les drassanes, ep. Mal rotllo.

Júlia ha dit...

Estic meditant en la modernitat de la pedagogia herodíaca, de fet, intentant suprimer el millor, primus inter pares, de poc que no acaba amb tots. No és el que passa avui???

subal ha dit...

Júlia, moltes gràcies, em menjo la ce trencada, i la canvio al post.

Repecte al Wonder, la cosa sembla que va ser menys pedagògica; el van insultar pel carrer i va dir, cony, sóc negre?

Benvolgut Josep, he escoltat el seu podcast, i la veritat és que el penjaré com qui prén oli de bacallà, per purgar el meu ego. Hosi, és que balbuzejo com en Monzó!!! Ara només em falta tenir el seu talent i ja està.

Daleci, de petit era un enorme lector de mafalda. De fet, en la lleixa de la literatura llatinoamericana brillen els volums 1, 7, 9 i 10 d'aquesta col.lecció que menciona. Llàstima que no tinc el número 8, per a contrastar la seva informació.

Sobre el senyor Larrosa, benvolgut senyor Luri, el conec una miqueta, és director d'una col.lecció de pedagogia d'una de les editorials que m'alimenta.

Gregorio Luri ha dit...

¡Qué susto!

El mundo es un pañuelo.

ea! ha dit...

recordo una taula gimnàstica del telenotícies a "Persones humanes", serà que ve d'aquí...