-Autor.
-Uhmmm.
-Autor.
-Què.
-Que no m'actualitzes, home de déu.
-Tinc feina, Subal. Molta feina.
-Oh, que tinc molta feina, que no tinc temps, que patatim, que patatam. Necessito sortir a la llum pública, tio; ja saps, el meu ego desigual, les pastilletes del metge...
-I què vols de mi, petit.
-Vull que parlis del Dovlatov (La maleta) que m'has fet llegir.
-Impossible; no tinc temps. De totes maneres, atendré aquesta petició tard o d'hora, car la Crítica Insegura s'ho mereix, i perquè és un Dovlatov de primera magnitud.
-Vull que parlis de Diario de un loco, de Lu Hsun, que sé que et va agradar, lladre.
-Impossible; no tinc temps.
-Vull que parlis de El velo negro del ministro y otros cuentos, de Hawthorne. En essència, vull que facis especial esment al relat Wakefield.
-Impossible: no tinc temps.
-... I encara espero el teu anàlisi sobre la nova literatura veneçolana, oh Autor.
-Subal, vols que t'expliqui una anècdota?
-Quina.
-Que els manga japonesos s'obren pel final, tio. Van a l'inrevés, nen. I encara et diré més. A l'hora de publicar-lo en català o castellà, els fans (aquells que van disfressats pel carrer amb espases i botes amb soles de pam i mig) exigeixen llegir-los també a l'inrevés. Oi que es estrany, Sub?
-... (...) ... Tio, tu em prens per idiota o què? No atendràs cap ni una de les meves súpliques, oi? Perquè si és així me'n vaig i punt, eh, que qui t'aconsegueix les visites i els comentaris som el meu glamour i jo, eh, que tu no ets ningú i jo en canvi ho sóc tot, TOT, TOT, REDÉU, TOT!!!
-Subal, les pastilletes.
-Fes almenys una nova edició de l'Espectacular de l'Assumpte.
-Impossible, carallot. Que vols desprestigiar el premi tan d'hora? No pot ser això de donar un premi a cada post, això no és una casa de putes.
-Va, tio, i et deixo en pau. No porta feina.
-Que no.
-Que sí.
-Que no.
-Que sí, porfa. Vaaaa-ah-ah-ah...
-Està bé, tio, està bé.
Malgrat certes discrepàncies internes, el jurat del Premi Espectacular de l'Assumpte no pot ni vol passar per alt la ingent tasca que l'amic Portnoy ha estat fent durant aquests mesos en favor del llibre de relats Putas asesinas, de Roberto Bolaño. Així doncs, per la cara i perquè ens agrada, desitgem un notable augment de visites a tots aquests posts de El Lamento de Portnoy. Llarga vida a Portnoy! Llarga memòria per a l'obra de Bolaño!! Per knockout, el Segon Premi Espectacular de l'Assumpte recau en:
-Uhmmm.
-Autor.
-Què.
-Que no m'actualitzes, home de déu.
-Tinc feina, Subal. Molta feina.
-Oh, que tinc molta feina, que no tinc temps, que patatim, que patatam. Necessito sortir a la llum pública, tio; ja saps, el meu ego desigual, les pastilletes del metge...
-I què vols de mi, petit.
-Vull que parlis del Dovlatov (La maleta) que m'has fet llegir.
-Impossible; no tinc temps. De totes maneres, atendré aquesta petició tard o d'hora, car la Crítica Insegura s'ho mereix, i perquè és un Dovlatov de primera magnitud.
-Vull que parlis de Diario de un loco, de Lu Hsun, que sé que et va agradar, lladre.
-Impossible; no tinc temps.
-Vull que parlis de El velo negro del ministro y otros cuentos, de Hawthorne. En essència, vull que facis especial esment al relat Wakefield.
-Impossible: no tinc temps.
-... I encara espero el teu anàlisi sobre la nova literatura veneçolana, oh Autor.
-Subal, vols que t'expliqui una anècdota?
-Quina.
-Que els manga japonesos s'obren pel final, tio. Van a l'inrevés, nen. I encara et diré més. A l'hora de publicar-lo en català o castellà, els fans (aquells que van disfressats pel carrer amb espases i botes amb soles de pam i mig) exigeixen llegir-los també a l'inrevés. Oi que es estrany, Sub?
-... (...) ... Tio, tu em prens per idiota o què? No atendràs cap ni una de les meves súpliques, oi? Perquè si és així me'n vaig i punt, eh, que qui t'aconsegueix les visites i els comentaris som el meu glamour i jo, eh, que tu no ets ningú i jo en canvi ho sóc tot, TOT, TOT, REDÉU, TOT!!!
-Subal, les pastilletes.
-Fes almenys una nova edició de l'Espectacular de l'Assumpte.
-Impossible, carallot. Que vols desprestigiar el premi tan d'hora? No pot ser això de donar un premi a cada post, això no és una casa de putes.
-Va, tio, i et deixo en pau. No porta feina.
-Que no.
-Que sí.
-Que no.
-Que sí, porfa. Vaaaa-ah-ah-ah...
-Està bé, tio, està bé.
Malgrat certes discrepàncies internes, el jurat del Premi Espectacular de l'Assumpte no pot ni vol passar per alt la ingent tasca que l'amic Portnoy ha estat fent durant aquests mesos en favor del llibre de relats Putas asesinas, de Roberto Bolaño. Així doncs, per la cara i perquè ens agrada, desitgem un notable augment de visites a tots aquests posts de El Lamento de Portnoy. Llarga vida a Portnoy! Llarga memòria per a l'obra de Bolaño!! Per knockout, el Segon Premi Espectacular de l'Assumpte recau en:
El lamento de Portnoy
vs.
Putas asesinas
vs.
Putas asesinas
Dotzè i últim round: Encuentro con Enrique Lihn
Onzè round: Carnet de baile
Desè round: Fotos
Setè round: Putas asesinas
Sisè round: Configuración de Lalo Cura
Sisè round: Configuración de Lalo Cura
Cinquè round: Vagabundo en Francia y Bélgica
Quart round: Días de 1978
Tercer round: Últimos atardeceres en la tierra
Segon round: Gómez Palacio
Primer Round: Ojo Silva
Quart round: Días de 1978
Tercer round: Últimos atardeceres en la tierra
Segon round: Gómez Palacio
Primer Round: Ojo Silva
ps.- podeu votar a El lamento de Portnoy pel premi que convoca 20 minutos (el tabloide del metro) com a millor blog cultural. Jo ja ho he fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada