Punyalades brutals

Ara mateix, anant en metro m'entretinc llegint un llibret sobre escriptors. Se n'ha fet molta, de literatura sobre escriptors; que si metaliteratura, que si memòries d'editors, etc. Però avui parlarem sobre punyalades brutals entre animals de la mateixa espècie; els escriptors. L'amic Archimboldi (comentarista eventual d'aquest teatre buit) en sap un munt de punyalades brutals. També en sap un munt el poeta Garriga. Són dos autèntics mestres del cos a cos, això sí; l'Archimboldi sempre des de l'anonimat i la traïdoria, com els guerrillers. M'agrada que així sigui, fins que em tocarà el rebre a mi i m'enfonsaré com m'he enfonsat tantes vegades... Però mentre això no passi em divertiré com un espectador del circ romà més.

Un llibre d'editor-parlant-d'escriptors amb el matxet a la mà és Lo peor no son los autores, de Mario Muchnik. Però donde las dan las toman, i així com ell es dedica a treure draps bruts d'escriptors, editors, distribuïdors i qualsevol que se li acosti, a mi me n'han explicat alguna de l'alçada d'un campanar, sobre ell. Però aquest és un altre tema que per desídia i per pudor no penso tractar aquí. Avui toquen animals de la mateixa espècie, i la crossa sobre la qual aguantaré aquest post serà Escritores contra escritores, d'Albert Angelo, editat per El Aleph.

Veurà, apreciable públic, jo tendeixo a ser més feliç que un tornavís i sóc molt però molt innocent. Fins que no em vaig llegir La república mundial de las Letras mai havia caigut en la d'escopinades que se solen enviar els escriptors entre ells. Exemples nostrats? Aquí en tenen un. Però aquesta batalla pertany a un altra guerra, ja prou explotada, la fraternal relació crític-autor.

En Escritores contra escritores trobarem alguns exemples fantàstics de punyalades brutals, però abans caldrà llegir-se el fantàstic pròleg, d'una excel·lència gairebé paranormal. Que no volen gastar-se setze euros per a llegir-se el pròleg? Tranquils, aquí el tenen en la seva totalitat.

Que no volen gastar-se setze euros per a veure com s'embruteixen els escriptors? Tranquils, jo els hi redacto algunes de les perles que més gràcia m'han fet fins el moment.

Roberto Bolaño vs Isabel Allende

Me parece una mala escritora simple y llanamente, y llamarla escritora es darle cancha. Ni siquiera creo que Isabel Allende sea escritora, es una escribidora.

Isabel Allende vs Roberto Bolaño

Eché una mirada a un par [de sus] libros y me aburrió espantosamente.

***
Mark Twain vs Jane Austen

Cada vez que leo Orgullo y prejuicio me entran ganas de desenterrarla y golpearla en el cráneo con su propia tibia.

***
Rodrigo Fresán vs Mario Benedetti

¿Benedetti? Ughs.

***
Pablo Neruda vs Nicanor Parra

Parra está a la cabeza de una maniobra internacional antineruda, pero voy a dejar caer todo mi poder -que es muy grande- en la cabeza del señor Parra.


... I així podríem passar-nos la tarda. La idea del llibre està força bé, però es obvi i evident que n'hi ha un fotimer més, de greuges en la història de la literatura. Jo recordo alguna de les pàgines de Ribeyro en el seu La tentación del fracaso, o en conjunt, tota l'obra Los héroes inútiles, de Medrano i Panero, o alguna pàgina de Dovlatov, o Bukowski... Tots, tots, escoltin, tots tenen una bèstia dintre que els empeny a disparar al cap de l'oponent sense cap ni un remordiment. S'en podrien fer centenars, d'Escritores contra escritores. Els convido a deixar perles que hagin trobat per entre les seves lectures als comentaris, al fons a la dreta. Quan en tinguem dos centenars els editem i ens lucrem tots plegats.

No voldria acabar aquest post sense mencionar dues batalles dialèctiques típicament ibèriques. Aquí van. Vostès imaginin-se l'escena i tremolaran tal i com jo he tremolat al metro...

... En un sopar a cal Cela, Ramón J. Sender respón la següent afirmació del Nobel, "confío que los carros de combate rusos invadan Estados Unidos", d'aquesta manera;

"Bajo un sistema comunista, usted no sería nada, así que cállese. Yo vivo en Estados Unidos, siento simpatía por ese país y no consiento que un loco y un cínico diga esas estupideces. [...]Conmigo no sirven esos juegos: cuidado o le meto un tiro entre las cejas."

J. Sender oblidava que no calia més ferralla a la testa del gallec. Però qui s'endú la palma és un tal Manuel Bueno, que acte seguit d'escoltar aquestes paraules de la boca de Valle-Inclán "No sea usted majadero, que no sabe una palabra de eso", li va endossar tal cop de bastó a V-I que va costar-li l'amputació del seu braç esquerre.

Ah, i escoltin, aquí a la Perifèria, hem tingut l'honor d'assistir a una batalla dialèctica de prou calibre, entre Archimboldi i Lolita Bosch. Curiosament, la Lolita surt en aquest llibre que em llegeixo al metro i al w.c. Escoltin quina opinió li mereix un tal Mario Vargas Llosa;

Lolita Bosch vs Mario Vargas Llosa

"Mario Vargas Llosa es prepotente, mal educado y sobervio. Entiendo que son defectos que no deberían entorpecer mi lectura. Pero no es así. Soy absolutamente incapaz de leerlo."

I per avui ja no els emprenyo més. Ahir vaig adquirir el tant anhelat The Complete Africa/Brass Sessions, de John Coltrane. Bona part de la culpa la té el senyor Duquena, així que em permeto dedicar-li aquest tema. Si han de comentar, siguin educats i no se m'estomaquin. Gràcies.

Greensleeves, The Complete Africa/Brass Sessions
The John Coltrane Quartet, 1961


powered by ODEO