dijous, de novembre 15, 2007

Pre-avís

Volen que els confessi una cosa, ara que sóc famós? M'imagino entrevistes en profunditat a mi mateix. Sí, no riguin. Que em tracten de vostè a les entrevistes. Que tinc un o dos segons de silenci cinematogràfic per a preparar-me unes respostes adients a cada moment. M'imagino una Contra amb l'Amela. La faríem per e-mail, trencant la tradició del tête á tête...

O m'imagino a un reporter amb un llapis a l'orella i un barret i una gavardina, a la porta de casa, el dia després de l'aparició de Paper de Vidre, núm 45, preguntan-me sobre si es pot considerar el post del dia 10 d'octubre, Frankfurt a la catalana, que va passar tan desapercebut, com el meu contra-discurs inaugural de la Fira de Frankfurt, i el relat de Paper de Vidre número 45 com un contra-discurs de clausura. I jo, aparentement sorprés però en veritat atacat per una vanitat exultant, em preparo la pipa de roure, premo bé el tabac holandès, encenc amb lentes pipades la pipa i responc;

—Em complau, aquesta pregunta, em complau.


7 comentaris:

Júlia ha dit...

Ai, la imaginació, jo sempre imaginava que m'entrevistava la Roig al seu espai, Personatges, i ja no hi ha Roig, ni espai d'entrevistes i continuo essent una anònima representant de la literatura catalana. Ara bé, imaginar és de franc, afortunadament i no calen padrins.

Gregorio Luri ha dit...

Don "S'ho-val", coneix vostè la literatura de la Senyora Júlia?

Herr Direktor ha dit...

Sense voler defraudar els seus seguidors, amic Subal, i ho faig extenstiu a tots: us he de dir, que encara haureu d'esperar un temps per consultar el número 45 de PdV. Concretament, si tot va bé, el dilluns 26 de novembre el tindreu davant la vostra pantalla fent un sol clic a http://www.paperdevidre.net. Fins llavors, aneu imaginant.

subal ha dit...

Doncs no he tingut aquest plaer, encara, senyor Luri.

És curiós, senyora Júlia, que les entrevistes que hom es fa a si mateix són molt bones. En canvi, les poques entreveistes que he atorgat (jejeje), m'han sortit fatal. I molt bona defensa dels homes baixets i calbs, la que ha fet al blog del senyor Luri. Em trec el barret!

subal ha dit...

Ah, no tenim pressa, senyor Direktor. Bé, jo sí, però no tenim pressa, senyor Director. Aquest post d'avui era per fer-me el xulo i despertar espectatives infundades.

Júlia ha dit...

Gràcies senyor Subal, les calbes acurada són una de les meves debilitats, deu ser l'edat. Ja de petita jugava amb amiguets a fer ràdio i a que em feien entrevistes.

No s'amoïni, gairebé ningú no la coneix 'la meva' literatura, però bé, quants genis anònims hi ha, pel món???

terrassencadorius ha dit...

26 de novembre... Massa tard, massa tard, la setmana que ve hauria de poder-se clicar, això.