dijous, de novembre 08, 2007

Visca la lluita universitària a Veneçuela! Mori el mal govern!

Un finès irromp a les aules amb la seva pipa i dispara. Vuit morts. Bah, siguem sincers. La noticia no m'interessa.

Emperò, ara mateix, per la ràdio, escolto unes detonacions llunyanes que ressonen i reverberen. És a Caracas, a la Universitat Central que vaig visitar fa un parell d'anys. Uns estudiants tornen d'una marxa contra la dictadura latent i uns paios ben organitzats obren foc. Diuen que hi ha un mort. Els assassins no són militars regulars, no van amb uniforme, però algun dia si tinc temps els hi explicaré d'on surten, aquests pistolers, a qui li interessa posar-los-hi les automàtiques a les mans.

Si a mi m'importa un carall el boig finès, infereixo que els importarà un carall la cosa de la Universitat Central de Veneçuela. Ho accepto. Però resulta que aquest blog el porto jo i avui m'abelleix anunciar als quatre vents que estic ben emprenyat, irritat, enfurismat. Merda de Chávez hipòcrita. Merda de Pedro Carreño hipòcrita. Merda d'esquerra submisa europea. Aviat Ramonet tindrà les mans tacades de sang, com Llamazares, que m'han dit que es passeja per Caracas com si fos l'emperador. Estic ben emprenyat.

Senyors intel·lectuals d'esquerra europea que encara trempen amb el Chávez, no m'avergonyeixin més, no s'avergonyeixin més. No sé si encara estan a temps de rectificar. No sé tan sols si els interessa fer-ho.





Més fotos dels pistolers, extretes del blog Ficción Caracas. Gracias H!;







6 comentaris:

Anònim ha dit...

Estos son los momentos en que me pesa no leer en catalán. Pero la indignación es un idioma universal. Y el desnudo del gobierno venezolano es cada vez más aterrador. Con su nueva constitución, ayer hubiese podido decretar estado de excepción, prohibición a la prensa, y nadie se hubiese enterado de lo que le habría pasado a los que ese día pensaron distinto a Chávez. Hay un nuevo post en Ficción Caracas con lasfotos de los compañeritos pega-afiches de Carreño. Te invito a que lo visites. Un abrazo.

miq ha dit...

Gràcies per informar-nos del que passa a la teva estimada Veneçuela, més enllà de censures presidencials.

subal ha dit...

Chamantower, no sufras, has imaginado perfectamente qué pone en este post. Espero que tú y los tuyos sintáis mi solidaridad en estos momentos y en los que vendrán. Desde aquí siempre os daremos cobertura y apoyo. Cuidate mucho.

***

Miq, no és només censura sinó fastigosa tergiversació dels fets. Si segueixes el link sobre el ministre d'interior Carreño podràs observar els intents de manipulació. I espera, que la cosa no acaba aquí. Intueixo moments molt dificils a Veneçuela, d'aquí a desembre, i més tard, la obscuritat total.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Hola Subal. Qué bueno saber que hay amigos apoyándo desde afuera. Contando lo que de verdad pasa. A veces me da rabia pensar que Chávez tiene a la izquierda europea de su lado, me da rabia que, en medio de su ceguera, no se den cuenta de lo que pasa en Venezuela. De que este país está cada día más hundido.

Un beso.

Anònim ha dit...

Mi querida Lennis, aquí somos unos cuantos que vemos con preocupación lo que acontece en tu país. Y la verdad es que el pesimismo crece. Yo no sé cómo va a acabar este peo. Es una mierda.

De momento, los libros que os envié ya están en Caracas. Son dos Dovlatovs, que no aportan consuelo, vale, pero invitan a pensar que el fascismo tiene un lugar vetado: nuestro cerebro.

Muchos saludos y besos. Os recordamos a menudo. Ánimos.

Anònim ha dit...

Muchisimísimas gracias querido amigo. Tienes razón, Dovlatov no anima mucho en medio de tanta incertidumbre, pero también es verdad que ayuda un mundo a entender este peo en que estamos metidos los venezolanos y a entender, como tú bien dices, que pueden llegar a todo, pero no a convencernos. Ya te contaremos de la lectura de esos libros.

Muchos besos y cariños para ustedes.