Toni Ibàñez en un conferència d'Artur Mas, treient-se la màscara.
Toni Ibàñez, victoriós i sense màscares i amb autoritat 100
—Espejito, espejito, ¿soy yo la más famosa del manicomio?
—A veure, deixa'm calcular quatre algoritmes, interpretar les estadístiques, desenvolupar les derivades, fer un parell de sudokus... a veure... No, definitivament no. La més famosa és Entrellum.
—Eh, treu aquest enllaç, recony, que tot això suma i estem regalant puntuació a l'enemic.
—... La més famosa és Entrellum.
—I bé, com puc ser la més famosa, espejito, espejito?
—Fes-li la gara-gara a un tal Marc Vidal, fes-te de Convergència i fes-ne cròniques, posa el teu rostre a la portada del blog, pontifica sobre la catetosfera, dona't ínfules de predicador mediàtic, demana —exigeix— enllaços als amics i coneguts, organitza abrandades campanyes a favor del terme blog, organitza abrandades defenses del terme bloc, perboca política a més no poder, treu-te la màscara...
—Ah, no. Això mai de la vida.
—El què? Fer-te de Convergència?
—Treure'm la màscara.
—Per què? No ets la més famosa, però tampoc ets la més lletja...
—Perquè la màscara em dóna aspecte de llunyania mexicana, güey.
Paco Milojos Bononad
vs
Subal Quinina [L'Ull que tot s'ho beu]
—Tavernes de la Valldigna, dissabte 24, a les 19.30—
Bononad, passant-les putes en un moment del combat.
Quinina fent una clau mexica a Bononad
13 comentaris:
És en moments com aquest que me n'adono de tot el que em queda per aprendre...
Sóc un puto aficionat.
Hosti si he rigut. I encara ric. Ets un puto crack, cabró. Només 3 aclariments o aclaracions:
1- Jo no faig la gara-gara al Marc Vidal. És el MV el que me la fa a mi.
2- No sóc militant de CiU ni ho penso ser. Com a intel·lectual independent(ista) no estic en venda ni al servei de ningú.
3- Jo no he demanat mai res a ningú, i menys enllaços. Pidolar no és el meu estil.
Per cert, gràcies als teus enllaços d'avui he superat la mítica xifra de 1.000 blogs reactions technoràtics! Zénkiu.
Sospito que aquest post està fet perquè et faci un enllaç... oi,punyetero? Estàs impressionat per les 665 visites d'ahir? Doncs, apa, te l'has guanyat. Humor catetosfèric.
Jeder tiefe Geist braucht eine Maske
em sembla, senyor tonibanez, que és vosté un malalt de les visites, números y càlculs digitals.
senyor subal, boníssim lo de la cara a la portada del blog!
felicitats també per a qui hagi fet el cartell de presentació del llibre. m'agrada el cartell funky güey!
Aquest E-Banyes sense carasseta sembla un agent immobiliari.
Si Huracán Ibáñez, 'ídolo de los niños y de la cúpula CIUista', li fa un enllaç, la vetlada literària corre perill de deixar de ser 'underground'...
-------------------
L'autor del cartell és Paavo Estrugo, 'el Finlandés volador'.
Molt bo. L'Entrellum fa una defensa aferrissada i exaltada al seu dels que donen la cara. Tot és defensable i acceptable sempre que es tingui respecte. Et vaig sentir a l'entrevista de la Plana ràdio i també penso que té cert encant guardar l'anonimat, tot i que també crec que donar la cara té el seu mèrit.
Per cert, felicitats, avui compartim pàgina del suplement cultural de l'AVUI, a la secció paraula de blog.
jo tenia technorati 35 i...una granja a l'Àfrica, crec.
Soc morbós.
Com a tal cada dia llegeixo el bloc del meu veí Toni Ibáñez. El poeta de CIU. He de dir que Entrellum es una gran cosa. S’ha de ser molt testut per a escriure tant cada dia.
I a més a més la seva presència a la xarxa es tal i el volum d’enllaços tant acollonant que a vegades descobreixes perles com aquest segona perifèria.
El que suposo que sí que sap en Toni es que el fet de que la seva marca (Entrellum) sigui la més coneguda no vol dir que sigui la més bona. En Toni es de mena narcisista. Li agrada mirar-se. Li agrada que el mirin.
I... o aconsegueix..
Te èxit. Va fent realitat els seus desitjos. Cosa bona per a ell.
Sí per aconseguir-ho s’ha de contradir constantment amb discursos que van de mar a muntanya o fa. Cosa dolenta per a ell.
En Toni es un exemple d’èxit blocaire. (Màrqueting)
No es un exemple al contrari de pensador. Com a Filòsof i escriptor es un fracàs. (Contradiccions, manca de serenitat, manca de rigor, rancuniós etc...)
Això si li hem d’agrair moltes estones d’oci
Morbido emmascarat: agreixo el teu esforç psicoanalític, però el teu comentari tufeja a envegeta mal païda i escampamerdes pudentot. Les eveidències són les evidències. T'agradin o no. Una salutació veïnal, de bon rotllet, eh. A més, es nota massa el teu estil inconfusible. No cal ser gaire llest per a saber qui hi ha rere la màscara mòrbida (que significa malalta)
Ai, que m'ho deixava: sobre la meva "fracasada" carrera com a escriptor pots consultar aquestes dues dos adreces: 1 i 2. Quins son els teus èxits?
Subal, mira't la secció Fiction del New Yorker, que veuràs un conegut.
Moltes gràcies, nens i nenes.
Instants: jo, fins que no em paguin per fer blog, també em consideraré un aficionat.
Senyor Nietsxszxe; ja, ja (que vol dir; sí, sí)
Senyor |||||||||||||||||||||||, rebi una forta abraçada. A mi el cartell també m'ha posat calent. A veure si m'en regalen un firmat pel Bononad.
Mil màscares. Tingui'm preparada una gerra d'aigua. De les de València. Transmeti la meva admiració al Finlandés Volador.
Senyor Tibau; estaria més content si em paguessin, sincerament. Però, què carat, mola veure's imprés en un diari.
Roi, no li foti cas a la Ibànyes, té vostè tota la raó. (a l'Ibàñez digui-li que sí a tot)
Morbido, benvingut a la Perifèria.
Senyor Ibàñez, una salutació.
Anònim; gràcies per l'avís. He anat seguint l'efecte Bolaño als Estats Units, i estan realment excitats, he llegit ressenyes molt elogioses. També he llegit per allí que ara els drets de Bolaño els gestiona Balcells (abans ho feia directament Herralde). És una cosa que no m'acaba d'agradar;la figura de l'editor-agent literari és una cosa que m'agrada molt.
Ei, gent! Com m'agrada sentir-vos enraonar del replà estant. Està bé això. El veïnat es mou i alguns fan pressing-catch amb o sense màscara. Els que la duem és que potser som més lletjos dels que se la treuen. Salutacions des de la perifèria del terrat i de la catosfera.
Un veí, humil seguidor de tots/totes; el de dalt.
Publica un comentari a l'entrada