dimecres, de gener 31, 2007

Punyalades brutals II



"¿El virus culpable de esa malformación [de la lit cat]? 'Unos canonizadores que son, como mínimo, catalanoescépticos, que tienen dificultades para valorar lo catalán'. ¿Identificados al microscopio? Sí. 'La librería La Central, el antiguo programa de televisión Saló de lectura, el premio Llibreter...'. House y las letras catalanas, El País.


Això ho va dir l'intel·lectual de vellut, un home que conduia el pitjor programa de literatura que hom s'ha tirat en cara aquest 2006-2007. I es queda tan ample.

25 comentaris:

perdedor ha dit...

Aquesta mena de "salsa rosa" de les lletres és interessantíssima. I ho dic seriosament. És molt divertit. Avui, però, m'hi ha faltat una altra dosi d'en Trane, que ahir va ser una cirereta perfecta per un dia normal.

(Amb tot, i no ho dic precisament per cap dels exemples citats pel VV, vols dir que no existeix alguna cosa semblant a "catalanoescepticisme", d'esquerres i de dretes, iguals i diferents? I el tema em va gran, que quedi clar.)

subal ha dit...

Noi, catalanoescepticisme... qué sé jo! Defineix catalanoescepticisme, que jo aquest concepte no l'entenc. M'interessa més el concepte "canonizadores". Pensar que Henry James o molts dels altres cracks veníen en vida poc més que centenars d'exemplars de la seva obra, em porta a pensar que qui ha de canonitzar no som pas els coetanis, sinó els lectors i crítics del futur.

Que tiro pilotes fora? Potser. A mi també em van grans aquests temes. Un dels temes que vull resoldre és el de llegir més en català (originals o traduccions) O sigui, que llegeixo més en castellà. Vol dir això que sóc catalanoescèptic? Diria que sóc escèptic i prou. La Central, el saló de lectura i el premi llibreter són cataloescèptics? De moment, estic enganxat a El quinto en discordia, premi llibreter d'enguany.

Saps el que em molesta, amic perdedor, de tot això? La capacitat de pontificar que té el de vellut, quan conduia un programa infecte que m'allunyava encara més de la lectura. Per cert, i sento ser tan pesat. A on col.laborava en Pedrals (poeta que encara no té trenta anys, al "saló de lectura"? A "De llibres"?

Oi que no ha servit de res aqueta resposta que t'he donat?

Per cert, qui és Trane?

perdedor ha dit...

Col-Trane! (M'he fet l'esnob, patilleru, però esnob.)

Sí, sí, ha servit la resposta. No la vull pas liar, jo. I estic totalment d'acord en el que dius, especialment del VV (anava a deixar un comentari lloant la seva magnífica col·laboradora al De llibres, però he pensat que no colaria, que era massa bèstia). Tinc molt clar que el VV i la seva colla són "culturaescèptics", però em sembla que els altres també, i no ho sé, alguna cosa, amb el català, hi ha.

subal ha dit...

Per favor, amic perdedor; no te n'estiguis, de pol·lemitzar!! Quin conyàs si no poguéssim carregar les tintes, oi? Aquí tens les portes obertes per avançar amb les teus pensaments sobre la cosa del català.

Deixa'm divagar sobre el fet que el premi llibreter d'enguany l'hagin donat a un llibre només editat DE MOMENT en castellà. A mi se m'en fot si menjo carn en castellà o peix en català. M'interessa alimentar-me bé. I si un premi literari em diu; ep, que aquest llibre és pistonut, m'és igual si és en castellà o català.

Clar, m'allunyo del tema, però, bueh.

subal ha dit...

Ai; ara hi caic, amb el Col-Trane, Coltrane, John... noi; avui estic més espés que de costum...

la bubis que hay en mí ha dit...

sr.subal.a la sala encarada a blancs papers en A-4 i sobrevolant la llibreteta moleskine amb lletra rodona i atapeïda del sr.villatoro fent parella amb la llibreta d'espiral acolorida de la llibretera grallenca pensava... volen l'excel·lència que els forri, la qualitat que els embadaleixi, i sobretot! l'escriptor/a que si li dónes mitja hora de programa te l' ompli, te'l faci brillar amb simpatia o maleudisme i que la gent passi la nit angoixada perquè no té sobre la tauleta de nit aquell objecte retangular amb una foto a la solapa del superstar de torn.i d'hams de vendes a tot el món es va escàs, volen el postit català per passar vises i fer homenatges i viure cofois. però la literatura quan és feina ja no és així.
es va dir " fomentar el consum de llibre ", no diré qui perquè la meva memòria és de peix. glu,glu,glu.you know.

perdedor ha dit...

No, no, si no polemitzo és perquè no sabria ni per on començar. I els tres exemples del VV em semblen molt (però molt) desencertats.

Tina Vallès ha dit...

És que mira que donar-li l'oportunitat al VV perquè pontifiqui sobre la lit cat... Teeeeela.

Jo enguany ha estat el primer any que m'he perdut l'Anatomia i no em sap cap greu, perquè a banda del Girbés i la Lübcke (o la llibretera de Granollers, si molt m'apures), la resta me la repampimfla el que puguin dir, parlant en plata.

Quines ganes que passi Frankfurt i tota la punyeta i es calmin una mica les feres, els doctors House de vellut i els canonitzadors de tota la mandanga.

A llegir!

bq ha dit...

Quan en VV es queixa que no hi ha en català una literatura de best-seller no deu voler dir pas que Rosa dels Vents o Palza Janés tradueixin els seus Best-Sellers al català, o que RBA publiqui Bucay en català, o L'Ombra del Vent i els Soldats de Salamina s'hagin publicat també en cat i que Tusquets editi també en català alguns dels seus Best-sellers. Villatoro vol dir que el catalanoescepticisme o el que sigui fa que llibres seus com "La derrota de l'ángel" o "La dona de la finsetra" no es venguin. I és clar rebaixar-se a escriure best-sellers per el bé del país (per tenir una literatura homologable i normal) i no vendre gens ha de ser molt emprenyador.

Cavallermigpartit ha dit...

Si em permeteu, jo també voldria dir la meua. Engegar-se a un programa de tele sobre llibres o a un suplement cultural suposa, com tots sabem, engegar-se a tons polifònics, monofònics, efectes sonors, imatges, que 'cal' que ens baixem. Cert és que el seu ànim és servir de torxa, però, cert també és que en ocasions donen molta llum i massa poc de foc.
Al PPaís Valencià, deixeu-me que us diga, les institucions segueixen condemnant-nos a les foscúries (sense enrojolar-se proclamen "En valencià, clar que sí" o "Trau la llengua pel valencià", i ens fan una llengota), mentre les editorials avancen a palps gràcies al gaiato del llibre de text i del gènere novel·leta per a estudiants de secundària.

Gregorio Luri ha dit...

Ah, la sang sense plasma d'aquests gurus de les essències! Ni son aptes com donats ni podrien suportar cap transfusió! Són tan, tan avorrits!

dErsu_ ha dit...

El concepte del "catalanoescepticisme" del senyor perdedor és certament un concepte difícil de definir, però no per això, ai las, inexistent, crec. Jo, però, proposaria, a tall de mostra, un exemple del mateix, de tots conegut, especialment per vos, Subal, i és la polèmica que en el seu dia va haver amb la llista de blogs recomanats al salò o fira aquella de llibres o editors, de no fa gaire.

subal ha dit...

Home, senyor dErsu_, precisament perquè conec (més o menys) què va fallar a la fira del llibre referent als blogs en català, no m'atreviria a dir que allò fos producte del "catalanoescepticisme", sinó de la incompetència més absoluta. El/la màxima responsable de la fira, segons tinc entés, no usa l'e-mail per a treballar. A partir d'aquí...

Senyor dErsu_, senyor Luri, senyor bq, senyor cavallermigpartit, senyora Tina, senyora Bubis, senyor perdedor, i a la gent que passava per ací, cada cop tinc més clar que la literatura és com la música; no té passaport, no té nacionalitat. Jo tinc fe, senyors. Tinc fe en que la bona literatura passa per sobre d'això. Tard o d'hora, la bona literatura en català serà recompensada amb l'èxit, i la mala literatura en català, com passa en tots els idiomes, restarà allà on es mereix estar, en l'oblit. Insisteixo en reconèixer que sé que aquesta opinió meva és... neutre, oi, mancada de compromís amb un o altre país o llengua. És cert. Potser el català ha de passar més filtres per a veure's reconguda. Però tant millor. Això ens ha de fer més exigents amb nosaltres mateixos... no sé, potser estic confús i vaig errat. No som excelsos, pel fet d'escriure en català no som millors que altri. Però, ep, tampoc som pitjors. I el nostre handicap és aquest; demostrar que no som pitjors. El senyor Villatoro, culpant a llibreries, programes de televisió i premis literaris demostra una covardia inusitada, una covardia que no mena enlloc.

La millor recepta l'apunta la senyora Tina. llegim. En l'idioma que sigui. Llegim en castellà, en anglès, en francès, llatí, grec, català. Llegir només ens farà aprendre. I així, si hom vol, millorar la nostra literatura, o quedar-se a casa, o el que sigui que desitgem fer cadascú de nosaltres. Però matar al missatger és de covards. És d'intel.lectuals de vellut, i si una cosa tinc clara és que aquest país no necessita més intel.lectuals de vellut. Necessita gent que s'arramangui i treballi i deixi de mirar-se el melic.

He dit, mig begut, després de tornar de l'Orinal.

Gràcies per ser-hi

hipertens ha dit...

vale, molt divertit, però demano un respecte pel dr, house. Certes comparacions son senzillament putrefactes, i aquesta amb el de vellut ho és. El bo d'en house és un malparit amb moltíssima categoria senyors...

llegidor pecador ha dit...

M´hi apunto!

LA "FOTO" DEL PARTIT: El senyor Villatoro recriminant la no concessió del "Premi Llibreter" al Sánchez Piñol i al seu davant una membre del jurat d´aquell any: la grallerenca senyora Vinyallonga. Varen ser instants d´una continguda emoció.

dErsu_ ha dit...

Subal, potser heu vist molt de cinema, potser, d'aquell en que sempre guanyen els dits bons. I no és que a la llarga sempre guanyin els bons, és que els que guanyen, són (esdevenen) els bons.

subal ha dit...

Sap què passa, amic dErsu_, que jo em vull guanyar la vida decidint qui són els bons, tot publicant-los. I ja li dic ara que els cowboys mediocres com l'home de vellut ho tenen ben fotut davant la meva gernació d'indis salvatges que escriuen literatura salvatge.

Ja veu que no em faré mai ric. I seré un més dels perdedors. Però ens ho haurem passat bé.

Cavallermigpartit ha dit...

El desig de ser un pellroja, diga que sí senyor Subal. Vote igualment per només dues categories gens kantianes: literats i ajuntalletres. Salut.

memoria y repetición ha dit...

jo, sense saber gaire de literatura, afegiré al debat que estic d'acord en gairebé tot el que ha dit el senyor subal. dic gairebé perquè crec que per tal de escriure (pintar, esculpir, dissenyar, projectar, construïr, treballar) amb qüalitat el que s'ha de fer no és llegir, llegir i llegir, sinò que el que s'ha de fer és escriure, escriure i escriure.
en qüalsevol idioma, és clar.

Gregorio Luri ha dit...

Canviant de tema, senyor Subal, potser li interessi aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=HOsLbuUJDzc

j.t. ha dit...

home, amb tots els respectes, crec que és més bon programa (de vida) llegir, escriure, llegir, escriure, rellegir, reescriure, etc. com a mínim t'estalvies d'escriure el que ja han escrit uns altres. entre altres coses.

tina ha dit...

Subal, no estem sols ;):

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2256637

subal ha dit...

Benvolgut Mememememememoria y rerererepeteción, jo opino com en J.T., en aquest cas. Mirem per un moment la blogosfera mundial; hi ha trilions de blogs que semblen escrits per la mateixa persona. Escriure sense haver llegit no implica puresa o originalitat. La originalitat no és espontània, s'ha de treballar. Com? Llegint. És la meva opinió, tota ella rebatible. Fem les paus i ens quedem amb la opinió del J.T.? :-)

Senyor Luri, el youtube que m'ha passat m'ha fet pensar força. No estic del tot d'acord amb la interpretació del chavisme que s'hi fa, i la projecció el futur que proposa el video. A mi ja em poden dir que el chavisme és socialisme "hard", que no m'ho crec. No hi ha cap caseta de maó de cap barrio que no disposi de la seva paràbolica de Direct TV, amb centenars de televisions gringues a la disposició del poble. I el poble, vatua, se les mira i molt. El chavisme és chavisme, elevació de la figura i personalitat de Chávez, no pas socialisme (el castrisme era castrisme fins que va veure que necessitava la influència de la URRS i aleshores va passar a ser socialisme, opino). Ara bé, puc estar equivocat, sens dubte. Però la impressió que em va donar el país quan vaig ser-hi va ser el d'un país profundament, sociologicament, neoliberal. Xoca, eh? Pot el chavisme menjar el cap a la societat, a la que li interessa més repartir-se les rentes del petroli per anar a comprar en els hiper centres comercials? Em sembla que al votant de Chávez l'interessa més això últim que no pas rebre doctrina comunista "hard". Xoca, oi? Prometo extendre'm més amb aquesta apreciació, en forma de post o escrit més llarg per a PdV (Paper de Vidre).

I Tina, és un descans, llegir això que has penjat. Gràcies.

Tina ha dit...

Sabia que ho seria, Subal. I estic TOTALMENT amb en j.t.: llegir i escriure, llegir i escriure, rellegir i reescriure.

Cavallermigpartit ha dit...

Per al Teatre Anatòmic, només la mort decorativa, el fast de les despulles que puden; oi que sí, senyor Subal? Per a la natura viva, flos fresques de flaire intens. Estiguen escrites en la llengua que estiguen.