Don't be shy, sexy motherfucker
Explosión Bikini
Merche du Cornellà, veux-tu dormir avec moi?
Electric Chiuaua
Querido diario,
Com que no tinc temps, amb uns amics hem anat al Harlem Jazz Club a escoltar a un grup veneçolà que, sense sortir de la mediocritat imperant, ho feien força bé. Es agradabilíssim escoltar accents caribenys. Però l'objecte d'aquestes línies no és pas el de fer una crònica complerta de l'actuació, sinó donar fe de la extraordinària melangia que em sotmet a l'hora de veure grups amateurs agafar els seus instruments i tocar les seves cançons davant d'un públic més o menys entregat, més o menys indiferent. Subal, abans de dir-se Subal, va experimentar sovint les sensacions de tocar en viu per a un grapat de persones. La nostra banda es deia Electric Chiuaua, i asseguràvem recórrer els camins del funky-punky. Corrien les darreries dels noranta, i el funky era un estil recorrent per allà a Sidecar, o Be Good. No m'atreveixo a afirmar que fóssim bons, però indiscutiblement érem originals. N'hi ha que encara ara recorden al peu de la lletra els nostres temes, molt millor que no pas jo. En un local d'assaig vaig conèixer els amics d'Explosión Bikini. Comformàvem un grup de gent heterogeni i especial, podria dir que érem bons amics. Chiuaua vam adoptar el rol de taloners d'Explosión, i així, on anaven ells anàvem nosaltres. Explosión era un grup molt bo, molt potent. Jo els admirava. Els membres d'Explosión diuen que l'admiració era mútua. Pel que fa a mi, tocava la guitarra. Primer una guitarra no-t'hi-fixis a la que vaig batejar amb el nom d'Encarna. Després tota una Telecaster a qui vaig anomenar Zendatta Mondatta, en honor a Police. Sé perfectament que jo no podia tocar en cap altre grup que no fos Chiuaua. Massa pobre en coneixements i un oïda massa silvestre. Però tenia la sort de tocar amb amics de tota la vida. Amb aquests, una simple mirada o una simple roda d'acords es convertia en material molt interessant. Malauradament, només conservo un cd amb un so lamentable que no ens fa justícia. En canvi, d'Explosión Bikini tinc un parell de cd's gravats en estudi, i és un honor, alhora que un homenatge al que vam ser, que pengi aquest tema que ara escoltareu. Dels Explosión Bikini. No ho sabíem, però vam ser feliços. Miki, Albert, Marta, Ana, Pedrals, Dani, Luis, Cuchillo, serveixi aquest post com a recordatori de la nostra petita aventura en comú.
Explosión Bikini, Sabrosón Sound
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada