Tres amics m'informen [II]

Mitjançant un missatge encriptat, que ni tan sols el gran espia català Garbo hagués estat capaç de descifrar, un altre amic m'informa d'una gran notícia que em plau compartir amb vostès. En Pedrals se'ns està fent gran! L'editor de Diego Medrano, Pere Gimferrer, tira floretes al nostre poeta;

“He llegit amb gran entusiasme ‘El furgatori’, del poeta Josep Pedrals”


—Senyor Pere Gimferrer, quins nous poetes, o quin nou poeta, heu descobert recentment?

—He llegit fa poc i amb gran entusiasme El furgatori (Labreu Edicions) de Josep Pedrals (Barcelona, 1979), mogut sobretot per la curiositat d’una comparació desfavorable, per a mi, que va fer Jordi Llavina a l’Avui i que contrasta amb el fet que Pedrals m’esmenta a la darrera plana del seu llibre en el capítol d’agraïments. El furgatori, que és l’únic llibre que conec d’ell, em sembla excel·lent, més enllà de la seva modèstia purament material que arriba al punt de compensar una pàgina absent –absent a causa de la repetició d’una altra pàgina– amb un full no pas encartat sinó enganxat. El talent de Pedrals, que és immens, és ara per ara un talent per a la ironia i el pastitx. En aquest cas, principalment de Foix i de Francesc Pelagi Briz, que encara que no ho sembli és una de les fonts principals de Foix. L’únic dubte és si aquest enginy i aquesta qualitat s’aplicaran sempre només al pastix irònic o més endavant a un altre plantejament. No puc endevinar de quina mena ni amb quins resultats, però de moment els resultats són brillantíssims i molt originals.

Entrevista a Pere Gimferrer, Lluís Bonada, El Temps

Bravo Pedrals!! Gràcies senyor The Blot per la informació (i les floretes)!