Els Nens Eutròfics [d'en Pedrals]

eutròfic -a
de eutròfia]

adj 1 ECOL Dit del medi ric en elements nodridors.
2 HIG Dit de la substància que millora la nutrició.
eu_trò_fic.

En Josep Pedrals té una nova joguina per fer petits sorollets i entretenir-los a tots vostès. Ha alimentat a uns nens petits que tenia clausurats en un lúgubre local d'assaig mal ventilat i els ha sotmès a tota una successió d'estructures musicals barroques i decadents [deca-dance], fins a convertir-los en extraordinaris companys de viatge i carretera; uns autèntics freaks. Pedrals, el teòric de les estructures més imprevisibles i recargolades, ha creat allò que tota la vida ha volgut crear, aquell concert que té gravat a la pensa des de temps remots; una banda músical que porti el seu nom, una banda a través de la qual poder desplegar el seu univers de Retaule del Miracle, el seu particular tríptic de pintura al·lucinada plena d'animalons i plantes medievals i ties en pilotes. Pedrals, que ha escampat la seva llavor en diverses bandes des de fa una dècada (Coyote Samba Morao, Explosión Bikini i En/Doll), sembla haver trobat l'espai adequat per explorar les possibilitats del seu Pop Irònic i Afterbarroc Deca-dance. La Trinca, Les Luthiers, Frank Zappa, o els Pixies, i també les cançonetes populars pervertides serveixen per ordir una fulminant resposta a fenòmens més aviat desagradables de la cultura popular de masses com per exemple Chikilicuatre. Que reobrin les votacions! Que Andorra porti els Nens a Eurovisión! El pop antimodern dels Nens Eutròfics, el seu free-jazz sardanístic, el reggeaton provincià, el Beck de l'Eixample, la poesia més banal, la més porca, el funky rústic i rural, o la meta-auto-crítica llegida en forma de manifest en directe són les respostes més fresques i agosarades que es podia permetre un país trist i deca-dance com és el nostre.

Qui això escriu no entén un carall de música, però sí sap que la complexitat de les composicions dralianes exigeix d'una banda predisposada al desfici i l'autoimmolació, al rigor i al detallisme i a la paciència infinita. Qui això escriu però fa deu anys, després d'assajar el seu grup, es quedava a veure els assajos de Coyote Samba Morao, i sap que en Pedrals és un líder que està com un llum i a qui li bullen excessives idees i idees excessives que pretén alliberar en un pentagrama. Albert Sagrega (desde Málaga con patera) al baix, Roger Puig a la guitarra, Esteve Plantada al Casio, i un conill anomenat Marc Torrent a la bateria, són els Nens Eutròfics que amb una subtil iconografia kitsch i sense despentinar-se sostenen amb èxit aquest perla que molts anomenem Pedrals.

[I pròximament, i en exclusiva per La Segona Perifèria, el text complert de la meta-auto-crítica que va ser llegida en el concert inaugural d'Els Nens Eutròpics, dissabte passat a l'Heliogàbal de Gràcia. No s'ho perdin. Sigan atentos a sus pantallas.]